55 anys d'escola cristiana andorrana

Contemplo la foto del dinar de la inauguració del col·legi Sant Ermengol, el 3 d’octubre del 1966. Mossèn Ventura de Canillo, mossèn Ermengol d’Encamp, mossèn Roc d’Ordino, mossèn Benigne, vicari d’Andorra la Vella, i un servidor, que feia tres mesos que havia estat nomenat mossèn de Canillo. A la taula del costat, mossèn Lluís, arxipreste, i el pare Varela, el primer director del col·legi Sant Ermengol, que venia de fundar el col·legi salesià dels Pallars, a Tremp.

La directora del col·legi de Sant Ermengol, Maria Josep Pascual, i el Patronat del Col·legi ens han convidat a un acte institucional per festejar que aquest tres d’octubre, dia per dia, fa 55 anys el bisbe Ramon Iglesias beneïa el col·legi i el síndic Julià Reig obria les portes amb el tall de la cinta andorrana. No han passat els anys. L’entusiasme de les autoritats assistents i de la seixantena d’alumnes que estrenaven les classes l’he sentit avui amb la mateixa intensitat que el dia de l’estrena. He recordat la generositat del bisbe Iglesias, que volgué tornar els diners que havia rebut d’Andorra com a copríncep. El bisbe d’Urgell i el Consell General de les Valls d’Andorra sumaren les energies necessàries per fer realitat el somni dels fidels ciutadans: el col·legi Sant Ermengol. Mossèn Lluís, rector d’Andorra la Vella, amb una gran visió de futur, comprà els terrenys per al camp d’esports i per a la piscina, que completava el complex escolar. Els pares Varela i Oliveres, amb tota la seva comunitat, pujaven un dia al mes a la rectoria de Canillo per al seu recés espiritual. Els meus pares es retiraven a la cuina per deixar-los el menjador del presbiteri. Concloïen la jornada espiritual amb la celebració de la missa a l’església parroquial de Sant Serni, que tant estimaven. La meva mare aprofitava l’avinentesa per confessar-se amb el pare Oliveres.

Cinquanta-cinc anys de mossèn de Canillo. He caminat al costat dels meus germans salesians. Gràcies a ells, he conegut l’espiritualitat i la pedagogia de Sant Joan Bosco, fundador dels Salesians i de les Filles de Maria Auxiliadora. Va néixer en el si d’una família pobra l’any 1815 a Muraldo, prop de Torí. Va consagrar la seva vida als infants i als joves esmaperduts pels carrers de la ciutat. Fou un educador excepcional per l’amor i la confiança que donava als joves. Aquesta saviesa l’he admirada en els pares salesians: Jesús, Àlex, Tejada, Llorenç, Codina, Brillas, Mascaró, que convertia els acudits en paràboles, Toni... La llista és interminable. Tots i cada un han estat fars en el meu camí d’educador a l’IEBA, al CES, a AINA. Hora 3, colònies a Castellnou de Bages, els joves d’Andorra enviats als tallers de Sarrià per aprendre un ofici... Els Salesians m’han ensenyat el que és educar els infants i els joves des de la pedagogia de Sant Joan Bosco. N’he fet un decàleg per donar vida a l’educació en el lleure a AINA

1. Tenir un projecte social ben definit fonamentat en la tradició pedagògica i en la societat actual.

2. Escoltar totes les veus per evitar ser un clon.

3. Un projecte educatiu innovador. Buda deia: “Només hi ha una cosa estable, el canvi”.

4. Viure la proximitat amb l’equip educatiu.

5. Presentar un model de persona cristiana. Ser un referent per als infants.

6. Portar els joves i els infants al compromís per convertir aquest món en un espai més humà.

7. Treballar a fons la llibertat personal i l’esperit comunitari.

8. Valorar com a font de riquesa la pluralitat i el sentit crític.

9. Programar el curs a partir del Virtus Unita Fortior.

10. Enfortir les relacions humanes i les iniciatives socials més enllà de les fronteres.

Prego a la meva Confident, la dolça Mare de tots, Maria Auxiliadora que presideix el cau mossèn d’AINA i les sagristies de Soldeu, de Canillo i de Meritxell, que es faci realitat el somni de tots els parladors en l’acte institucional: la directora, la ministra d’Ensenyament, l’ambaixador d’Espanya a Andorra, la cònsol d’Andorra la Vella i En Joan Massa, membre del patronat, tots ells van demanar 55 anys més per al col·legi.

Maria Auxiliadora em somriu: “Que no us falti l’acompanyament de tot el país; que sigueu escoltats; que Andorra aprofiti la vostra bona feina silent”.

L’educació i la sanitat són els dos puntals més importants per sostenir un país.