Sant Jordi, poesia per a tots

La poesia sap embellir el que es diu, perquè el que es transmet no queda sols en les paraules sinó que arriba al cor. La poesia no són únicament paraules ben dites en estrofes que rimen. La poesia és tota aquella bellesa que contemplem amb els ulls, sentim amb les oïdes o palpem amb les nostres abraçades i encaixades de mans... Tot el que és bellesa és poesia.. i arriba al cor.

Aquesta poesia és la del llenguatge dels ainistes. Gràcies a la poesia AINA té la gràcia de dir les coses d’una altra manera. S’adreça a la sensibilitat. Seguint les petjades dels mestres Xesco Boix i Georges Brassens, els monitors cultiven l’aprenentatge de la llengua, l’art d’embellir amb fluïdesa. El ritme de la poesia i la seva intel·ligència duen l’infant i el jove a “sentir” i a la vegada a expressar-se bellament. Gaspard-Marie Janvier, escriptor de poesies per a la mainada, diu: “Elle, la poesie, favorise le développement cerebral, en activant les zones du langage et de la memoire.”

Malauradament a les primeres pàgines de la premsa no trobem mai la poesia com a notícia. Ens queixem del nostre món atrofiat. Ho és perquè fem un buit a la poesia. Ens quedem en l’aridesa freda de les moltes expressions, difícils de comprendre. La manca de poesia en la societat espatlla les relacions humanes. Ens esforcem per salvar el medi ambient. Cosa bona. Posem-hi poesia i els esforços reeixiran molt millor. Antoni Clapés es queixa que la poesia hagi estat sempre la germana pobra de les arts.

El primer lector de poesia és el mateix Déu. La Bíblia, en la narració de la Creació, ens diu que tota ella és bellesa. Déu veié tot el que havia fet i li agradà molt. Es va guardar el setè dia per gaudir-la.

L’hivern de 1967 faig les primeres lliscades a la neu. El monitor és el senyor Miquel Baró. Ens aturem al capdamunt de la pista que avui duu el seu nom. Transfigurat el seu rostre, em diu: “Mossèn, contempla aquesta meravellosa catedral. No n’hi ha altra al món. Mira quines columnes: Juclar, la Serrera, l’Estanyó, el Casamanya... No em cal anar a l’església per resar.” Des d’aquell dia vaig esquiar més per contemplar i resar que per fer esport: des de la Llosada fins al Forn, dels Espiolets al Peretol... i darrerament des del Forn fins al Pas de la Casa. M’omplia de la bellesa de Déu reflectida en aquest paradís que és Andorra. Els ainistes n’han seguit les traces i la gaudeixen al cantar: “LLOAT SIGUEU per totes les criatures, / i pel sol i per la lluna / pels estels i el vent suau / i pel foc i l’aigua fresca”. “No has comptat mai les estrelles, quan la nit estén el vel? Elles fan les nits més belles quan llueixen en el cel...”

El Llibre dels Reis de la Bíblia ens diu: “La poesia és el xiuxiueig d’un oreig suau que ens acarona a tots, sobretot als infants i a la gent gran”.

Mossèn Ramon, arxipreste de l’Església de les Valls, ens ha ofert tres llibres de comentaris als Salms de la Bíblia, que comprèn 150 poemes. Mossèn Sàrries agermana “la cultura amb el culte”. Els poemes dels salms ens transporten a la realitat que ens ultrapassa. Ens diu: “Els salms glossen les coses més properes i més quotidianes de la nostra realitat i les il·lumina amb la Llum celestial”. La set de transcendència crea la poesia cristiana, musulmana, animista, budista d’un desig universal, que enalteix la humanitat.

La mainada de Primera Comunió de l’Església tenim cada divendres taller de catequesi. El proper divendres s’escau en la Festa de Sant Jordi. Ens acostarem a resar amb les paraules poètiques que a Josep Maria de Sagarra inspirà la imatge de Sant Jordi que presideix el retaule de l’altar major de l’església parroquial i els infants aprendran de memòria el poema que orna cada una de les cases pairals de la Parròquia de Canillo.

“Invocació a Sant Jordi de Canillo

I si et volem tenir al nostre costat,

Sant de la jovenesa,

sols et volem com t’hem imaginat,

sempre amb l’ànima encesa!

I perquè tens un rostre somrient,

i una cabellera abandonada graciosament,

i perquè fas tan goig a la mirada,

per’xó, sant Jordi, et duem voluntat,

perquè ets el nostre, diferent dels altres,

i ets més valent i més agençat,

i et sentim com bategues amb nosaltres.”

El Cònsol Major Antoni Casal signà, l’any 1980, els pòsters amb la imatge del sant Jordi canillenc i amb la poesia d’en Sagarra per fer-ne do als ciutadans. La fotografia fou un do de l’artista en fotògraf senyor Alsina perquè fos la primera pedra d’AINA. Avui, sant Jordi orna la sala de monitors i la sala sant Jordi de les bordes d’AINA.

Els infants i joves descobreixen “l’ànima encesa” que va tenir sant Jordi i que hem d’imitar. És el foc de l’amor a Déu i a totes les persones. “Et duem voluntat”, ens implica a correspondre a l’amor rebut; encara més, és donar sense esperar el retorn. La pregunta amb respostes més diverses és: “Contra quin drac lluites tu avui?” El Miquel, d’11 anys, respon: “Lluito a favor de la rosa de la pau i de la felicitat per a tota la Parròquia de Canillo.”

Sant Jordi, dia de llibres i roses. Ofreno la rosa a la dolça Mare de tots, la meva Confident. Li reso amb paraules de Joan Maragall: “Mes tu ets la guiadora, tu la forta, / perquè en mi de la calma o la maror /saps que la nau del pensament que em porta / sempre retorna al port del teu amor”. Ella em somriu i sembla que ens diu amorosament: “M’agrada la poesia. És un bé essencial. Acostumeu els infants a llegir-ne i recitar-la. Compreu-los llibres de poesia el dia de Sant Jordi”.

Sí, com diu la poesia “i et sentim com bategues amb nosaltres”, que sant Jordi ens ajudi a vèncer el drac de la pandèmia, de la guerra tan cruenta a Ucraïna, i de la por; i ens obri a l’esperança d’un demà millor.