46 hiverns d'esquí de fons a AINA

Els joves fondistes, que omplen la llista dels 30 infants que un curset pot acollir, a més dels seus acompanyants, tenen un objectiu: Endinsar-se en el cor de la bellesa de l’hivern de la Valira d’Orient emmarcada en el silenci. Només el crac-crac dels esquís dels fondistes sobre la neu trenca la placidesa de la Vall d’Incles, de la cima del Maià o dels planells de les basses de Mereig al recer de la majestuositat del Casama-nya.

AINA, ho sap tothom i no és cap profecia, és una escola d’infants i de joves. La seva missió única és fer viure la bellesa d’Andorra emmirallada en la natura i en el cant. AINA quedaria a mig camí si sols organitzés les colònies d’estiu per als 750 ainistes que la casa, les bordes i els campaments TAMARROS I CAINA acullen cada estiu. La bellesa d’Andorra en cada una de les quatre estacions de l’any no es pot explicar en paraules. Per aquesta raó sobresortint, AINA celebra la Festa de la Tardor, que completa les vacances escolars de Tots Sants. Celebra la Festa de la Primavera quan floreixen als prats dels voltants de la casa les grandalles, els pixallits. I, sobretot, a l’estació de l’hivern, AINA malda perquè la mainada gaudeixi del llençol blanc de la neu que embelleix l’Andorra. Els joves fondistes, dividits en equips de sis, llisquen sota els pins verds i blancs, fan prova d’avidesa en les proves de gimcana..., i lliscant amb els esquís de fons, que “és un dels esports més complets amb el de la natació”, com ens predicava Claude Benet del Club Pirinenc, el nostre primer monitor l’hivern del 1979, Any Internacional del Nen d’Andorra. I tot passa dins la gran casa que es diu CONVIVÈNCIA RESIDENCIAL on, a més a més, es comparteix tallers de cants, de danses, vetllada, missa jove, taula de germanor.

La pràctica de l’esquí de fons forma part de l’obra social, lúdica i educativa d’AINA. La divisa del fons d’AINA és superar-se un mateix gràcies a l’esforç, jugar amb boles de neu sense fer-se mal i fomentar la germanor. Claude Benet em deia: “És l’esquí de la convivència. L’he practicat amb els amics pernoctant en els refugis de muntanya”. La muntanya és un ESTRI, com diuen els de la Fundació Pere Tarrés, a l’abast de tots i un dels més ideals per ajudar els joves a obrir el cor per sentir el missatge de Déu. Miquel Baró, fundador d’ENSISA, m’ensenyava a esquiar l’hivern del 1968. Fèiem una aturada. Em deia: “Contempla la catedral que tenim al davant. Ja no em cal anar a missa” i somreia. L’esquí de fons muscula el cos i l’esperit. Oblida la competitivitat. Els monitors s’adapten al ritme dels novicis. Caminen per un món idíl·lic i tot ho viuen col·lectivament. L’esquí de fons els transfigura.

Enguany, AINA fa el 46è hivern d’esquí de fons. Recordem amb admiració i agraïment els nostres mestres fundadors: Claude Benet, Joan Romero, González, Àrias. Els vells alumnes són avui ja els monitors de la casa que es posen al capdavant de les classes teòriques i pràctiques. Si la clau de l’èxit de l’esquí de fons ha estat crear lligams entre els joves fondistes, ho ha estat també la pinya de solidaritat de les institucions d’Andorra que hi han cregut des del primer hivern –i hi creuen avui–, com el Ministeri d’Esports, la targeta solidària de MoraBanc, Crèdit Andorrà. Els fondistes tenen la sort de compartir taula amb ells i rebre’n paraules d’encoratjament. I, com a millors postres i record del curset, el diploma personalitzat dels quilòmetres esquiats. Gràcies a la seva generositat, AINA pot oferir els esquís, els bastons i les sabates de fons i tot el material que calgui per al curset. Més encara, una vegada l’infant ha fet el curset, pot venir els caps de setmana a cercar el material d’esquí de fons per poder-lo practicar amb la família durant tota la temporada hivernal.

L’èxit de l’esquí de fons ens duu la dificultat de no poder acollir tots els infants que demanen practicar-lo. A més, el Bisbat d’Urgell ens demana d’acollir alguns dels infants com ho són els de Bellcaire i els de la Seu. Enguany, programarem un curset durant el mes de març per als infants que no hem pogut acollir. El mes de febrer AINA es reserva per a les setmanes blanques de l’UCPA des de fa una vintena d’anys. Compartim amb ells la mateixa divisa: “le côté sportif et ludique que nous offrons aux jeunes un côté spirituel”, em diu Julien, el director, que prové del món de l’escoltisme. Ells ho fan des del camp de la laïcitat, i nosaltres des del camp de l’Evangeli de Jesús. Meritxell, des de la cruïlla de camins d’Andorra, una vegada més ens agermana a tots els qui “volem un món millor del que hem trobat”, com deia Baden Powell. Aquesta pinya signa el pensament dels professors Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano, professors d’Esade (URL), quan escriuen a El Punt Avui: “Desenvolupament interior. Les fractures que vivim (ecològica, social i espiritual) estan íntimament relacionades, no en podrem abordar bé cap d’elles si oblidem els requeriments de les altres”.

L’amic periodista Jean Marie Gueullette queda captivat per l’entusiasme dels nostres joves fondistes. Em confia: “Beaucoup de nos jeunes sont persuadés que pour trouver la source spirituelle, il faut aller chercher ailleurs”. L’esquí de fons és un enriquiment per al mossèn, per als joves monitors, per a la mainada, per a Andorra. Gràcies. Que sigui per 46 anys més.