Perquè som!

AINA ha acollit durant el llarg cap de setmana els quinze esplais del Bisbat d’Urgell. La convivència dels 154 joves participants ha tingut com a melodia de fons els jocs, les gimcanes –que és la millor manera de canillejar–, les taules rodones, els focs de camp, la missa jove... L’himne que visualitza el vincle que els uneix i els dona força és “Perquè som!”. Som la FEMN, repetim vuit vegades a la tornada. La cançó ens conta: “ Fa més de 50 anys va començar/un moviment difícil de parar./Una pregària al voltant d’un foc de camp/és el llegat que ens guia cap a un nou demà”.

Perquè som! És el clam que recorda que la felicitat no es troba en el tenir, sinó en l’ésser. Comentava a les classes de religió de l’IEBA, als anys 90, el llibre d’Eric Fromm Ser o tenir. L’any 2002, després de fer tots els cims del Pirineu que havia fet Verdaguer (Set Cases, Puigmal, Pica d’Estats, l’Aneto, sense oblidar els cims andorrans) vaig escriure El meu mossèn Cinto. Vaig dedicar tot un capítol al meu gran mestre de la Renaixença del català: “Tenir per ser i no ser per tenir”.

La convivència residencial a AINA ha estat una plataforma per mirar i aprendre del passat. El Santi, president de la FEMN, donant les gràcies als companys monitors i professors, Jordi, Eloi i Bet, sortints de la direcció, ens deia: “Fem una mirada enrere i veiem fins on hem arribat. Això és gràcies a molts valors, com ara la vostra humilitat, l’esforç, la serenitat, la confiança, el coratge, el respecte, la gratitud i la tranquil·litat de continuar tenint-vos dins de la FEMN. Gràcies per haver-nos ajudat a ser persones”. “Soren Kierkegaard, filòsof danès, deia que la vida només es pot viure mirant cap endavant i només es pot entendre mirant cap enrere”, ens ha recordat el President de la FEMN.

Mirem cap endavant. El monitor d’AINA, Marc Pérez, ha comentat en el vermut musical: “No oblidem d’on venim: recordem el que hem lluitat, el que hem patit, però sobretot el que hem gaudit, l’amor que ha sorgit i les arrels que hem fet créixer. Recordem també on som: formem part d’un tot, en estar amagats en aquestes valls, de vegades oblidem qui som i què volem ser. Aquesta trobada ha ajudat els monitors d’AINA a mirar-nos amb uns altres ulls, uns ulls de companyia, d’amistat i d’aquesta manera no oblidarem mai cap a on anem.”

Els companys han aplaudit cantant l’estrofa de l’himne de la FEMN: “Perquè el que fa créixer l’esplai/és el somriure al rostre d’un infant/és el reflex del seu futur/als teus ulls esperançats/és la força que et belluga/la fe que et guiarà el demà”.

L’espai d’una convivència residencial ens fa un gran regal: el temps per ser crítics en el present. Ens ho deia al sermó mossèn Joan Pau, el conciliari de la FEMN: “No n’hi ha prou amb les benediccions; cal sortir al carrer del lleure. Ara en aquesta societat preocupada per les addiccions generadores de massa malalties, és necessari el nostre compromís acompanyat de la solidaritat i del voluntariat. Cal plantejar-nos la nostra estima pels altres, s’ha d’intentar ser bona persona. Som la FEMN. I avui el DOMUND ens recorda que som enviats”.

Als joves els toca de viure en una societat submergida en quatres crisis rampants: la sanitària, l’econòmica, la climàtica i la bèl·lica. Per aquesta raó l’educador en el lleure ha de ser crític i fer autocrítica. El mot crític prové de Krinein, que vol dir distingir, discernir. L’esperit de discerniment és com un cor despert i una mirada atenta per adonar-se de les oportunitats de la vida per créixer i per evitar els esculls perillosos. Ser crític en aquest món de guapos et porta molts problemes. Recordem els profetes que foren perseguits per denunciar les injustícies dels poderosos governants. Escriu Bernard Häring a Pour une vie réussie: “Ce n’est pas moins dévastateur pour la vertu de discerniment quan des autorités s’entourent de “ béni-oui-oui”.

El director espiritual que acabà expulsat del Seminari de la Seu, em deia: “Ramon, no es pot nedar entre dues aigües”. La meva mama: “Les coses, clares, i la xocolata, espessa”. I la Junta de la FEMN sortint recorden a la nova Direcció: “La FEMN no té mai tendència a mossegar-se la llengua. Analitza el passat, estén la mirada crítica al present i obre portes per a l’avui i per al demà”, com diu la cançó.

Com a favor a canvi de l’acolliment a AINA, demano a cada participant FEMN: “Quina és la primera virtut d’un educador en el lleure?”

Personalment, el primer valor d’un educador és la humilitat.

Gràcies a la humilitat tenim la capacitat de demanar perdó i de perdonar.

Gràcies a la humilitat tenim la capacitat d’acolliment, de donar la mà com fa la Mare de Déu de Meritxell, que la té allargada i oberta per a tothom.

Gràcies a la humilitat tenim la capacitat de ser infants, com deia Jesús: “Si no us feu infants no entrareu en el Regne de la felicitat”.

Gràcies a la humilitat tenim la capacitat d’aprendre cada dia una cosa nova de tothom i de tot.

Gràcies a la humilitat tenim la capacitat de ser sincers, conditio sine qua non per al diàleg i per a la conversa. Els cinc dits es concentren en la mà que diu: “Deixar-se estimar i estimar”.

M’ho confia la dolça Mare de Meritxell quan canta: “Déu exalça els humils i enderroca els orgullosos”.