Educar a casa per transformar el món

MANS UNIDES i mes de febrer fan parella. Les ONG d’Andorra cediren l’any 1882 els 28 dies hivernals a Mans Unides per a la campanya contra la Fam al Món. Gràcies, amics solidaris.

Pujo amb els ainistes al llac de Cabana Sorda, o del Querol, o de Fontargent o de qualsevol altre llac de “la corona d’Ariadna, entre cel i terra suspesa” , com els canta mossèn Cinto Verdaguer. Arribats al llac ens asseiem al marge de l’aigua tranquil·la i cristal·lina. Comença el joc. Ens encanta competir tirant pedretes a l’aigua per veure qui dibuixa més cercles i més amples sobre la cara del llac. El joc que tan diverteix la mainada és per a mi una alliçonadora paràbola sobre l’educació. Les vivències que dipositem en la vida de l’infant es transmeten amb la mateixa espontaneïtat de l’aigua als companys, que com ho fa el llac, agermana els valents muntanyencs. Mossèn Lluís Rourea, professor de filosofia al Seminari de la Seu d’Urgell, ens ho ensenyava dient: “Bonum diffussivu sui!” El bé s’escampa per si mateix.

El bisbe Joan Martí i Alanis, un mes abans del seu traspàs, va escriure una carta a AINA que podem llegir a l’Àgora de l’alberg al costat d’una foto seva. “Us n’heu sortit molt bé. Però no abaixeu el llistó de l’educació en valors. No tot s’hi val.”

El repte del bon pastor Joan és molt elevat. Vivim en una Europa occidental submergida en una fe despullada que dia a dia l’allunya de Déu. La nostra societat sofreix una decadència i un deteriorament espiritual que aboca els joves a addiccions portadores de malalties mentals i corporals. El trencament de transmissions de valors d’avis a pares, a fills, a nets fruit la pobresa que ens deixa “el cul a l’aire”. Pregunto a un pare per què el seu fill, cada vegada que obre la boca, diu una mala paraula. Em respon mig somrient: “Jo només li dic les paraules que no vull que digui.” Li conto que a la catequesi hem treballat: “Parlar bé és bonic. Parlar andorrà fa goig.”

No tot s’hi val! La Colla dels Dotze d’AINA estiren el fil: “No tots els joves poden ser educadors en el lleure.” AINA es posa les piles. Per ser monitor a l’estiu cal haver fet la formació permanent mensual per correu electrònic, participar residencialment a les trobades de convivència a AINA: Meritxell, Nadal Jove, Mans Unides, Pasqua Jove... i sobretot treure’s el títol de monitor en el curs que la FENM del bisbat d’Urgell organitza a AINA durant la segona quinzena d’agost. A mes, cada monitor, per lliure, pot inscriure’s en els cursets que l’ajudin a créixer: de sexualitat, classes de guitarra... AINA es fa càrrec de totes les despeses a condició d’un retorn. Han d’organitzar una formació per explicar a l’equip el que han après. Sols demanem que, com els cercles del llac, entusiasmin els ainistes.

El jove monitor amb l’ADN d’AINA ha de ser també crític, exigent, coherent, treballador en equip i, com diu el Papa Francesc, ha d’escoltar, parlar i comprometre’s. Conversar amb els infants des de l’horitzontalitat, i no des de la verticalitat, com deien Montessori i Baden Powell.

El jove educador en el lleure és feliç. S’engresca. Sap que completa l’educació de l’infant dins el caliu de la família i de l’educació formal de l’escola. Xavier Nus, director de la revista Estris, ens digué a la trobada del MCECC al Centre de L’Amistat de Mollerussa on s’aplegaren més d’un centenar de monitors de les terres catalanes: “Les activitats de lleure són un dret dels nostres infants i no un luxe, per la qual cosa hem d’arribar a tothom.”

M’enfilo des de Cabana Sorda al pic de l’Estanyó (2.913 m). Contemplo com les humils vivències que dibuixaren els cercles al llac de l’educació han emprès una gran embranzida. Els joves monitors, durant els 45 anys d’AINA han donat des del voluntariat el seu temps, la seva saviesa i solidaritat amb els pobles més pobres dels pobres de la Terra: el Benín, Nicaragua, Bolívia, el Sàhara, Santo Domingo, el Senegal, Metges sense Fronteres. Avui, tenim la monitora Maria a Burkina Faso, Anhaís amb Metges sense Fronteres al cor d’Àfrica i el Guillem fa una setmana que ha marxat per tot un any a Ghana.

Des del cim contemplo una Llum resplendent que il·lumina i transfigura el món. És la Llum de la dolça Mare de tots, la meva Confident, que dels humils llantons dels seus devots en fa, com a les Noces de Canà, beques per als infants i joves de Mans Unides. Ella em somriu: “Feu el que Jesús us diu.”