Fes teva una obra de tots: Aina

AINA, una obra de tots, construïda entre tots, sostinguda amb tots per a tots els infants i joves d’Andorra fou el lema de la benedicció i obertura de la casa de colònies, el 19 de juny de 1982, avui fa quaranta anys. La divisa completava la de l’obertura del Casal de les Colònies Populars de Canillo de l’estiu de 1976: A l’estiu, cap infant sense colònies.

Quaranta anys, ça se fête! Ens diu Mr. Eric Petit dels Eclaireurs de France agermanats amb les Colònies Populars de Canillo des de l’hivern de 1977 al Casal Sant Serni, i avui amb AINA.

Quaranta anys, hay que festejarlos! Ens escriu la Isabel, cap del departament del Tiempo Libre de l’Ajuntament d’Alcorcón que des de la temporada de la neu de 1984 s’acullen a AINA per a les setmanes blanques promogudes per l’Ajuntament.

Quaranta anys, vindrem a celebrar-los amb una ballada de sardanes al voltant de l’altar de la Mare de Déu de Meritxell, agermanats amb AINA des de l’estiu de 1983.

Quaranta anys, els monitors que des de les primeres colònies al Casal Sant Serni, l’estiu de 1976, fins avui, l’estiu de 2022, passant per l’equip de 1982 es trobaran al recer de la Mare de Déu de Meritxell. Celebrarem una missa d’acció de gràcies per la bona sembrada de valors que s’ha fet durant 46 anys –40 a AINA– i per les bones collites recollides.

La gran festa tindrà lloc a l’espai verd d’AINA a les cinc de la tarda del diumenge dia 19 per festejar el quarantè aniversari. L’ànima de la celebració serà el record que avui fa quaranta anys obriren les portes d’AINA per a tots els infants i els joves d’Andorra, i de més enllà de les fronteres.

El cap de Govern Xavier Espot, com ho fou l’Òscar Ribas, parlarà de l’educació en el lleure, preocupació del seu equip governamental. Els cònsols de Canillo, Francesc Camp i Marc Casal, com ho feren fa quaranta anys el Ton Casal i el Peret Torres, expressaran la satisfacció de l’acolliment dels infants i dels joves al ric patrimoni canillenc de muntanyes, d’art romànic, de Meritxell. Així renovem el compromís de no regatejar sacrificis quan es tracta del món de l’educació. Les síndiques Roser Suñé i Meritxell Palmitjavila, com a mestres, parlaran de com l’educació del lleure completa l’educació de la família i de l’escola, com ho feren els síndics Cerqueda i Mas fa quaranta anys.

Tots a una veu recordarem les paraules de les autoritats de les quals AINA n’ha fet el seu ADN.

“AINA serà una grandalla viva en totes les èpoques de l’any”, digué el cònsol Casal. Els ainistes canten cada dia: “Lloat sigueu, oh Senyor nostre / per la nostra mare terra / que ens sosté i ens alimenta / per les flors, els fruits i l’herba...”

“La Casa de colònies, juntament amb altres instal·lacions educatives, culturals i socials ha de permetre que els infants aprenguin a viure plegats, a viure en comunitat”, explicà Òscar Ribas.

La mainada i els joves d’AINA canten com a pregària de pau: “El món seria més humà / si tots fóssim germans / si ens agaféssim de les mans / com mai no ho hem fet abans.”

“A les colònies convé que hi hagi disciplina. Sense ella el grup degeneraria. Però la llibertat serà més gran que en la vida ordinària. Tindreu activitats engrescadores de tallers, d’expressió... Us donaran ocasió de realitzar de manera perfecta alguns dels somnis artístics que no podíeu realitzar en altres llocs...”, predicaren els síndics Cerqueda i Mas. El tercer l’objectiu d’AINA resa: “Despertar la creativitat de cada infant i jove a partir dels elements que ens dona la naturalesa.”

El bisbe i Copríncep Joan Martí va concloure la vetllada: “La pregària i la formació espiritual han de ser presents en les proporcions i formes adequades... de cap de les maneres no poden optar per l’oblit d’aquest aspecte de l’educació”.

Els joves canten com a himne “Fent camí per la vida / amb la llum resplendent / la força del vent m’empeny endavant / són els homes que van vencent la por / és la joia i l’esperit / la força del crit / que ens guia endavant / tan lleuger com el pas / dels meus companys.”

“VISCA AINA! VISQUIN ELS INFANTS!” Amb aquests visques es clogueren els discursos d’aquella inoblidable tarda. Al vespre, la dolça Mare de tots, la meva Confident, somrigué perquè a la seva falda hi havia tots els infants d’Andorra. “Pour faire un jardin, il faut un morceau de terre et l’éternité”, va escriure Gille Clément. A AINA només ens han calgut quaranta anys, gràcies a tots!