DE LA MEVA AGENDA
Festegeu, nuvis d'or i de plata
El pas dels anys m’ha fet comprendre que estimar és la festa més gran a celebrar
De marrec havia escoltat de les padrines de Bellcaire que feien rotllana al carrer els diumenges a la tarda per jugar al tuti: “El Josep i la Roser festegen... La Teresina i el Cosme festegen d’amagatotis perquè els pares no volen que surtin junts...”. El pas dels anys m’ha fet comprendre que estimar és la festa més gran que es pot celebrar.
Soc molt feliç per haver estat convidat durant els 59 anys de mossèn a més de, tirant curt, de 1.700 sagraments del matrimoni. Una festa que ja comença fent els preparatius per compartir-la després amb els qui més s’estima. Primera pregunta dels nuvis:
• Mossèn, què necessitem per casar-nos?
• Estimar-vos moltíssim! –els demano.
Els promesos es fan una moixaina i ja no es deixen de les mans. Entro en el seu cor:
• Com us heu conegut? Què admireu l’un de l’altre? En quin moment us heu demanat la mà... i els lliuro un test que els ajuda a assaborir encara més l’amor que els posseeix.
M’esplaio. El matrimoni és un combat que es guanya a dos. Les factures de la festa de la boda pagueu-les totes al dia, menys una, la de la passejada del viatge de nuvis. Aquesta pagueu-la a terminis. El viatge de noces s’ha de fer cada any. El corc que es menja l’amor es diu rutina. El Petit Príncep de Saint-Exupéry diu que la rosa de l’amor captivada s’ha de regar cada dia amb l’aigua cristal·lina que es diu tendresa. La tendresa és el llenguatge gràcies al qual expressem el que tenim al cor. Com més diem: “T’estimo”, més creix l’amor. Les emocions silenciades assequen els cors dels enamorats. La pregunta que l’espòs ha de fer cada vespre és: “Com et puc estimar més, esposa meva?”; i també l’esposa a l’espòs! La fidelitat és la millor companya de l’amor. Una parella d’argentins que AINA va acollir la temporada passada, quan per culpa de la Covid tancaren les fronteres, m’explicaven que el Papa Francesc, quan era bisbe a l’Argentina, deia: “Por el día nos tiramos los platos y por la noche nos damos abrazos.” Dono tota la raó al Papa perquè l’amor sense el valor del perdó no pot existir.
Festejant l’amor he gaudit sobretot en les celebracions de les Bodes de Plata i de les Bodes d’Or. L’Andreuet i la Montse digueren, en el parlament de la celebració de les Noces d’Or al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, després de donar les gràcies als fills i nets i al mossèn per compartir la festa: “Gràcies, Verge de Meritxell, per tantes adversitats i proves que durant 50 anys hem passat. Les dificultats han fet créixer el nostre amor i ens l’han fet gaudir encara més. Avui ens estimem més que ahir i menys que demà.”
Trobo un matrimoni entrat en anys resant davant la Mare de Déu de Meritxell. Estan agafadets de la mà. M’hi acosto. Els dic:
• Soc el mossèn. Us puc fer algun servei?
• Ah mossèn! –em diuen–. Avui fa 60 anys que ens casàrem al Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell. Férem el viatge de nuvis a Andorra. Hem tornat per donar gràcies.
Els demano que es treguin les aliances. Les beneeixo de bell nou. Se les posen l’un a l’altra. Es fan un petó:
• Puc fer-vos una pregunta?
• Amb molt de gust, mossèn– em diuen, animant-me a conversar amb ells.
• Amb 60 anys de matrimoni, què us quedat per fer?
La núvia em respon: “Estimar-nos encara més.”
Aquella nit no vaig dormir d’emoció fins que vaig escriure un article que es titulava: “D’estimar mai no n’hi ha prou!”
Els mossens de l’Església de les Valls vàrem instituir el segon diumenge de juny a la tarda –enguany serà el dia 12– la festa dels Nuvis d’Or i de Plata al Santuari de Meritxell.
La dolça Mare de tots, la meva Confident, la fidel esposa de Josep, ens diu amb la mirada celístia amb el mig somriure maternal i la mà allargada generosament: FESTEGEU! I ens fa do del menú de la festa:
ENTRANTS: Estimar-se molt a si mateix. Valorar el que tenim. Somriure. Ser humil.
PLAT PRINCIPAL: Saber escoltar. Mirar el cor. Respectar les diferències. Tenir tresors i somnis.
POSTRES: Donar gràcies. Tenir sentit de l’humor i una vida sana. Tenir cura de la terra
SOBRETAULA: Viure cada dia estimant. Viure el present en plenitud. Conservar la pau al cor.