L'estrella dels savis

“Un estel ha aparegut d’una terra estranya sobre Casamanya”, canten els ainistes dels Jocs de Neu davant el pessebre d’AINA. Els captiva el pas dels Reis al mirador del Roc del Quer i una mica més la proclama del Nunci: “Cap infant sense joguina”. El Serní està encaterinat amb l’estrella que guia els savis. Del sol de l’estrella en sorgeixen set esplendoroses esteles que il·luminen les set muntanyes: Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes -Engordany.

La Meritxell observa de cua d’ull el Serní. Espavilada com és, se li acosta per dir-li:

-Serní, l’estrella dels savis amb el Sol que és Jesús de Betlem té 7 estrelles perquè la Mare de Déu de Meritxell, que dona a llum a la Llum, té set punxes que il·luminen les 7 parròquies. L’artista n’ha donat fe en la preciosa i moderna escultura de la maternitat a la cruïlla del santuari de Meritxell.

El Serní li replica:

-Gràcies, bona amiga Meritxell! Allò que em té encuriosit és la divisa que duu cada una de les esteles de l’estrella. Tu que saps tant d’institucions andorranes, m’ho pots explicar?

-Qui en sap més -li diu la Meritxell- és el mossèn.

La Clàudia, que escoltava amatent la conversa dels dos ainistes, els diu:

-Aneu a buscar l’estrella dels Reis que heu fet en els Jocs de Neu, asseieu-vos en rotllana i el mossèn us ho explicarà.

El mossèn comença demanant que cantin la nadala: “Déu ha nascut en una establia. / Déu ha nascut davall un portal / i amb un ESTEL al món ho anuncia / la venturosa nit de Nadal”. Sí! Vivim en una nit. Molta de l’alegria de la gent és alegria consumista. Els discursos de començament d’any són anodins. Massa gent viu en una precària seguretat amb una inflació que no pot ser més costeruda. El poder dels diners converteix les persones en uns perdonavides. No és estrany que la Covid de l’escepticisme creixi com els bolets al camí dels bolets de Mereig... I no oblidem les guerres, que porten la foscor més negra de la nit arreu de la terra. Les llums que ornen els carrers i les places de les set par-ròquies no són per edulcorar Nadal, ni per ensucrar-lo. Són per recordar-nos que hem d’obrir de bat a bat el cor a l’Estrella que guià els pastors i els savis devers la “venturosa nit de Nadal”.

La primera estela ens il·lumina: “Sigueu sempre infants amb el Diví Infantó”. Resem plens de confiança filial, “Abba”. El Pare nostre sigui el nostre programa de vida. Amb el res del Pare nostre sentim-nos en serenor i en seguretat enmig de les tempestats que ens vindran durant l’any 2023. Visquem la germanor quan Jesús ens demana: “Amics, teniu alguna cosa per menjar?” (Joan 21,5). Les relacions recíproques són la Llum de l’Estrella que assenyala el camí de la bona salut.

La segona estela ens il·lumina: “L’amor i el Sol de Justícia són les dues cames per caminar”. L’egoisme és l’enemic de l’Esperit de Justícia. L’amor i la justícia creen un ordre social més just i més humà. Cal un compromís enèrgic en la vida personal, en el cercle familiar, en la comunitat parroquial i en tot el planeta. El demà d’un món “casa nostra, casa de tots”, com diu el Papa Francesc, depèn del compromís i de la responsabilitat a favor de la pau, de la justícia i de la protecció del medi ambient.

La tercera estela ens il·lumina: “Sigueu compassius” (Lluc 6,36). L’estrella de la Marta a la placeta del Grup Sardanista Montserrat a AINA ens ho fa present cada dia. Estimem els qui ens fan la punyeta i ens posen pals a les rodes. “Poseu amor on hi ha odi” (Sant Francesc d’Assís). L’amor compassiu és alliberador. Deixem-nos interpel·lar pels sofriments de les persones marginades, menyspreades. La compassió activa és el signe que anem pel camí de la Llum, una llum que necessitem com el pa de taula.

La quarta estela ens il·lumina: “L’amiga íntima de l’amor és la fidelitat creativa”. Canviem l’obediència per la virtut de la disponibilitat que ens impulsa a prendre responsabilitats encara que siguin de mal digerir. En la Constitució Lumen Gentium trobem el sentit de la fidelitat creativa, que ens allunya dels fonamentalismes i em fa preguntar: “Com puc tornar al bon Déu tots els dons que m’ha fet en el camí de 83 anys?”.

La cinquena estela ens il·lumina: “Diguem gràcies”. Un infant, un jove i un adult agraïts són persones riques en l’ànima. Les persones que no diuen “gràcies” tenen el cor ple de tristesa. No estan contentes ni d’elles mateixes ni dels altres. Creure és rebre amb agraïment l’amor de Déu, que es manifesta gratuïtament cada dia i cada nit. Allò que caracteritza la gràcia de Déu és la seva gratuïtat, que ens mena fins a la mateixa font de l’amor.

La sisena estela ens il·lumina: “Es diu bon humor”. El nostre món sense la virtut de l’humor encara és més pobre. L’humor és una guspira d’alegria quan creiem que sols tenim motius per plorar. Un bon acudit destensa els nervis i nodreix la serenitat. “On hi ha tristesa, que jo hi porti alegria” (Sant Francesc). Anoteu a la vostra agenda íntima de la felicitat tot allò que us fa gràcia.

La setena estrella ens il·lumina: “El cim de la vida”. És contemplar amb joia el camí que hem fet. És l’art d’envellir. És la llum de la tardor que ens fa do dels colors més bonics del camí: la memòria de les obres realitzades, el tresor del reconeixement, el bon humor per riure’ns de nosaltres mateixos... És sentir que els amics et diuen a cau d’orella: “Encara et necessitem”, i el mateix Déu: “Si no et vinc a buscar és perquè la teva missió no ha arribat al cim...”.

Obrim de bat a bat el nostre cor a la Llum de l’Estrella, com ho feu la meva Confident, que rep el nom de Meritxell; com ho feren els Savis i com l’acolliren i ara en gaudeixen en plenitud mossèn Josep Maria Solé, mossèn Ramon Arderiu... No busqueu l’Estrella als palaus d’Herodes.