Cant de tardor 2022

El Dia Mundial de la Gent Gran se celebra al cor de la tardor. Andorra emmarca el Dia en el bell quadre de la FESTA MAGNA. Els companys de taula discuteixen durant les postres del dinar de germanor si se n’ha de dir FESTA MAGNA o MAGNA FESTA, Festa de la Gent Gran o Festa de la Gran Gent. Hi poso la pau. Diguem-ne “Festa de la Gran Gent que suma anys”.

La jornada comença al santuari basílica de la Mare de Déu de Meritxell. El laïcisme arrela a les Valls. Un avi protesta. La Festa Magna no té res a veure amb la missa de Meritxell presidida per les autoritats. Improviso en el sermó dels 600 avis i àvies aplegats al Santuari Nacional la resposta PER al contestatari padrí que, quan cantem “Bella i clara Aurora / feu d’aquest cimal / dels pobles d’Andorra / la casa pairal”, insisteix que la casa pairal és Ca La Vall. Té tota la raó. Però també és veritat que a Andorra cada dia es basteixen residències secundàries, i no poques d’un gran luxe. El santuari de Meritxell és la residència secundària de Ca La Vall. A Ca La Vall els elegits pel poble discuteixen, es barallen, es creen partits que es parteixen, fan lleis. A la casa pairal, residència secundària, de la Mare de Déu de Meritxell, tota la família andorrana hi puja a gaudir, a contemplar, a pouar la pau..., i, sobretot, a posar ànima a les lleis dels governants. La meva satisfacció ha estat plena en acabar la missa. Uns devots que oferien uns llantions per al curs escolar dels nets i de les netes em comentaven: “M’agradaria tenir una residència secundària, però la meva feina és pagar el lloguer del pis a final de mes. Ara ens l’han augmentat després de tants anys d’habitar-hi”. Els conhorto: “No us inquieteu. Sapigueu que teniu obertes sempre les portes de la residència secundària de tots els ciutadans de les Valls, la Casa de la Mare de Déu”.

Regalo a cada pelegrí de la Gran Gent el meu poema que afirma categòricament: “Naixem per ser feliços”. L’Associació de la Gent Gran de Canillo i els residents de la Casa del Cedre de Santa Coloma l’han llegit pietosament per a tots i per a totes sense excloure les autoritats, que també tenen dret de ser felices.

OFRENA: PREGÀRIA POÈTICA: NAIXEM PER SER FELIÇOS.

Feliços nosaltres, la gent gran, que acceptem la tardor de la vida. Viurem tranquils els darrers anys de camí.

Feliços nosaltres, la gent gran, que somriem sempre. Tindrem sempre algú al nostre costat i ens agrairà el somriure.

Feliços nosaltres, la gent gran, que de bon grat deixem de manar i de dirigir. Els joves ens ho pagaran amb escreix posant en nosaltres la seva confiança.

Feliços nosaltres, la gent gran, que hem deixat de dir: “Abans tot anava millor. La nostra joventut no es pot comparar amb la d’avui”. Tindrem sempre algú que ens escolti.

Feliços nosaltres, la gent gran, que som pacients, pacífics i acollidors. Ens sentim fills de Déu i germans de tots.

Feliços nosaltres, la gent gran, que no tenim por de morir. És una bona prova que hem madurat per a la Felicitat del Cel, sense plors, dols ni mancances.

Feliços nosaltres, la gent gran, que valorem la nostra vellesa per donar gràcies de tot el que hem fet i viscut a la vida.

Feliços nosaltres, la gent gran, si no rondinem i ens mostrem optimistes malgrat totes les xacres de la nostra motxilla. Els nets i les netes ens admiraran i voldran jugar amb nosaltres.

Feliços nosaltres, la gent gran, que vivim la nostra pobresa i sembrem simpatia al nostre entorn. Coneixerem la felicitat de viure.

Feliços nosaltres, la gent gran, que ens deixem ajudar i agraïm l’ajuda que necessitem i generosament ens donen. Ha arribat el moment feliç “de deixar-nos estimar”.

Feliços nosaltres, la gent gran, que no vivim obsessionats per les nostres seguretats, perquè d’aquesta manera estarem més segurs que mai.

Feliços nosaltres, la gent gran, que, encara que ens trobem sols i marginats, continuem estimant i donant pau. Ens sentirem estimats de Déu Pare i de la meva Confident, la dolça Mare de tots, que ens allarga la mà ben oberta.