Nadal per contemplar. Nadal per estimar

M’entendreix contemplar el Naixement al pòrtic de l’església del segle XIV, Santa Creu, al peu del poble de Canillo, a l’Areny. El Crist neix com tots nosaltres, els humans. Podem estimar la seva humanitat acotxada dins el bressol de palla. El Diví infantó és com la Maiana, la Lia, el Llorenç, la Mireia... Les gràcies de les gràcies d’aquests nounats es troben en l’estimar. Estimem Jesús com estimem les persones amb qui ens uneixen les relacions humanes en cos i ànima més profundes.

El Crist del Naixement és una meravella. Acostumo a dir a les persones no creients: “Admireu la majestuositat del Casamanya amb el seu mantell blanc des de Mereig fins al cussol del cim 2.742. Deixeu-vos embadalir des del coll d’Ordino davant la posta per la Vall Nord andorrana. La contemplació de la bellesa és el nostre primer pas devers l’adoració de l’Infant del Pessebre, tal com succeí als pastors de Betlem i als savis d’Orient que en les seves profundes nits s’ompliren de la llum de les estrelles i dels cants de la nit.

Meritxell, dona que dona a llum la Llum, ens deixa les tres claus que obren la nostra vida al Sol de la nit. Els ho conto en el Nadal Jove als monitors i a les monitores. Són tres verbs claus en la vida: contemplar, estimar i exigir. Durant els 46ns Jocs de Neu, el Nadal dels Infants en la festa dels primers nens màrtirs a mans del rei Herodes, els dic: “Parleu amb Jesús. Digueu sovint aquest dolç nom posat per l’arcàngel Gabriel. Parleu-li de cor a cor. Imagineu-vos que és un ainista més per a tota la mainada. Sentireu la seva força. Quanta energia us donarà! La seva amistat no us fallarà mai per moments negres que passeu. L’arcàngel no podia parlar més clar a la seva, la nostra, Mare allà a Natzaret: “Per a Déu, no hi ha res impossible.”

Contemplar i estimar fan el Nadal de tots.

Esguardo els ulls del Jesús del Pessebre. Veig totes les mirades dels nens i de les nenes del planeta Terra. Els seus somriures esdevinguts vida que cap dels prejudicis i dels mals del nostre món podran esborrar.

“No ploris no, manyaguet de la Mare”, li canta a cau d’orella la seva mama. Amb les orelletes del Nadó escolto els sentiments més profunds dels cors de tots els homes i de totes les dones de la humanitat. L’escolta em du desigs de felicitat i llàgrimes dels ais de dolor de trencaments i de guerres. La cançó del Noi de la Mare, que escolto amb les orelles de Jesús, desvetlla gestos d’amor d’acollida que res del món exterior podrà robar.

“Les seves manetes, tan petites que són...” venen a salvar el món, canten els ainistes en els Jocs de Neu tot contemplant les mans del Nounat. Les mans que donaran la mà a la persona caiguda, trista i desanimada. Mans que encaixen amb les de l’amic que truca a la nostra porta. “Mans, unint les mans –canten en el Nadal Jove d’AINA– veureu quins prodigis pot fer l’amor... Veureu en la pau abraçar-se el món.” Les mans de Jesús per construir aquí a la terra la casa de l’eternitat.

Sento bategar el cor del Nen Jesús que tan petit conté els batecs dels cors de tota la humanitat. Un cor que estima i vol ser estimat. Un cor ple de la pau que li canten els àngels allà al portal. I la mainada i els joves en són tornaveu: “Enmig de fre i neu, el foc d’amor d’un Déu els cors desglaça. No tenint cap més tresor, oferir-li el nostre cor, que és la gran finesa de nostra pobresa.”

Contemplar i estimar el Nadal i més encara!

Aquest Infant diví humà escull el meu cor com a pessebre.

Aquest infant demana ser acollit per donar-nos vida Nova.

Aquest Jesús neix perquè tots en Ell siguem un cor i un sol esperit Virtus Unita Fortior. Amb Ell tot ho podem aconseguir... totes les altres coses exteriors no menen enlloc.

Amics, som-hi! Fem-nos grans amb aquest Infant tan petit. El seu cor no s’atura, amb Ell tots els cors bateguen. És la Gran Marató divina humana.