Aina: conversa entre el mossèn i els infants

M’emociona contemplar la rotllana dels 150 infants i adolescents a l’espai d’AINA que esperen les paraules de benvinguda. Però, el primer dia del primer torn de colònies dels tres de l’estiu 2022, m’emociona encara una mica més. “A Canillo, hi ha una casa per a tothom, iu pi ià!”, canten tot acomiadant les mares i els pares a qui els costa separar-se per dues setmanes de les ninetes dels seus ulls.

“Sigueu benvinguts a casa meva, casa vostra, si és que hi ha cases d’algú”, com canta el Sisa. Mainada, monitors i monitores, us desitjo les millors vacances del planeta terra. Per això cal que, en aquests 14 dies de colònies, us acostumeu a fer les coses a la perfecció. Ens ho diu Jesús: “Sigueu perfectes com el Pare del Cel és perfecte”. Les coses a mitges no són mai plenes. Colònies vol dir esforç.

-Per què ens dius això, mossèn?

-Mireu, canteu molt bé. No diré el contrari. Però, si obriu més la boca i sil·labegeu la lletra, les melodies s’eleven més amunt.

-Teniu raó, mossèn. Fixeu-vos com vola aquesta lletra tan preciosa: “Pessigolles, les escamparem pel món...”

-Meravellós! No oblideu que l’alegria d’una cançó neix en el cor de cadascú de vosaltres. Us demano que les lletres sorgeixin del més profund de la vostra ànima. Com més endins, més volada: “Sobre els cims ens n’anem a cercar el vent!”

-Sí, mossèn. Nosaltres cantem amb el cor. No n’hi ha prou?

-Em sembla perfecte. Però no es tracta de cantar només per a vosaltres. Heu de cantar per als vostres pares, per als avis, per als amics, per a Andorra..., per al món. Esforceu-vos per comprendre el missatge de cada paraula: “les estrelles fan les nits més belles...”, “la muntanya venerada a mi em té robat el cor...”. Per què us té robat el cor?

-No us passeu, mossèn -diuen el galls de les bordes-: Unes colònies no són una classe de gramàtica. Penseu que venim de nou mesos de curs. Necessitem respirar uns altres aires. ¿Vós creieu que és tan important fer-ho tan al detall si quan sortim al carrer només veiem nervis, presses, persones enfadades, desordre i, el pitjor de tot: que tots escombren cap a casa seva?

-Aquest desori feia dir al meu gran mestre Baden Powel: “Som a colònies per deixar el món una mica millor del que l’hem trobat”. El nostre món és un mercat de Calaf. És un desori. AINA és un espai on vosaltres sou autònoms. A casa vo stra apreneu a obeir. A AINA s’aprèn a ser autònom, és a dir, a fer les coses ben fetes per un mateix. Us ho dic perquè quan pareu taula, renteu els plats, feu la motxilla, pugeu dijous a Cabana Sorda..., ho feu amb alegria, amb ganes d’aprendre vivencialment amb la natura, amb el caminar junts amb el frontal del respecte i de l’estimació envers tantes persones que ens ajuden. Sense elles les colònies d’AINA no podrien ser socials per excel·lència, com diu el lema de 1976: “A l’estiu cap infant sense colònies”.

-Ho farem tan bé com sabrem. Li ho prometem, mossèn. Ens demaneu alguna cosa més?

-Gràcies. Espero dues coses més: Un servidor soc vellet. El Govern, un cop per setmana, envia a Canillo un professor per fer classes de memòria. La millor classe és aprendre les cançons “par coeur”, com em deien l’altre dia dos matrimonis francesos de més de 80 anys. Visitaven l’església de Sant Serni. Es van sentir atrets pel xivarri de la mainada de catequesi. Entraren a saludar-los i demanaren de cantar-los una cançó. Entonaren molt bé i la mainada sorpresa aplaudí. Què cantaren? Una cançó dels seus 10 anys, que aprengueren a les colònies del seu mossèn.

-I amb quina altra cosa us podem complaure?

-Que canteu a la Mare de Déu de Meritxell. Ella cantà Magnífica ànima meva el Senyor, Al·leluia, Hevenu Shalom, alejem. La Mare de Déu de Meritxell, la dolça Mare de tots, la meva Confident, ens ajuda molt a la vegada que ens diu que confia en el nostre esforç. A mi, em diu cada dia quan li reso: “Espavila’t, Ramon”.

-Sí, mossèn, cantar és estimar. Fer la feina ben feta és la millor manera d’estimar que tenim. No us preocupeu. Aprendrem durant les colònies a fer bé, molt bé, bé de veritat tot el que hem fer i una mica més.

-Sí! Com Jesús, que deixava la gent sorpresa fins a exclamar: “Tot ho fa bé. Tot ho fa a la perfecció”.

AINA vol que l’infant cregui en ell mateix i transmeti els valors d’acollida, de solidaritat i de generositat, tot emmarcat dins del quadre de l’alegria i dels somriures.

Les colònies d’estiu són la traca final!