L'alegria del Nadal. Dominica Laetare

Una de les cases pairals del veïnat de Meritxell és cal Tristet. De tristesa, res de res! La Clareta Casals, nonagenària, que em convidà a la taula del seu aniversari el dia 19 de novembre, és el somriure personificat. Regala alegria al poble de Meritxell, a la taula de jocs del Casal de la Gent Gran i també als seus amics del barri de Beziers. Em diu : “Se lamenter ne sert à rien. Les lamentations fatiguent...”. En la seva alegria hi veig el somriure de la seva veïna, la Mare de Déu de Meritxell, que el frec a frec de cada dia li ha encomanat. En tinc enveja.

La família Soubirous de Lourdes vivia en l’extrema pobresa fins al punt que la mairie li presta un departament de la presó per a llar. La nena Bernadeta a la cova d’Iria acollí la plena de gràcia des de la seva Immaculada Concepció. Fou l’11 de febrer de 1858, La Llum de la Llum il·lumina els 8000 milions de persones de la família terra. Ho canta. “De la glòria en baixa la Mare de Déu... per confirmar el bell dogma de Pius IX”. “Le chant et la musique servent aussi à entretenir en nous la joie profonde”.Pregunto a la mainada del taller, en ocasió de la Festa de la Immaculada: “Per què Barcelona és tan alegre?” No hi cauen. “Perquè Barcelona té el passeig de Gràcia”. Gràcia i alegria a Barcelona són cosines germanes. A la casa de Maria de Natzaret, a Lourdes, a Meritxell... Gràcia i Alegria són germanes. “Déu te guard, plena de gràcia”, “Magnificat! El meu esperit s’alegra en el meu salvador”.

Els educadors dels infants i dels adolescents fan de les decepcions, dels pals a les rodes, de l’oblit que margina, una font inesgotable d’alegria. Els polítics discuteixen llargament què fer amb l’augment de la malaltia mental en els joves. I parlen poc de com prevenir la malaltia servint-se de les convivències del lleure, fet més econòmic. Els pastoralistes passen l’educació cristiana dels esplais i dels campaments com els gats sobre les brases en l’organigrama de l’educació cristiana. Al valor del lleure li donen el rol de ventafocs. Els professors i els mestres diuen que ja estan cansats de fer guàrdies de nit i anul·len les convivències residencials que la seva escola feia anys que organitzava. El director entristit em confia: “Espero que l’onada de joves mestres i professors reprenguin les convivències residencials que completen meravellosament els coneixements donats a les classes”.

Els educadors del lleure del MCECC, de la FEMN, Guies Sant Jordi, Scouts... són ben lluny del desànim. Han proclamant la Mare de Déu de l’Alegria patrona dels educadors en el lleure. El darrer diumenge de maig n’és la festa. Els joves monitors d’AINA, fent cas a les paraules de Sant Pau als crisitians d’Efés : “Alegreu-vos! Ho repeteixo, alegreu-vos”, han triat l’Alegris com a centre del Nadal Jove 2022. El tercer diumenge, Dominica Laetare ho canta.

Cal contrarestar la taxació d’infelicitat, de l’angoixa i de l’estrès que van en augment com s’ha constatat a la darrera trobada de la COPEC a l’edifici de Govern. L’educació del lleure que té com a música l’alegria els posa fre. L’alegria ens enforteix. L’alegria allarga la vida. L’alegria dona més qualitat als anys de vida. L’alegria millora l’autoestima. L’alegria ens prepara per a les adversitats. L’alegria ens fa compassius.

L’alegria ens fa generosos. L’alegria alleugereix la malaltia. “Les joyeux guérissent toujours”deia Rabelais. L’alegria ens permet donar alegria als altres. L’alegria crida al bon temps. Un amic francès m’aconsella: “Pensez à un bon souvenir, cela vous donnera envie d’en créer d’autres”.

L’alegria s’ha de buscar. No ve al sofà i tampoc no ens arriba amb les tecnologies més modernes. No esperem ser feliços per riure. Riem primer per tal de ser feliços. L’alegria ens demana ser observadors com Jesús. “Mireu els ocells com volen, Mireu els sembrats que rossegen...” Com sant Francesc d’Assís. “Germà sol... flors no em parleu tant de la bellesa de Déu que em tornaré boig.”Hem d’estar atents als més petits detalls.

L’origen de l’alegria és una ment desperta. L’alegria ens ve amb l’agraïment. El meu bona nit de cada dia és la pregunta: “De què dono gràcies avui al Senyor? Refaig el camí de la jornada que s’omple de gràcies, gràcies per quedar-me amb un fet o gest que em fa exclamar moltes gràcies. L’alegria és un regal que em faig a mi mateix.

L’alegria fruita la generositat. Donem deu euros a deu joves. Cinc d’ells els han dedicat a ajudar els infants de l’esplai. Els altres cinc, els han gastat per als seus capricis personals. Aquests acaben perdent la il·lusió. Els primers estan plens de satisfacció i encara donen gràcies als infants perquè d’aquests han rebut més del que han donat. Ho va dir Jesús a la paràbola dels talents: “A qui ha treballat els talents, els hi dupliqueu. Als qui els han enterrat, preneu-los el poc que els queda”.

M’emmirallo en l’alegria de la dolça Mare de tots, la meva Confident, la Mare de Déu de Meritxell. Em somriu: “Troba l’alegria en el silenci que activa connexions cerebrals que ens connecten amb la nostra vida interior”. La felicitat no està fora de nosaltres. Està dins nostre.