L'esperança, l'àngel salvador

Predico al curset prematrimonial aquest consell: “Les despeses de l’esdevniment de la boda pagueu-les totes al comptat, menys la de la lluna de mel. El viatge de noces es paga a terminis. El viatge de casats s’ha de fer cada any”.

Existeix un cuc que corca l’amor. Es diu monotonia. La Shakira, de qui m’encanten les cançons, igual que m’enlluernava el futbol de l’excompany Piqué, ve a dir-nos en el darrer Yotube que la monotonia trenca el cel de l’amor. Els mitjans de comunicació publiquen aquests dies que fins i tot els àngels s’han cansat de la monotonia. I no serà perquè al paradís no es cantin cançons celestials.

Tots els àngels del cel, segons els organitzadors, i una tercera part segons sant Pere, s’han manifestat per reivindicar una viatge a la terra. Volen reviure aquella meravellosa nit del primer Nadal: l’anunci als pastors de la Bona Nova del Naixement del Nen de Maria, l’estrella, la llum que portaren a l’establia i el cant “Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor”. No obliden els regals que els pastors i els Mags feren a Jesús. Els àngels ja no recorden que la cosa acabà malament. Dos d’ells hagueren d’avisar a Josep que emigrés amb el Nen i el seu amor a Egipte. Herodes feu matar els Nens Innocents per por de perdre el tron reial. La mainada recorda els primers màrtirs per Jesús cada 28 de desembre amb el Nadal dels Infants a AINA.

Déu per damunt de tot és Pare. Accedí a la reivindicació dels seus àngels. “Podeu viatjar a la terra, els digué, a condició que oblideu que veniu dels cels i un porteu com a ciutadans modèlics de la terra. Feu costat a la campanya “Cap infant sense joguina”, acompanyeu els joves a portar el pessebre a les basses de Mereig, campament dels TAMARROS, animeu els infants dels Jocs de Neu d’AINA... i sobretot visiteu les persones que es troben soles, o que passen alguna greu dificultat”..

L’Arcàngel sant Miquel, que anhelava visitar de nou l’església de Sant Miquel de Prats per recordar la seva victòria sobre Llucifer quan impedia el pas de la Mare de Déu devers la Gavernera de Meritxell, digué: “Gràcies, Pare bo i estimat”.

Fou la posobra de la festa de la Immaculada que baixaren els àngels a la terra. Enmig del boom de turistes i esquiadors del Pont de la Puríssima passaren més desapercebuts. No es creien que havien deixat el cel en veure la ciutadania andorrana gaudint del Nadal: el poble de Nadal, el concerts nadalencs a totes les parròquies, el poble de Canillo esdevingut tot ell un pessebre, les lluminàries, els papes nadals. Allò que més els sorprengué foren els infants fent cagar el tió a la plaça del poble.

Quan la lluminària fou apagada per solidaritat amb els qui no poden pagar el rebut de la llum a final de mes, l’arcàngel Gabriel, d’ofici missatger, convocà la tropa celestial. Tots s’estranyaren de la cara llarga que feia. Els digué sense embuts: “Les coses no són com ens les pinten”. Els mostrà la primera pàgina de la premsa del dia. “Putin amb cara seriosa al costat de les mares que han perdut els fills a la guerra. Amb vuit mesos han mort més cent mil soldats”. I a la contraportada: “Qatar i la corrupció global”.

No és tot. Una onada d’immigrants no troben feina. I nombrosos dels qui troben feina no aconsegueixen una llar. Ja no us llegeixo l’augment de malalts mentals, d’assetjaments a l’escola i a la feina, les desigualtats... que ha provocat una manifestació semblant a la nostra.

L’arcàngel Rafael, d’ofici guia de camins, talla el seu company:

–Gabriel, tornem al cel! Sí, ho heu sentit bé, tornem al cel.

Tota la multitud respongué a una veu: “Tornem al cel! No hi ha res com a casa!”

Déu Fill no se sorprengué del retorn. Sabia bé el pa que hi donen, allà a baix a la terra. Amb el Pare i l’Esperit volgueren passar llista. Faltava un àngel. Rafel tranquil·litzà la Trinitat: “No s’ha perdut”. L’àngel de nom Esperança s’ha volgut quedar perquè amb les crisis que passen els humans el necessiten més que mai”.

Les persones humanes podem viure mancats de moltes coses, però no sense l’àngel de l’Esperança. Una vida sense esperança és trista, buida, sense sentit. Gràcies a l’Esperança creiem que hi ha una realitat millor cap a on podem encaminar-nos. La persona que s’acompanya de l’Esperança accepta els reptes personals de la vida interior, els reptes d’educador en la catequesi, a AINA i el d’evangelitzador compartint la vida amb els ciutadans de carrer al cafè, a la premsa.

L’àngel de l’Esperança participa al Nadal Jove d’AINA, com li manà Déu Pare. La seva sorpresa la té en entrar a la sala dels Pariatges i trobar-se amb els ciris de la corona d’Advent apagats, el ciri de la fe, el ciri de la caritat, el ciri de l’alegria. El bon àngel de l’Esperança s’asserenà, feu el cor fort i amb el seu ciri encès de l’Esperança encengué el de la fe, el de la caritat i el de l’alegria. I la sala dels Pariatges s’il·luminà esplendorosament.

L’endemà, a la missa nadalenca jove, ofrenaren a la dolça Mare de tots, la Confident del mossèn la corona amb els ciris ben encesos. Ella, que donà a llum a la Llum vetllarà perquè restin sempre encesos per a la felicitat dels veïns de Soldeu que la tenen com a copatrona al retaule de Sant Bartomeu i tambçe de tota Andorra.