Els polítics i la classe de religió

Alguns polítics han proposat suprimir la filosofia dels cursos de batxillerat. Les persones assenyades han aixecat la veu: “Ningú ens pot prohibir el dret de pensar”. Uns parlamentaris andorrans parlen d’expulsar la classe de religió de les escoles públiques. El poble mesurat respon: “No hi ha cap polític que ens pugui privar del dret a l’espiritualitat”. Una de les ofenses que fan més mal és sentir: “Aquest capellà no té esperit; aquest jove és un mig mort d’esperit o aquest poble ha perdut l’esperit dels avantpassats, que era la seva riquesa”. Allà on no n’hi ha no et pot rajar. Donem religió, donem vida espiritual perquè siguem una comunitat amb esperit vivent. El sisè valor de l’ADN d’AINA diu: “Respectar i cultivar l’espiritualitat que l’ainista porta de casa dels pares i del avis”.

Ens ofèn el diccionari d’Alcover -Moll en posar com a sinònim d’Andorra, confusió. Ignora que tenim Meritxell, Meridiem Llum esplendent de migdia que esbandeix tota mena de foscor i confusió. Ho han de saber tots els diccionaris filològics del món: La pubilla de la religió andorrana és la Mare de Déu de Meritxell.

El dia 14 de març, festa del 29è aniversari de la Constitució, els governants feren els discursos patriòtics amb el decorat de la bandera i l’escut andorrà. En un món enfrontat, patim 13 guerres en aquest moment ( Iemen, Síria...) cal treballar en profunditat l’assignatura de religió, mot que prové dels romans re-ligare. El Petit Príncep en diu poèticament: “Crear lligams”. Uns relligams dels quals els vells andorrans en feren la seva divisa: “VIRTUS UNITA FORTIOR”. La Unitat acompleix el desig de Jesús “Que tots siguin u”, que tots formem un sol cos i un sol esperit. Ho recorda la religió de Jesús dos mils anys després. Hem recordat a la missa a Meritxell el dia 14 de març, les paraules a l’andorrana del Papa Francesc: la Unitas és fruit de caminar junts cap endavant des de l’escolta, el diàleg i el compromís. Ens ho recorda el Papa Francesc en obrir les portes del Sínode. El bisbe de Pamiers ens deia durant un dinar a AINA: “Tant de bo que le jumelage dels Santuaris de Meritxell i de Sabart que han relligat els vells lligams de veïnatge Ariége i Andorra sigui imitat per tots els santuaris del planeta”. De moment els Pirineus Atlàntics amb Lourdes, els Centrals amb Meritxell i els Mediterranis amb el Canigó han deixat de ser murs de Berlín per esdevenir una abraçada de Fraternité, Égalité i Liberté.

Dono de cor les gràcies als consellers del Parlament Andorrà de posar damunt la taula el tema tan important de la classe de religió. El fet em permet de pensar que els consellers no es volen quedar en l’epidermis dels infants i dels joves, i a mi em dona la perspectiva de 59 anys de capellà dels quals 46 de professor “oficial” de religió per buidar el sac de les vivències viscudes. Deixeu-me-les compartir encara que sigui com un gat sobre les brases.

Organyà, 1963. El mestre Colom m’ofereix les classes de religió per als adolescents que estudien el batxillerat per lliure des de l’escola d’Organyà. Gràcies als alumnes comparteixo la vida de les famílies de la Vila: cal Nadal, Porta, Lluen... Amb els alumnes i amic creen el CAU al peu del carrer Major i editem la revista “Els Ganxos”. Conservem viva la nostra amistat. La Roser, però, ja no hi és.

