De les tristors en farem llum

La nit del 8 al 9 de setembre del 1972, fa 50 anys, el foc convertí en cendres l’església de Meritxell. DE LES TRISTORS EN FAREM LLUM, canten els ainistes. Que les cendres siguin el millor adob per estimar la nostra terra andor-rana, per bastir la nova Andorra sense rebutjar les velles brases i per sentir l’Andorra de la MERITXELL que canta el poeta: “Si un dia soc terra / que les Valls ens abracin a tots / i els cims ens donin la visió espiritual del món”. Ave Maria.

La nit del 8 al 9 de setembre del 1972, fa 50 anys, el foc de l’església de Meritxell omplí de fum les Valls d’Andorra. DE LES TRISTORS EN FAREM LLUM, canten els ainistes. Que els fums, paràbola dels somnis i de les utopies, mantinguin les flames vivents de la història, dels records, de les llegendes que guardava gelosament el temple incendiat per tal que continuïn passant de pares i de mares a fills i a filles, d’àvies i d’avis a netes i a nets a fi que tots visionem, com ho feren els andorrans de soca-i-arrel, la grandesa de la petita terra andor-rana. Ave Maria.

La nit del 8 al 9 de setembre del 1972, fa 50 anys, les flames violentes de l’església de Meritxell foren, com la creu de Jesús ho fou per a Maria de Meritxell, unes espases clavades al cor dels andorrans; la de la impotència humana i la de la desorientació dins la negror de la nit. DE LES TRISTORS EN FAREM LLUM, canten els ainistes. Que del materialisme especulatiu salvatge en sorgeixin les lleis i les accions de govern per poder il·luminar amb la Veritat, la Justícia, l’Amor i la Pau del nou Regne de Jesús la terra andorrana. El bon líder governant és aquell que coneix el camí, fa el camí i mostra el camí. (John Maxvell). Ave Maria.

La nit del 8 al 9 de setembre del 1972, fa 50 anys, el foc de l’església de Meritxell, el cor d’Andorra, marcava la inauguració del curs escolar 72-73 amb una mescla d’amargada tristesa i de joiosa esperança. DE LES TRISTORS EN FAREM FUM, canten els ainistes. Que l’educació no sigui esclava de la robotització mental i menys de l’oblit dels Usos i Costums, arrels andorranes. Enmig dels fums de les incerteses i de les ansietats, els escolars que estrenen el curs 2022- 2023, que aprenguin a pensar, a ser crítics i selectius per veure la llum meritxel·liana que revela el sentit de la vida. Ave Maria.

La nit del 8 al 9 de setembre del 1972, fa 50 anys, el foc de l’església de la Patrona d’Andorra purificava l’esperit dels creients d’Andorra. “La Verge de Meritxell vol una altra església per a l’Andorra en canvi”, em consolava el síndic Escudé. DE LES TRISTORS EN FAREM LLUM, canten els ainistes. Que el foc de l’Esperit Sant purifiqui el camí sinodal obert pel Papa Francesc; que el Papa, els bisbes i els sacerdots i tot el poble de Déu pelegrinem junts, ens escoltem, conversem, ens comprometem per “viure la mística dels ulls oberts” i “que la ignorància no ens porti per falsos camins”, com ha escrit el Papa Francesc.

L’estiu del 1975 un nen del Pas de la Casa, tancat tot el dia al pis mentre el pare i la mare treballaven en un supermercat, calà foc, tot jugant, al pis. D’entre les flames solidàries, després de la missa del diumenge que celebrava al local del cine, una veu cridà: “Qui cuida els infants mentre els pares treballen?”. La Mare de Déu de Meritxell digué “Jo”. Amb la benedicció del nou Santuari, l’estiu del 1976, es va beneir l’obra de les colònies populars de Canillo. DE LES TRISTORS EN FAREM LLUM, canten els ainistes: “A l’estiu, cap infant sense colònies” és la divisa dels joves de la FEMN del bisbat d’Urgell. Ave Maria.

El retaule de l’Apocalipsi del 1537 de Sant Joan de Caselles és l’altra nineta de la mirada canillenca. Hi contemplem Maria de Meritxell amb la corona de dotze estrelles. Mossèn Cinto, pres per la bellesa del cercle dels llacs dels Pessons, li canta: “Corona d’Ariadna”; “Admirem al retaule de Caselles”, “Maria que té el sol per vestit”, “el Sol de Migdia, Meritxell; Somriem que tingui per calçat la lluna que brilli amb el Sol meritxel·lià i la Lluna als seus peus que acull la Llum del Sol”: el campament meritxel·lià. DE LES TRISTORS EN FAREM LLUM, canten els ainistes. Preguem que la lluna als peus de la Mare de Déu de Meritxell sigui un dia el campament meritxel·lià per a aixopluc del campament TAMARROS i, durant l’any, per als joves vulnerables de les 7 par-ròquies. Ave Maria.

La nit del 8 al 9 de setembre de fa 50 anys el foc cremava una de les pàgines de la història canillenca més importants. Les flames causaren les ferides més profundes en l’ànima de la gent gran i gran gent de la parròquia. DE LES TRISTORS EN FAREM LLUM, canten els ainistes. La padrina de cal Jarca de Prats em confiava: “Ara estimem encara més la Mare de Déu de Meritxell”. L’amor de la Verge de Meritxell crema ara més que mai en el cor del nostre poble.

Magnificat, Mare de Déu de Meritxell, et cantem amb passió totes les persones grans que encara tenim un rol important dins la societat i que demanem que ens sigui respectat. AVE MARIA.