Camins

Llegim a l’Evangeli com Jesús, referint-se a ell mateix, deia: “Jo soc el camí.” La mainada de catequesi de Canillo treballen cada cap de setmana el camí del nostre amic Jesús. S’encoratgen mútuament amb el lema: “Caminem amb Jesús que és el nostre company de camí.”

El Papa Francesc ha obert les portes del Sínode del segle XXI. La paraula Sínode, en la llengua del carrer, significa caminem junts. L’arquebisbe Mons. Vives escrivia el Dia del Seminari al Full Dominical: “Demanem sacerdots al servei d’una Església en camí.” Ricard Bofill, arquitecte del Santuari de Meritxell, visualitzà la cruïlla de camins a la seu de la Mare de Déu, Patrona d’Andorra. El Port d’Incles, fronterer amb l’Ariège, s’uneix amb el riu Runer, frontera amb Catalunya, amb el camí ral que passa pels peus de la Mare de Déu de Meritxell, d’on neix el camí que travessa la Valira de l’Orient devers el roc de la Salve i el Coll d’Ordino per abraçar la Vall de la Valira del Nord. Les tovalles de l’altar llueixen el brodat de la divisa andorrana VIRTUS UNITA FORTIOR.

L’arquitecte Bofill ha bastit el camí interior que va de la sala de les mil bíblies en llengües diferents del claustre de la font i els miralls, església del Santuari, el claustre de les arcades i de la llum fins a l’església Meritxell Memòria per als caminaires des de la fe. Per als turistes indiferents i els no-creients creà el camí que surt del monument dels Pariatges i ressegueix d’un cap a l’altre el jardí del Santuari per perdre’s en l’horitzó.

La mà maternal allargada i oberta de la Verge de Meritxell acull tots els caminadors: islamistes, cristians, budistes, hinduistes, agnòstics. El Bofill en deixa empremta en l’arquitectura meritxel·liana. La Meritxell, Meridiem, Migdia de les Valls, la Llum més esplendorosa és la primera peregrina que va de Natzaret a Ain Karim i de Natzaret al Calvari, camins tarteruts que ens menen al cim de la pau. Reina de la Pau, pregueu per nosaltres, li resem en la pregària del rosari. Meritxell ens diu: “Caminar junts és la felicitat.”

Els joves que s’alberguen a AINA canten al camí: “Fent camí per la vida...; Camins...; Agermanats anirem caminant...; Vine amb mi, amic meu, farem junts el camí...”. Uns nois i unes noies ho canten des de la confessionalitat, i altres, des de la laïcitat o l’ateisme. Però tots caminem, i el camí ens fa combregar en els valors de l’amistat, del fet d’escoltar, del diàleg i del compromís; en definitiva, de caminar junts, tal com diu el Papa Francesc quan parla del Sínode.

Les monitores i els monitors d’AINA treballaren en la formació del mes de febrer del projecte educatiu de la laica UCPA UNION PLAIN AIR. Tots fem el mateix camí. “El caminar agermana”, em diu el Miki, a qui he lliurat 8 passaports del Camí de Santiago amb el segell de Meritxell.

L’UCPA demana als joves monitors Accroître son bien-être. L’ADN dels educadors d’AINA és el benestar personal, fruit de l’harmonia entre la ciència i el cor, l’amor i el cervell.

L’UCPA exigeix al monitor Explorer ses passions. El coneixement de les qualitats és l’ànima dels tallers que un monitor coordina amb la mainada. L’educació lúdica i social d’AINA té les emocions, els pensaments i les relacions per desvetllar la creativitat dels ainistes, com a aliment bàsic, talment com ho és el pa de cada dia.

L’UCPA va ser l’estri triat per De Gaulle, l’any 1945, per aixecar de la depressió el jovent de la postguerra mundial per Vivre ensemble, l’énérgie du collectif. Per a la casa d’AINA l’educació passa per tenir alberg de convivència.

Jesús, quan els deixebles Bartomeu i Felip li demanaren qui era, els digué: “Veniu amb Mi, convivim el cap de setmana junts i ho sabreu.” Sant Ignasi, ara fa cinc-cents anys a Manresa, posà la primera pedra dels col·legis majors on la convivència agermana l’estudi i compartir “la vida”. Amb tota la raó del món els ainistes canten entusiasmats: “A Canillo hi ha una casa per a tothom.”

L’UCPA espera dels infants, adolescents i joves acollits una descoberta del camí a seguir: Habiter un autre univers. Le séjour est l’occasion de découvrir un univers different du quotidien. AINA té dins l’ADN “fer país”. “Conèixer Andorra és descobrir el món. Estimar els infants del món és estimar més els d’Andorra.”

Diumenge de Rams... Jesús, aclamat pel poble, entre palmes, palmons i rams d’olivera; però també el camí dolorós al Calvari, que el portarà a morir a la creu.

Contemplo la dolça Mare de tots, la meva Confident, posant-se al costat del seu Fill que du la creu entre els botxins, entrecreuant una mirada d’ànim i consol, i li faig aquesta senzilla pregària:

Alegra’t, Meritxell, plena de gràcia! Camines amb Jesús, Déu que s’humilia fins a la mort de creu per salvar-nos i ressuscitar-nos a tots.

Alegra’t, Meritxell, amb el teu suport maternal podrem caminar amb la nostra creu al costat de Jesús. Feu que la Llum meritxel·liana il·lumini els camins andorrans. Que la força de l’esperit que omplí la teva vida ens porti a tots i a totes a la Pasqua del teu Fill. El gran poeta espanyol Antonio Machado va escriure: “Caminante, no hay camino, / se hace camino al andar”.

Us desitgem sempre que les petjades que deixem en el nostre camí siguin d’estimar.