1966. La Mare Adela del col·legi de la Sagrada Família, en aquells anys, veí de ca La Vall, m’oferí les classes de religió. Els lligams d’amistat amb les alumnes Enriqueta Pujol, Anna Insa, Pilar Serrano... ens relliguen avui. “Els amics no són els qui es veuen cada dia sinó els qui es troben quan es necessiten”. Mossèn Benigne, vicari de mossèn Lluís, em demana un cop de mà per a les classes de l’Institut Espanyol al carrer Ciutat de Valls. Els alumnes estan influenciats pel Maig del 68. Creem el grup AJA (Agrupament de Joves d’Andorra). Organitzem conferències donades per mossèn Pasqual Ingla, el doctor Escoda... i convivències a l’hotel Naudí de Soldeu. Compartim amb el suport del senyor Torrallardona, l’esport d’esquí amb tallers de reflexió. Bartumeu, Alay, Clua, Baró... foren alumnes exemplars en iniciatives per a tota la joventut andorrana molt estancada en aquells anys. Les classes de religió em portaren a estudiar durant les vacances de carnaval a través del SIP les altres religions: Budisme i Hinduisme a l’Índia del Sud, Islamisme al Senegal i al Marroc i Judaisme a Terra Santa.

El copríncep De Gaulle visita Andorra. Un grup de pares i de mares de família demanen que es doni “Instrucció religiosa” al CES com la fan a l’Alsace. Mossèn Lluís em nomena aumonier i el director Duró em dona totes les facilitats. Creem un grup excursionista, una mena de colònies itinerant. Visitem Montanisell, dormim al paller del Pitarell, Coves d’Ormini, Santa Fe...baixem per cal Pirot, Sellent. L’alumna Marquilló, reconeguda lingüista a Europa, guarda gelosament el treball sobre el Nadal que li vaig premiar. Els professors Garcia, Canals... m’alinien a l’equip per jugar contra els alumnes. El rol d’aumonier em dugué al Lycée de Perpinyà i de Pau, per aprendre per a l’ aûmonirie de Ciutat de Valls. El monjo benedictí de Pau em digué: “ Hi dediquem els dimecres. Durant el dia fem tallers. “L’educació religiosa passa per la convivència”, em deia el monjo benedictí responsable de la instrucció religiosa a Pau del Bearn.

El camí ha seguit durant més de 40 anys passant per Aixovall i per la Margineda. Gràcies a les classes de religió he trobat en la sala de professors – com a Canillo, als cafès Janet i Montserrat- els meus consells de pastoral. Han estimat AINA com a casa seva. Pepe Casorran, director de l’IEBA, aconseguí que cobrés “l’estrangeria, 375.000 pts” mensuals per poder cobrir una tercera part de la certificació mensual d’Urcosa. Allò més important, però, fou que de les classes em plovien generosament els monitors per fer les colònies a l’estiu.

El llibre de text era la comprensió de les notícies religioses de la premsa del dia; el patrimoni espiritual d’Andorra (visites a l’Anyell i la Verge del Remei de Santa Coloma... i al Via Crucis del Sergi Mas); els temes que els joves posaven damunt la taula – un alumne que vaig visitar a la presó em confià” si algú m’hagués parlar clar no estaria aquí dins-; acompanyar els alumnes desanimats – avui un d’ells, el Ramon, és educador social-; o les famílies febles – la Sangria avui restaurant Michelin existeix gràcies als pares d’una alumna que no arribaven a finals de mes a qui vaig cedir el garatge del mossèn a Molleres, fa 40 anys-. Tot ho lligàvem amb l’Evangeli. I de l’Evangeli el sermó de la Muntanya: Les Benaurances.

Dono les gràcies a la Roser, síndica, exalumna de classe de religió, pel cop de mà a fi que els companys del Consell General sembrin vida espiritual en els terrenys adobats dels infants. Els centres de salut mental ja estan saturats. La meva Confident, la dolça Mare de tots, hi posarà la seva part. Em recorda a partir del seu SÍ: “La vida és un escollir. La felicitat és una opció. L’optimisme és una opció. La bondat és una opció. El compartir és una opció. El respecte és una opció. La vida espiritual és una opció. Ser polític per servir el poble és una opció...Sigui quina sigui la nostra opció fem que sigui escollida des del sentit comú il·luminat per Meritxell”. Conjuguem el verb “CUIDAR” i entrellucarem una Andorra millor, ens ha demanat la síndica en el discurs institucional de la Festa de la Constitució.