Festa de la primavera

La Conxita, que als seus 80 anys ben complerts ha escrit dos llibres, diu que “Canillo, la parròquia més a prop del cel d’Andorra, no té primavera; els canillencs i les canillenques passem de l’hivern a l’estiu”. AINA, tot i això, celebra la Festa de la Primavera. La mainada l’espera cada any amb una gran il·lusió. Amb solament dos dies s’han omplert les 94 places de què la casa disposa. Les bordes les deixem per als joves judoques que participen en el campionat internacional.

La neu ha estat la bona amiga dels mesos d’hivern. Des de dalt dels cims quanta claror i lluminositat ens ha regalat! Una àvia, ciutadana de la Mediterrània, turista durant el pont del Primer de Maig, exclamava al net i a la neta: “Mireu aquella muntanya tan alta, quants llençols blancs al cel passen bugada!”. Els cursetistes de l’esquí de fons d’AINA van admirar a les nits com la neu parlava amb l’estelada, i com al de dia era l’amiga del sol dels àngels. Li varen cantar: “A la neu ha aparegut / un estel que ens ha vingut / d’una terra estranya / sobre Casamanya”.

La Festa de la Primavera ainista és un cant d’agraïment a la germana neu que va morint extasiadament i dolça. Tan blanca com nasqué, va morint encara més blanca, em deien els caminadors del Centre Excursionista de Catalunya de l’Anoia a la tornada del pic de l’Estanyó. Un acció de gràcies franciscà ofrenem a la germana neu perquè morint ens regala les fonts prop de la vall, que canten i fan gatzara. Les dues Valires, amb la fosa de la neu, són la lira que canta a la Mare de Déu de Meritxell: “Els cors s’agermanen / al vostre caliu; / cims i valls aclamen / l’amor d’aquest niu / AVE MARIA. I a la vegada reguen la gavernera andorrana perquè fruiti VIRTUS UNITA FORTIOR... Feu d’aquest cimal, / dels pobles d’Andorra, / la Casa Pairal...! / AVE MARIA.

La Primavera amb la Pasqua de Jesús ens alliçona. La neu i Jesús es juguen la vida per dar-nos a tu i a mi la Nova Vida. Gràcies, Jesús de la Pasqua! Mercès, neu de la Primavera!

“Ja ha arribat la primavera / de goig plena i de content...”, cantàvem al Seminari de la Seu d’Urgell en estrenar la primera estació de l’any. “Verd és el color del cel al despertar / al matí quan surt el sol...”, han cantat les ainistes en la festa de la primavera el 7 i 8 de maig de 2022 d’AINA. El sol, que ha allargat el dia, no treu l’ull de sobre la grandalla andorrana. Aquesta, tímidament li demana: “Què em trobes de bo o de dolent, que no em treus els ulls de sobre?”.

“Et trobo tan bonica amb aquestes fulles que representen les parròquies andorranes, que em tens encisat. Tens tan lluenta la cara que tothora resplendeixes per encisar els infants. El teu cor de flor andorrana brilla com l’or o més. Ets tan captivadora que fins i tot els canillencs diuen als pitxers que ornen els camps de la Primera Parròquia grandalles canillenques”, deia el sol.

La bellesa de la grandalla rep el bes dels pixallits, de les gencianes, dels clavells i de la rosa de bardissa gràcies a la mirada del sol primaveral. Si una flor tan petita com la grandalla, que a penes puja un pam, es mostra tan agraïda envers els infants de la Festa de la Primavera, què no faran les altres flors de tija alta i més vistoses i elegants. El mateix Jesús contemplant-les, deia: “Ni el rei Salomó, amb les seves casulles d’or, anava tan ben abillat!”

Aleshores el sol digué:

“Flor agraïda, Déu te guard! Ja que em vols mirar tothora i agraeixes el que faig per tu, des de demà, flor menuda, seràs més alta que cap altra flor. Així podràs albirar-me sense noses al davant i jo, de lluny, podré veure’t i besar-te amb més afany perquè et tornis groga, groga com un pa d’or”. I els ainistes ens cantaran: “És Andorra un paradís”, amb la melodia de la sardana andorrana.

Jesús, monitor al cau de l’esplai de Natzaret, festejava amb la mainada de la Galilea la Festa de la Primavera. Els deia: “Mireu com volen els ocells gaudint del dia que ha allargat les hores de claror. Sigueu lliures com ells. Atureu-vos! Observeu els colors d’aquests lliris! Somrieu a tothom com ells”. Feu uns minuts de silenci i parleu amb la verdor d’aquests sembrats que a l’estiu ens donareu el pa de l’amistat. Sigueu treballadors i humils com els grans de blat colgats sota terra. El monitor Jesús conduïa els infants vora el rierol que besava el poble de Natzaret.

Els feia acaronar l’aigua cristal·lina i, a la vegada, els confiava: “Jo soc la font d’aigua de la vida. Qui begui de l’aigua que Jo li donaré no tindrà mai més set”.

Els infants d’ahir i d’avui, plegats, preguem: “Jesús doneu-nos de la teva aigua”... Mentrestant, a la llunyania, Maria, Mare de Jesús, la Confident del mossèn, es posa a cantar: “Si vols aigua ben fresca a la font has d’anar...”.