La fecunditat d'un cafè compartit

Fou el maig del 2004. El bisbat de Perpinyà Elna convidà a una taula rodona els mossens i els laics responsables de les esglésies romàniques dels pobles sense rector dels Pirineus. El tema de la trobada era de rabiosa actualitat: què cal fer d’aquest tresor patrimonial de les esglésies tancades i algunes mig enrunades?

Les intervencions foren mestrívoles. Un arquitecte jubilat contà com amb els veïns d’un poble refeien amb el treball a jova dels veïns l’església parroquial ja en runes. Una padrina vídua explicà que durant els mesos d’estiu obria l’església a les persones que feien la ruta dels càtars. Els visitants agraïts li donaven almoines. Un servidor vaig dir-los que al Santuari de Meritxell i a l’església romànica de Sant Joan de Caselles practiquem l’apostolat turístic ensems que el turista o pelegrí retroba l’harmonia d’avui en el passat. El delegat episcopal del Bisbat d’Urgell ens aconsellà que les claus de les esglésies han d’estar a l’abast de tothom amb la condició que el turista tingui alguna dificultat a l’hora de buscar-les. Mossèn Lluís completà: “D’aquesta manera tot buscant la clau hom té l’oportunitat de conèixer el poble i, allò més important, parlar amb els pocs veïns que hi viuen”. L’arquitecte jubilat ens donà la raó: “ Un negoci amb les portes tancades no és un negoci; tampoc ho és evangèlicament parlant”.

La trentena de participants a la trobada de la capital de la Catalunya Nord compartírem la taula del dinar. No hi ha escenari més acollidor per a les confidències que la taula dels àpats. Compartir és mirar l’altre de manera que la teva mirada esdevé nova. Després de les postres, un generós participant em convida a prendre un cafè. Em digué: “Vos sou d’Andorra i un servidor de l’Ariège. Som veïns i no ens coneixem”. El Daniel Boulanger recordà que quan era nen passaven els andorrans a peu amb el ramat per Tarascon. Que encara no fa 40 anys els canillencs anaven als mercats i a la fira de l’Ariège... i que alguns nuvis hi compraven les pintades per al banquet de noces. El bisbe de Pamiers digué que li agradaria tornar a Andorra, on va venir amb el seu pare quan era petit i noi ha tornat més.

Vaig demanar un altre cafè. Ara, convidava jo. Parlàrem de com “El gran Carlemany mon pare” de l’Himne Andorrà i la Mare de Déu de la Victòria –victòria de Carlemany– de Sabart ens unia. Que els Pirineus no podien ésser murs de Berlín que ens separen; han de ser braços que agermanen. Del cafè compartit en va néixer l’agermanament –le jumelage– del Santuari de Sabart, patrona de l’Ariège i del Santuari de Meritxell, patrona d’Andorra. I marcàrem a les nostres agendes:

1- Demanar la benedicció de l’agermanament al bisbe d’Urgell i al de Pamier;

2. Encomanar a l’artista Jaume Rossa una talla de la Mare de Déu Meritxell per entronitzar-la al Santuari de Sabart; i una de la Mare de Déu de la Victòria, per ser venerada al Santuari de Meritxell;

3. Fer extensiu l’agermanament amb Lourdes, Pirineu Atlàntic, Sabart. Meritxell, Pirineu Central i Canigó, Pirineu Mediterrani;

4. Demanar la impressió d’un segell de la posta francesa amb el dibuix dels dos santuaris.

Una llarga llista d’activitats de fraternitat seguí a la trobada intercanvi de camps de joves, participació en concerts i festes als respectius santuaris i el compromís del poble de l’Ariège de pelegrinar el mes de maig al Santuari de Meritxell sumant-se com una Parròquia andorrana més al pelegrinatge nacional del temps pasqual, i el compromís del poble andorrà de pelegrinar al Santuari de Sabart el segon diumenge d’octubre, festa commemorativa de la darrera aparició de la Mare de Déu de Fàtima i d’aquesta manera agermanar les tres grans devocions de les nostres marededeus, les flors més belles dels Pirineus.

Els dies 14 de maig i 15 d’octubre del 2006 tingerem lloc els primers pelegrinatges d’agermanament. El proper diumenge, 22 de maig se celebrarà el dissetè proper al Santuari de Meritxell. L’arquebisbe Joan Enric Vives ens diu: “La Mare de Déu amb els noms de Meritxell i Sabart ens ajudarà a bastir una germanor europea fidel als valors espirituals, sensible a la solidaritat amb els qui pateixen, lluminosa i feliç de les seves arrels cristianes”. Recordarem les paraules del bisbe poeta de Pamiers Marcel Perrier: “Notre Dame de Meritxell, Notre Dame de Sabart, conduís-nous, par nos humbles chemins, jusqu’à la fête sans fin pour tous les peubles”.

La dolça Mare de tots, la meva Confident Meritxell – Sabart, la creació més bella de Déu i la nostra troballa més rica ens convida a tots al dissetè pelegrinatge a Meritxell, diumenge 22 de maig.