Benet XVI, un papa valent

Acabem la trobada residencial de formació de monitors a AINA amb una llarga i distesa sobretaula. Les sobretaules són la cirereta al pastís de l’amistat que neix en les convivències d’AINA, com diu el Petit Princep en parlar de “crear lligams”. El monitor Joan Serra sorprèn tota la colla, quan, tot envanit, els anuncia:

–Demà, dilluns me’n vaig a Roma a veure el Papa!

–Ha! Ha! Ha! –respongueren a una veu tots els companys de taula.

El David li resposteja: “Joan, avui no és la festa dels Sants Innocents!”.

El Joan s’explica: “El meu pare, nomenat ambaixador d’Andorra al Vaticà, va a presentar les credencials. L’acompanyarem tota la família”. Succeïa l’any 2012, un temps abans que Benet XVI renunciés a la tiara el 2013.

El tren no passa cada dia. Per celebrar els 90 anys de la coronació de la Mare de Déu de Meritxell com a Patrona d’Andorra vaig escriure l’emotiu llibre Vivències Meritxel·lianes, amb les il·lustracions de l’artista Conxita Boncompte. Dins una bossa del llibre hi posàrem el CD del Cor Nacional dels Petits Cantors d’Andorra on s’escolta l’Ave de Meritxell, l’Himne del 75è aniversari de la coronació canònica de la Mare de Déu de Meritxell, el 8 de setembre de 1921, els Goigs de la Mare de Déu i la missa de la Coronació de Mozart enregistrats en la missa major de la Solemnitat de la Mare de Déu de Meritxell. El Papa Benet XVI era un enamorat de la música, tocava el piano. Sabíem quant li plauria escoltar el Cor dels Petits Cantors d’Andorra amb aires de melodies andorranes.

Agafo de la meva biblioteca un exemplar del llibre. Demano a la cuinera, les dones de fer feina, a l’equip pastoral d’AINA i a cada un dels monitors i de les monitores, que hi escriguin un pensament per al Papa Benet XVI i el signin. Lliuro al Joan Serra el llibre amb la recomanació: “Dona el llibre a algun bisbe proper al Papa perquè li faci a mans en nom del Santuari de Meritxell”. El Joan, amb un somriure tímid, ens agraí la joliua iniciativa.

Acabada la recepció oficial del Papa Benet XVI i l’ambaixador d’Andorra al Vaticà, en Jaume Serra, el Joan, regala Vivències Meritxel·lianes a un dels bisbes que acompanyen el Papa. Aquest, feliç de l’obsequi del jove, diu que l’ha de fer a mans del Papa ell mateix personalment. El Joan espantat ho fa. El Papa li ho agraeix fullejant-lo i escoltant uns breus comentaris sobre tantes signatures.”Un moment inoblidable”, exclamà tota la família Serra.

La foto que presideix l’Àgora d’AINA dona fe de l’acte irrepetible. Les treballadores d’AINA i els monitors no se’n saben avenir encara avui que la seva dedicatòria amb la signatura hagi arribat a mans de Benet XVI i que aquest hi mostrés un gran interès. L’artista que ens regalà la portada del llibre, Conxita Boncompte, ens diu: “És la recompensa més gran que he rebut de totes les meves obres”. Els comentaris del senyor ambaixador Jaume Serra sobre la recepció foren les paraules sàvies que monsenyor Joan Enric, nomenat arquebisbe pel Papa Benet, ens ha recordat per convidar-nos a la missa funeral amb l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra i les Autoritats d’Andorra: “El Papa Benet XVI és un home de comunió, un teòleg eminent, un Pastor exemplar que ens ha donat un gran exemple de bondat i d’humilitat i de servei a l’Església Universal”.

Els joves monitors em pregunten quin any vaig anar a Roma i al Vaticà.

S’escandalitzen quan els dic que no he estat mai a Roma. Em defenso. No he anat a Roma però he anat a Betlem seguint les traces del Poema de Nadal: “No tots els camins van a Roma, però sí que van a Betlem!”.

Era l’any 1988. Celebrava les Noces d’Argent de mossèn. El Paco d’INFORMACIONS em regalà, en agraïment a la meva Agenda Setmanal, el viatge a Terra Santa. Porto al cor aquell tràgic Betlem de poble encerclat de jeeps amb soldats amb metralladora. Totes les botigues i les portes de les cases tancades. Entro tímidament a la Santa Cova. Vaig tenir com una èxtasi místic. Només em parlava el silenci i la mirada. Vaig sentir vivent Jesús dins del meu cor com si hagués estat el Nadal de fa 2000 anys. Em vaig sentir enfortit amb un desig desmesurat per continuar el camí sacerdotal mentre m’acompanyin les forces.

En sortir a la plaça de Betlem, vaig prometre de tornar-hi. Ho vaig fer gràcies a SIP (Service Internatiomal des Pèlerinages), que havien programat un curs de tres setmanes per seguir “Els passos de Sant Pau”.

El Papa Francesc ha dit en l’homilia del funeral del Papa Benet XVI: “Era pastor que vol estimar; i estimar vol sacrifici, creu”. I continuava: “El Papa Benet ha estat un gran teòleg modern perquè amb la seva saviesa ha dialogat amb totes les filosofies i corrents ideològiques perquè Déu ha de ser al centre de la humanitat”.

Ser cristià és anar a l’encontre, a la recerca de Jesús per pregar amb la frase que resumeix els 73 llibres de la Bíblia: “T’estimo”, la darrera pregària, les últimes paraules de Benet XVI.

Vaig comprendre a Betlem què vol dir “T’estimo”. Des d’aleshores ho dic quan no sé per què aguanto tant davant les adversitats... perquè estimo. Ho reso quan estic trist: “t’estimo”, i em puja el somriure als llavis. Vaig a renyar un nen i li dic t’estimo i ens donem la mà. El meu bona nit de cada capvespre en tancar el Santuari és una mirada des de la porta a la meva Confident tot dient-li “t’estimo”.

El Papa Benet XVI em robà el cor quan, pocs mesos després de ser Papa el 2005, va publicar la Deus Caritas (Déu és Amor). Resumeixo la seva encíclica: “Res no té sentit sinó culmina en l’amor”. Ho intento practicar. Us estimo!