Límits a seques

El Concili Vaticà II 1962 fou l’empenta definitiva que em dugué al sacerdoci. El Papa Joan XXIII en feu l’obertura, enguany fa 60 anys. El Concili Vaticà II obria les finestres de l’Església per airejar-la. El Papa Bo, com deien a Joan XXIII, parlava d’aggiornamento, d’adaptar l’Església als temps d’avui.

Soc un dels afillats del Maig del 68. Els mesos d’agost de final dels anys 60, col·laborava a la Paroisse de la Trinité de París. Els parisencs i els turistes llegien a les parets del Quartier Latin i també de la plaça de la Trinité i de la rue Blanche els grafits “prohibir prohibir”.

Gaudeixo de poder esmorzar, un o dos dimecres per mes, amb els amics mossens jubilats al Seminari de la Seu. Dimecres passat, un dels companys em deia que la llibertat no existeix. S’han de complir les lleis al peu de la lletra si no volem que la societat pateixi un daltabaix, que ja el pateix. Em vaig defensar citant sant Pau, que parla de “la Veritat us farà lliures”.

Els monitors i les monitores em lliuraren la llista de temes per treballar en les formacions mensuals del curs 22-23: Autoestima, Abús de poder, Sexualitat... Límits. Escollim Límits a seques per al treball del mes de novembre. La reflexió la podran compartir a la vegada amb els nois i les noies dels campaments CAINA i TAMARROS que celebren la Trobada de la Tardor.

El tema ens genera una lletania d’interrogants: Tornem a tancar les finestres de les esglésies per evitar els laïcistes que ens arrabassen la religiositat? Retornem a les prohibicions, càstigs i empresonaments per tallar la disbauxa que va en augment com a efecte de la Covid? Cerquem de bell nou la seguretat de la llei en perjudici del seu esperit? En el cas de posar fronteres, en quins camins són més urgents?

Cal posar límits per evitar els trastorns de la conducta alimentària (TCA), que afecten més del 5% dels adolescents. També als tòxics. El doctor Anguera diu: “Els joves no tenen consciència del risc i ingereixen grans quantitats d’alcohol en poques hores, sobretot els caps de setmana, i això és molt dolent per al fetge, que no té temps de metabolitzar-lo”. Els professionals de la salut alerten que “es beu massa” i que la freqüència de les borratxeres entre els joves s’ha duplicat els últims vint anys. Dolors Montser-rat escriu: “L’objectiu és reduir el consum d’alcohol entre els més joves, el 15% dels quals -entre catorze i divuit anys- s’emborratxen cada cap de setmana”.

Cal posar ordre en l’ús de les xarxes socials. El periodista Josep Lluís Micó, catedràtic de Periodisme de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, reflexiona: “La societat està escurçant la infància i ens trobem nens que a vuit anys ja volen un telèfon mòbil, de manera que hem de fer un esforç extraordinari en la seva educació i el seu sistema de valors”. I Núria Araüna, doctora de la Universitat Rovira i Virgili, completa: “Les xarxes socials tenen un fort impacte en la construcció de la personalitat dels joves. Les noies se senten més pressionades a erotitzar la imatge. Com més presència i visibilitat assoleixen en aquests espais, més hi arrisquen la reputació”.

Cada cop hi ha més problemes emocionals. La societat cada vegada és més sofisticada tecnològicament, però emocionalment més pobra i deficient. Els adolescents dediquen 15 hores setmanals als videojocs. La tecnologia fomenta la individualitat i s’oblida de les dinàmiques comunitàries, solidàries, el bé comú, les cures i els afectes, que són imprescindibles. Una societat no es pot sostenir sense unes dinàmiques comunitàries d’autoritat i d’afecte. L’escoltisme, els Éclaireurs, el MCECC, la FEMN i AINA neixen perquè cada infant i cada jove trobi la seva identitat que donarà sentit a la seva vida. B. Haring escriu a “Pour une vie réussie: La fidélité créative prend ses distances par rapport au minimalisme, orienté presque uniquement vers les interdits. Elle s’impose d’autant plus qu’on a intériorisé les Béatitudes et le Discours sur la Montagne”. La Veritat que us farà lliures és la llibertat que comença quan trobes la felicitat en allò que fas. La Laura, monitora de TAMARROS de l’any 1986 al 1990, escriu als joves de campaments de la Trobada de Tardor: “Recorrem camins, llacs, cims d’Andorra amb xiruques, motxilla, cançoner emportats pel desig de companyonia i de descobrir junts la bellesa. La nostra llei: jugar, cantar, ajudar els altres i tot amb entusiasme”. Cultivem la dolcesa de les nostres vivències i dels nostres propòsits. Esdevindran inesbor-rables.

Els límits que busco els trobo en la contemplació de la Mare de Déu de Meritxell, la dolça Mare de tots, la meva Confident: Té una mà allargada i ben estesa que ens dona l’escalf maternal per poder caminar; i l’altra mà ens va donant copets avisant-nos del precipici que hi ha al marge del camí.