Mans Unides andorranes

Cada capvespre, abans de tancar la porta de l’església parroquial de Sant Serni, escolto la remor silenciosa de les aigües del riu Montaup. El seu xiuxiueig em fa prendre consciència de les obres anònimes del dia que em donen la força de viure i em desvetllen la capacitat de servir a tots. Servir és estimar. Jesús, al darrer Sant Sopar del Dijous Sant, preguntà sobre el valor de la vida rebuda i donada fins al final.

Un gest senzill fet amb estimació no té preu. Observo l’Alba, monitora que toca la guitarra per als infants participants al cap de setmana d’esquí de fons d’AINA. La jove contribueix de manera modesta a acolorir el món dels infants. Cada un d’ells posa la mirada en el rostre feliç de la guitarrista i la recompensa amb un somriure: “Le sourire, tel un murmure, alimente la vie”, escriu Annales Issoudun. I els qui han fet colònies a l’estiu canten amb l’Alba: “Pol Petit, surt al carrer i canta una cançó / canta ben fort i digues la veritat / sense cap por”.

Caminem junts amb Mans Unides és la divisa que el Papa Francesc dona perquè visquem l’esperit sinodal. Mans Unides prioritza l’ajuda als infants i als joves en l’educació professional dels infants i dels joves dels països més pobres. Completa la campanya de sensibilització de la Santa Infància que celebràrem el mes de gener: “Desvetllar l’esperit de compartir que tots els infants porten a dins”. Hem de lluitar per la desigualtat. Uns nens i unes nenes ho tenen tot: llar, escola, medicina, lleure, esport... i tots els regals que varen demanar a la carta als Reis. I uns altres nens i nenes, 400 milions segons Unicef, es troben que no tenen el pa de taula, ni l’aigua, ni l’escola, ni l’esplai, ni metges... i alguns, per a més injustícia, no tenen el pare i la mare al seu costat.

Les ONG d’Andorra acordaren sumar-se durant el mes de febrer a la campanya de Mans Unides. Els uneix a totes la lluita contra la ignorància que amaga les desigualtats. La fam, el menyspreu dels drets humans, els milions de persones desplaçades –el 42% de les quals són nens i nenes d’edat escolar–, els freds extrems palesen el fracàs de la nostra societat. Les ONG d’Andorra no es resignen a la impotència. Totes treballen per recuperar el sentit de justícia a casa nostra, el món. El progrés s’aconsegueix a mesura que treballem per fer florir la justícia malgrat els freds del febrer. No oblidem que la gavernera de Meritxell florí “Lo sis de gener enmig d’una gran nevada!”. El calendari de Mans Unides 2023 duu el lema: “No existeix la llibertat si vivim en un món de desigualtats”. La delegada diocesana del Bisbat d’Urgell, Teresa Cabanas, escriu: “Com podeu veure, el projecte de Mans Unides d’enguany es troba a l’Índia. Està dedicat als més desfavorits. El projecte reflecteix la bona feina que fan els qui ajuden. Espero que acolliu el projecte com sempre feu, amb molta estima i dedicació, i us agradi molt”. La monitora d’AINA Maria Navarro fou l’escollida per Mans Unides d’Andorra per obrir la campanya 2023. Conversà a la casa de l’Església de Santa Maria del Fener dels projectes socials que duu a terme a Burkina Faso: el taller de costura, les colònies del mes d’agost, els microcrèdits als alumnes perquè s’obrin camí, la fabricació de productes per sobreviure..., a tots els quals Mans Unides d’Andorra dona un cop de mà. Gràcies, Maria. T’admiro, com tots els qui tingueren la joia d’escoltar-te.

La formació mensual dels monitors i de les monitores d’AINA tracta de la solidaritat de Mans Unides. El centre d’interès de les colònies estiu 2023 és les emocions. Conversem sobre l’emoció de la solidaritat.

Emoció a la pista d’atletisme. Tenia lloc una cursa per a persones discapacitades, eren nou els participants.

Al senyal, tots van sortir segons les seves possibilitats. Tots, però, amb el desig de guanyar el premi. Un dels atletes ensopegà, va caure a terra i, desconsolat entre llàgrimes, deia: “No puc guanyar la cursa! No em donaran el diploma de participació!”.

Els companys sentiren els plors, van mirar al darrere i en veure el company per terra s’aturaren. Tots van recular. I la noia que tenia síndrome de Down s’agenollà al seu costat per fer-li un petó i li va dir: “Prepara’t... Ara sí que guanyaràs!”.

Llavors, tots els nou corredors van caminar enllaçats per les espatlles els cent metres llisos fins a la línia d’arribada.

L’emoció omplí tot l’estadi i molt més enllà gràcies a la televisió i als mòbils. Els aplaudiments eren regats per les llàgrimes. El president donà a tots nou el diploma de guanyadors. En el discurs digué: “Malgrat la competitivitat salvatge que ens envolta, sabem que l’important en la vida, més que guanyar, és saber ajudar els altres a vèncer, encara que això signifiqui disminuir el pas o canviar de rumb”.

El noi que havia ensopegat oferí a la Mare de Déu de Meritxell el seu diploma de guanyador amb un llantió que la noia de síndrome de Down li havia signat amb un “gràcies pel petó”. La dolça Mare de tots, la meva Confident, somrigué: “Caminar plegats amb Mans Unides us farà més fàcil arribar guanyadors a la meta de la felicitat”.