Cainistes, digueu sí!

Felicito els 49 nois i noies de 15 a 17 anys i les 9 monitores i monitors pel seu ferm SÍ al repte del campament CAINA en la seva etapa de llacs. Soc feliç de somiar l’itinerari que començà dilluns a Com de Jan de la Vall de Ransol per continuar devers la Coma de Varilles, llac de Cabana Sorda, pont Travenc, llac del Siscaró, pic del Maià, per reposar dijous 21 al Grau Roig, on em conviden a un arròs de muntanya fet pel Guillem i l’Àlex, directors de la cuina. L’endemà enfilen el sender del pic i llac de Montmalús per continuar cap al cercle de llacs dels Pessons, estanys d’Ensagents. Un campament d’aligots itinerant de somieig.

Els dic “Bona ruta pels llacs” i els faig present que, com l’ocell aligot de la família dels falcònids molt gran, que té molta força i una vista penetrant, així Andorra els necessita. Els tres anys de campament d’AINA –camins, llacs i cims– és el bateig de la joventut que estrenen.

L’ànima de les colònies d’AINA és la convivència. L’ànima del campament CAINA, una mica més. El Papa Francesc, en el sínode que ha obert, ens demana “caminar junts”. Els monitors, a la llum del ciri meritxel·lià que reemplaça el foc de camp, els diuen: “Junts reeixirem el repte del SÍ a la vida”. La clau de la convivència és la comunicació. Observo que en el món on vivim, es dona una feina important a realitzar que pot fer tothom. Tots els ciutadans estaven segurs que algú la faria..., i no la va fer ningú. Esperem que ho faci el bisbe, el cap de govern, el cònsol o, simplement, el veí que és molt voluntariós..., i la feina queda per fer. Caminar junts vol dir que no esperem que els altres resolguin els problemes. Hi insisteixo: “Cainistes, l’èxit és actuar junts, units per un mateix objectiu”. Espero que durant l’itinerari esbor-reu del vostre lèxic el NO per dir sempre SÍ.

Digueu SÍ a la solidaritat. És un fruit de la bona convivència del campament que us allibera dels egoismes.

Digueu SÍ al diàleg perquè és la recerca de la veritat i el camí de la pau. El Papa Francesc, quan demana caminar junts, completa: “Escolteu, dialogueu”. Cada vespre, a l’escalfor i a la llum del llantió meritxel·lià, comuniqueu les emocions del vostre cor.

Digueu SÍ a la pau. Hem acollit a les colònies infants que venen de la guerra. No podem malgastar les energies barallant-nos. Ni tan sols ens podem permetre el luxe de murmurar. La pau és l’ordre fet vida i bellesa.

Digueu Sí al perdó. “És humana ma mesura...”, cantava el poeta Maragall. No soc la perfecció. Tampoc no ho són els companys de camí. Jesús practica el perdó, també per als qui l’estan clavant a la creu. Amb el perdó retrobem l’amic i traiem el pus de les ferides infectades que tant ens couen. El perdó és un dels valors de l’amistat. Cainista! Si durant el camí has dit un NO al capvespre a la llum i escalfor meritxel·liana, demana perdó als amics.

Digueu SÍ a la llibertat. Canteu amb èmfasi “Sigues lliure i camina cap a l’estel...”. El camí és la penyora més reveladora de la llibertat. Caminar ens allibera de la por, de les addiccions que ens esclavitzen... El camí obre camins. El company fidel del camí és l’esperança, em diu la meva Confident caminadora cap a casa de la seva cosina Isabel d’Ain Karim. Caminar és ja la felicitat.

Diguem SÍ a... Cainista, acaba la frase!

Diguem SÍ a l’Amor que resumeix totes les lleis i tots els manaments. L’amor és el valor més elevat i constructiu de tots els valors humans. “Estima! I fes el que vulguis”, deia sant Agustí.

Diguem tots SÍ. La vida ens somriurà i, malgrat les preocupacions, podrem entonar un càntic de fe i d’esperança. Podrem dir, com cantava fa anys J. Manuel Serrat en l’acabament d’una seva cançó: “Antes que nada, soy partidario de vivir”.

La noia de Natzaret, la dolça Mare de tots, és la dona del SÍ al missatge de l’arcàngel Gabriel. Gràcies al seu generós SÍ, tenim el millor company de camí, el seu Fill Jesús.