Soc fill del Concili Vaticà II

Estudiava el cinquè i darrer curs de teologia al Seminari de la Seu d’Urgell. Era l’any 1962. A Roma, el Papa Joan XXIII obria les portes del Concili Vaticà II, enguany fa 60 anys. El discurs d’obertura engrescà encara més la meva vocació al sacerdoci. Als companys els encengué el sentiment d’orgull de ser catòlic. El Papa Bo, que li deien, obrí les portes del Concili amb paraules esperan- çadores: “Cal aixecar la veu per expressar el nostre total desacord amb els profetes de mals auguris i de desgràcies, talment com si ens arribés la fi del món. Val la pena reconèixer els designis misteriosos de la providència divina en cada un dels esdeve- niments d’aquest nostre món canviant. Comptem amb el treball dels homes que lluiten amb un treball ple de saviesa i de fe contra tota desesperança sense deixar de banda els esdeveniments contraris a l’Església” (traducció lliure de Gaudet mater Ecclesia).

Els catòlics impacients s’agafaren amb optimisme i confiança a les paraules humanes del Papa Joan per fer front als desafiaments de la modernitat. La contestació entrà dins el catolicisme. Nombrosos bisbes veieren la seva autoritat qüestionada. L’esperit del Maig 68, que va fer trontollar l’establishment, les polítiques d’esquerra, la lentitud de portar a la vida del món els decrets del Concili, l’encíclica Humanae vitae, que sortí a la llum el juliol de 1968, tots aquests fets i altres de similars generaren una mena de revolució dins el món catòlic. L’Església, que tenia com a regla d’or l’obediència, sofrí una multitud de desercions en el món clerical, als seminaris i també en els moviments d’Església. El meu amic Joan de la Pobla penjà la sotana a la figuera dient-me que continuaria lluitant per l’Evangeli de Jesús des de fora. Li vaig contestar: “Treballar des de l’interior de l’Església és més eficaç”. Per un altre costat, sorgí l’oposició. Es criticava el Concili per haver estat massa optimista en l’aggiornamento de l’Església a la nova societat. Personalment, em vaig posicionar en la fe que el món és bo; que ha estat creat per un Déu que ens estima i que la divina Providència és més activa que mai. Contemplava el Concili com una invitació a obrir els ulls sobre totes les coses bones que existeixen a la llum de la mirada de Jesús.

El Papa Francesc ens regala, en aquest primer quart de segle del segon mil·lenni, el Sínode. Ens convida a caminar junts: “Escoltant, conversant i amb compromís”. Vol ser un primer capítol per al Concili Vaticà III? Alguns articulistes s’equivoquen quan diuen que el Papa vol construir una altra Església. El pensament del Papa és bastir una Església altra. Una Església més evangèlica. Més fraternal. Més justa en les seves institucions, més testimonial amb l’exemple institucional de seguir les petjades del camí de Jesús, on brilli la coherència entre el que es predica i el que es fa.

Han passat 60 anys de l’inici del Vaticà II. Avui, novament, es demana una Església profètica que mostri al món postmodern una altra manera de viure i de comunió. Cal superar el consumisme, que ofega l’esperit dels nostres joves.

L’individualisme, que esborra del mapa el VIRTUS UNITA FORTIOR. El món espera de l’Església el compromís social per portar a la pràctica el sermó de les Benaurances al cor del segle XXI.

Som 8.000 milions de persones. Sols el 2% és creient practicant. Joiosa pobresa! Feliços els pobres, que es purifiquen de les parafernàlies nadalenques a canvi que cada nen i nena del planeta tingui cada dia a taula un plat de macarrons calent, com ho demanà en la missa jove l’Emma cainista.

Joiosa pobresa! Feliços els pobres, que practiquen “el apaga y vámonos” per tal que Nadal sigui de millor qualitat humana i l’estalvi d’energia ajudi les famílies a poder tenir el seu habitatge, com ho escriu el jesuïta José Ignacio González Faus. Un amic francès em demana com he aconseguit construir el complex social, lúdic i educatiu d’AINA. Li dic: “Espera, vaig a apagar els llums i t’ho explico!”. Em respon: “No cal! Ja m’ho has explicat”. “La chance est la faculté de saisir les bonnes ocasions” (Douglas Arthur).

“Joiosa pobresa!”, escriu el Papa Francesc, tocat per la teologia de la pobresa i dels descartats. “L’Església assoleix fites de progrés social des de fa 2.000 anys i continua amb fets i paraules per ser el llevat del Regne de Justícia en la massa del món. Procurem aquest Nadal de gaudir del millor que tenim a dins, i no de comprar el millor que hi ha fora de nosaltres”.

Ho farem: Portarem el pessebre al campament de TAMAR-ROS a Mereig, celebrarem el Nadal Jove amb reflexions, nadales, l’amic invisible, la convivència; festejarem el Nadal de l’Associació de la Gent Gran a AINA; el concurs de pessebres; els Jocs de Neu; la campanya Cap infant sense joguina, l’acollida de l’Any 2023, Any Nou, vida amb nous propòsits de solidaritat... L’Àlex, que s’estrenarà com a monitor l’estiu 2023, escriu en la formació de desembre: “La Veritat us farà lliures. Llibertat i Pau és la Veritat”.

Ofrenem amb els adolescents un ram de flors a la Immaculada Verge Maria, la dolça Mare de tots, la meva Confident. Li prego que sàpiga no adaptar l’Evangeli al món, sinó encarnar el món a l’Evangeli. Ens somriu i ens demana. “Sigueu persistents des de la pobresa! I us fareu rics en la Vida!” (Sant Lluc 21,19).