Colònies per educar

El que més sobresurt dels serveis que presta AINA és el curs de monitors per titular-se com a educadors en el lleure. Enguany, també ofereix el curs de titulació per a directors del lleure. És el valuós regal que AINA fa als monitors i a les monitores pel seu voluntariat, gràcies al qual 750 infants i adolescents han gaudit de les colònies de natura i de cant emmarcades en la convivència.

L’educació no s’improvisa. El dia 17 d’agost inauguràrem els cursos de 180 hores de classes en format residencial –la convivència és la columna vertebral de l’educació– donades per la FEMN (Fundació Esplais Mare de Déu de Núria), la Verge Blanca de Lleida i el MCECC (Moviment Centres Esplais Cristians de Catalunya), concertats per la Generalitat de Catalunya. Hi participen 13 joves d’AINA i 12 del bisbat d’Urgell i de Lleida. La meva benvinguda ha estat compartir amb tots ells una de les meves divises: “Estimar és rebre per poder donar”.

Educar amb l’Evangeli a les mans implica l’esforç i la responsabilitat. Jesús no està per beneiteries. Ens diu a l’Evangeli d’aquest diumenge: “Correu. Passeu per la porta estreta”.

Soc testimoni d’una baralla entre mare i fill. El jove, d’uns 25 anys, ha estat castigat durament per la policia. A mi se’m queixa de la seva vida buida, sense cap sentit ni futur. Carrega contra la seva mama. La mare s’excusa: “Cada vegada que t’avisava em plantaves cara. Et deixava fer les bestieses que volies per evitar conflictes entre tu i el teu pare. I quan complires 16 anys, no volies que et digués el que feies malament i em tiraves a la cara que em cuidés de la meva vida. El noi desesperat mira coratjosament la seva mare i l’escridassa: “Prou d’excuses! Tu, adulta, com podies obeir un nen inconscient o un adolescent capriciós? Avui, als meus 25 anys, soc una persona infeliç i sense ofici ni benefici, com em diu mossèn Ramon”.

Jesús ens insisteix als educadors: “Que els infants i els adolescents no passin per la porta ampla”: 1) Riure’s de les seves animalades perquè es creguin graciosos. 2) No donar-los cap formació espiritual. Ja escolliran aquella que els convingui quan siguin grans. 3) No els digueu “això està mal fet”, no fos cas que tinguessin sentiments de culpabilitat”. 4) Endreçar nosaltres tota la casa perquè es creguin que tots estem al seu servei. 5) Satisfer tots els seus desigs: menjar, beure, divertir-se..., perquè no se sentin frustrats.

Torno de nou a l’Evangeli, el meu pou de Jacob, el de l’aigua que sacia la set més aguda: “Estigueu sempre a punt amb el cos equipat per pujar a la muntanya sense oblidar el frontal a la motxilla per caminar també durant les nits...”. El Papa Francesc deia a uns joves francesos: “Debout, les jeunes!” (Joves, dempeus!). Els escoltes d’Arenys de Mar acampats al costat d’AINA fan la promesa amb el crit i la mà alçada: “Sempre a punt”.

Sempre a punt per a què? Pregunto als monitors i a les monitores en el moment de dir-los bona nit. Espigolo entre les seves respostes.

Sempre a punt per ser solidaris. La solidaritat és fruit de l’amor. Ens ho mostra la Mare de Déu de Meritxell amb la mà allargada i oberta a tothom, d’una manera especial als infants, com ho practiquen els monitors i monitores d’AINA amb el seu voluntariat. La solidaritat és el millor remei a la malaltia de l’egoisme que corca l’estimació.

Sempre a punt per dialogar, perquè és el camí de trobar la veritat i la pau. Ho diu el Papa Francesc, que ha obert les portes del Sínode, que vol dir “caminar junts” : “Escoltar, dialogar i comprometre’s”.

Sempre a punt per lluitar per la pau, que és l’ordre fet vida i bellesa.

Sempre a punt per perdonar per retrobar els germans i guarir el cor traient el pus dels rancors, de les ofenses. Ho repeteixo com a mantra: “No existeix la perfecció. Jo em perdono. Jo perdono els altres”.

Sempre a punt per a la fraternité, em diuen els joves de la UCPA (Union Centre Plein Air), “per crear lligams gràcies a la convivència”, com explica Le Petit Prince, de Saint-Exupéry. Sempre a punt per obrir-nos als valors espirituals, perquè són la font inesgotable de la riquesa interior on pouen els amics que cerquen un sentit a la vida.

Sempre a punt per a la llibertat per no caure en l’esclavitud de les addiccions que ens lliguen de mans i de peus i ens fan indefensos.

Sempre a punt per a l’amor, el valor més elevat i més constructiu dels valors humans, com ens ensenya la vida de Jesús.

Esguardo la meva Confident, la dolça Mare de tots, mentre els TAMARROS li canten “Fent camí per la vida...”. Ella va dir a Gabriel: “Sempre a punt per al que Déu em demana... Magnificat!”.