De la meva agenda

L'educació és l'ànima d'Aina

El cim que els ainistes volen guanyar és el seu ADN des del naixement el 1976

Creat:

Actualitzat:

“En què podem millorar les colònies i els campaments CAINA i TAMARROS per a l’estiu 2023?”. L’interrogant ha estat la clau d’obertura de la trobada del cap de setmana de revisió de l’estiu 2022.

L’educació és l’ànima de la vida d’AINA per al centenar de noies i de nois monitors que durant l’estiu han donat generosament quinze dies de les vacances als infants. I ho ha estat –i és– també per als joves que, complerts els 25 anys, deixen el monitoratge per cedir el pas als de 18. L’ànima és immortal.

La realitat social que trepitgem no és gaire alegre. Per una banda ens trobem amb joves d’una gran buidor d’esperit que basen el viure en l’hedonisme, l’egoisme, l’ambigüitat que els arrabassa el sentit humà de les coses i s’ofeguen en el “tot s’hi val”. I per l’altra banda, ens preocupen els joves que no saben què fer per als nombrosos companys que fan la viu-viu pels marges de la vida social. Joves víctimes del passotisme. El copríncep francès Macron avisa: “Tenim una recessió econòmica”. I d’una manera magistral, la resumeix així: “Som a la fi de l’abundància; som a la fi de les evidències; som a la fi de la despreocupació. Hem de sortir del sandvitx del desànim –que per a un servidor vol dir sense ànima– i de la desorientació”.

La terra promesa d’AINA és l’educació en el lleure. El jove educador coneix el cim on vol ascendir. Baden Powell, als anys 20 del segle passat, l’assenyalava: “Deixem el món una mica millor del que l’hem trobat”. Els nois i les noies de la Pasqua Jove d’AINA caminen cantant: “Busquem una terra nova / anem a un país millor / tothom qui vulgui venir-hi / prengui timbal i cançó”. El Papa Francesc, després de suplicar “deixeu-me caminar a peu de carrer”, ens mana: “Doneu un cop de mà a qui ho necessita”. El cim que els ainistes volen guanyar és el seu ADN des del naixement l’estiu de 1976: “Fer país, crear lligams d’amistat, desvetllar la creativitat, conrear el senderisme i l’esquí de fons, sembrar valors evangèlics (joia, respecte, silenci.,.) i ajudar la fe que l’infant i el jove duu de casa”.

No n’hi ha prou de saber el cim a conquerir. Cal saber el camí que hi mena. L’angoixa sorgeix de saber on volem anar i ignorar com anar-hi. La ignorància del camí es paga cara. Baden Powell deia que el camí és la divisa: “Sempre a punt” per servir. El Moviment de Centres Esplais Cristians de Catalunya, MCECC, assenyala com a camí la formació permanent. La Fundació Esplai Mare de Déu de Núria, FEMN, traça el camí de trobades dels centres d’esplai del Bisbat d’Urgell per compartir i enriquir-se mútuament, els cursos de titulació de monitors i directors del lleure durant la segona quinzena d’agost a AINA.

Jesús ens diu: “Jo soc el Camí”. Hi llegim els rètols ben marcats: la veritat de la sinceritat, el parlar clar i català i el parlar andorrà, que és preciós; el silenci per contemplar i escoltar: “Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar. Meritxell de la muntanya, ensenyeu-nos a admirar”.

El Camí de Jesús, que és la Justícia de complir els nostres deures tot exigint els Drets Humans, els Drets dels Infants i els Drets de la Gent Gran, dels quals en sobresurten el de l’equitat i el de la llibertat.

El Camí de Jesús és l’Amor sobre el qual el monitor i la monitora fonamenten el seu voluntariat. AINA caminant junts esdevé una gran família per a tota la vida on es conviu amb la Pau de l’estar bé amb tu mateix, de l’autoconeixement, de l’autoestima i la d’assumir els problemes per gestionar-los el millor possible per al bé dels infants.

El Papa Francesc –ho hem recordat a la trobada de revisió de l’estiu i programació del curs 22- 23– ens diu: “Som l’Església dels pobres al servei de tots els pobres”. Els educadors en el lleure hem de ser testimonis d’iniciatives solidàries animades amb l’Evangeli de Jesús. Hem de comunicar esperança des de la desesperança de tantes persones i contribuir a la cohesió social. El lema dels Boy Scouts ho diu: “L’escolta somriu i xiula davant de les dificultats”. A AINA diem: “Som molta gent petita, en un lloc petit, fem coses petites, i així podem canviar el món, no tot, però cosa alguna, sí!”. Desmond Tutu va escriure: “Faites le bien par petits bouts. Là oú vous êtes car ce sont ces petits bouts de bien une fois assemblés qui transforment le monde”.

La dolça Mare de tots, la meva Confident Meritxell, després d’acollir l’Ave dels monitors i de les monitores de la trobada de revisió, ens somriu: “Ja us ho va dir el meu Fill: Vosaltres sou cridats a ser el llevat dins la massa”. La monitora Sara escriu a l’Agenda del Santuari: “Com a monitora d’AINA, el meu somni és que els infants continuïn tenint un lloc on ser ells mateixos i poder gaudir de l’estiu, tot coneixent el seu país i compartint els valors que ensenyem a AINA”.

tracking