Seguim les pistes de la felicitat

Tots Sants és la festa de les persones felices. La joia de la vida feliç deixa enrere els ais i uis, les buidors i els dols, i si hi ha llàgrimes, no són de tristesa, sinó d’amor. M’encanta que sant Pere demani una entrada per passar la porta del cel. L’entrada es diu haver estat feliç a la terra i haver deixat les pistes de la felicitat a seguir com a patrimoni per als familiars i amics. Els cementiris canillencs: Soldeu, Sant Serni, Mereig i Prats, són aquests dies un jardí. Un servidor porto una branca de gavernera al sepulcre dels meus pares a Bellcaire. Joiosa festa de Tots Sants! Les flors i les pregàries nodreixen el compromís de seguir les petjades devers la felicitat –el camí ja és felicitat– i per deixar noves traces per als infants i per als joves que ens segueixen. Hem nascut per ser feliços!, em repeteixo com un mantra després d’uns exercicis espirituals de tardor.

L’Evangeli de Tots Sants ens obre els ulls, de manera humil i sense fer soroll: “Feliços els artesans de la Pau... Feliços aquells que tenen fam i set de justícia... Feliços els compassius... Feliços aquells que tenen el cor net i no són insensibles al sofriment fins a plorar, fins a sofrir la persecució i els insults”. La fidelitat radical a l’Evangeli es diu “cel a la terra”.

El Papa Francesc va escriure la carta titulada La joia de l’Evangeli. La medito durant el recés espiritual de tardor, mentre gaudeixo de les vacances escolars. M’entusiasmo. Hi veig les pistes de la felicitat per a la vida quotidiana:

1. Viu i deixa Viure. Hem de tenir temps per respirar, per trobar llargues estones que frenin l’estrès; per donar-nos gustos que siguin la sal de la Vida dels quals el primer i principal és la meditació, la contemplació de la bellesa... dels prats de la vall d’Incles pintats de lila amb l’escampada de flors de safrà.

2. Donar-se als altres com ho resem a la Mare de Déu: Meritxell de la gavernera, doneu-nos la joia del donar i, sobretot, del donar-nos. Viure en soledat és una virtut. Viure aïllat és un pecat mortal. L’aïllament et tanca en la cambra fosca de l’egoisme. Fem castanyades, acompanyem els qui busquen feina i allotjament, si us plau!

3. Programar el dia amb un ritme pacificador: guardar moments per escoltar la saviesa de les persones grans, les quals Andorra va homenatjar el dia 18 d’octubre amb la Festa Magna. Cal evitar l’activisme i trabucar el “no tinc temps” per “sí que tinc temps per a mi i per a tu. Au! Fem un tallat”. La màquina de cafè de l’Àgora ha comptabilitzat des de l’any dos mil més de cent mil cafès, que són més de cent mil converses banyades per la llum de la “peixera”, com l’anomenen per la llum que té el Grup Sardanista Montserrat.

4. Jugar amb els nens i amb les nenes. Diuen que el Papa Francesc acostuma a preguntar amb un to humorístic als pares i a les mares: “Jugueu amb els fills i les filles?”. Els pedagogs escriuen que “els infants, quan juguen amb els pares, aprenen més que a l’escola i que a la catequesi.”

5. Viure la festa del diumenge en família. Andorra té molt complicat fer festa els diumenges. Això no és cap excusa per no compatir un àpat amb la família. Ens hi juguem el sobreviure de la convivència. La comunicació i el compartir taula són les flames de l’amor familiar. Cal saber gestionar l’agenda. Hi ha temps per a tot... quan hi ha amor.

6. Ajudar els joves a trobar feina. Dic als joves, cada dia més nombrosos, que no troben feina. Si truqueu a una porta, teniu una oportunitat. Si truqueu a cent portes, en teniu cent, d’oportunitats. Agafeu-vos a la primera feina que us ofereixin i, des d’aquesta feina, seguiu buscant la feina que anheleu. La societat ha d’ajudar a trobar una feina. Polítics i Església ajudem els joves a trobar la primera feina. El Papa Francesc diu: “És una qüestió de dignitat”.

7. Tinguem cura del medi ambient. Admirem la creació. El Papa Francesc ens recorda que és “la casa comuna de tots”. Els colors de tardor ben aviat es vestiran de blanc. És Andorra un paradís! Que l’especulació no ens n’expulsi!

8. Oblidar immediatament la visió negativa de les coses per tenir una mirada positiva sobre un mateix, sobre els altres. “Il y a ceux qui regardent les choses telles qu’elles sont et qui se demandent pourquoi moi je les vois telles qu’elles devraient être et je me dis pourquoi pas?”, va escriure Marc Lévy.

9. Respectar les persones que pensen d’una manera diferent de nosaltres, perquè és la base del diàleg. “Traitez les autres comme vous aimeriez qu’on vous traite”.

10. Buscar activament la pau. Vivim malauradament una època d’una gran agressivitat. Busquem activament la pau!

Que per Tots Sants el record amb flors i amb pregàries dels nostres familiars i amics difunts ens doni l’energia per caminar pels camins del cel aquí a la terra com ho feu la pelegrina, la meva Confident, dolça Mare de tots, que al Midi d’Andorra agermana tots els camins. VIRTUS UNITA FORTIOR.