Dones que admiro

1910: La Internacional Socialista de les Dones crea el Dia Internacional de les Dones, oficialitzat per l’ONU l’any 1977.

La Martina, la més preguntaire del taller de catequesi, m’interpel·la: “Per què no hi ha dones capellans?”. Li soc sincer. No ho sé. El que sí que sé és que Déu té cor de pare i de mare. Ho he après de Teresina de Lisieux, de qui a l’església de Sant Bartumeu de Soldeu trobareu una preciosa imatge. Ella va escriure:“Je choisis tout ce que vous voulez!”. Ella no sols se sentia monja carmelita, sinó que també afegeix: “Je me sens guerrière, prêtre, apôtre, doctoresse, martyre...”. Ella guardà gelosament l’infant que tots portem en l’ ànima. N’és prova el nom que escollí com a religiosa carmelita: Teresina de l’Infant Jesús.

Santa Teresina va néixer el 2 de gener de 1873 a Alençon. Enguany en celebrem el 150 aniversari. La primera gran batzegada que li donà la vida fou quedar-se òrfena als 4 anys. La família es mudà a Lisieux. Fou una enamorada de la heroïna Joana d’Arc, la insurrecta i innocent a la vegada. Conta que li plaïa contemplar-la empresonada dins la més fosca cel·la de la presó. D’aquesta manera li apareixia més radiant i més bella. Santa Teresina va escriure dues obres de teatre sobre Joana d’Arc. La Jeanne d’Arc accomplissant sa mission fou representada per 16 germanes monges del Carmel. El seu ric saber el va mamar a l’escola de la República i a la catequesi. La clausura no li impedí el dia a dia del món. El seu oncle periodista li facilitava tota la informació. Pregà molt per Henri, autor de crims perquè abans de ser executat es convertís. El criminal demanà un Santcrist per abraçar-lo abans de morir. Fou aquest el seu primer miracle després d’aconseguir entrar al convent quan sols tenia 15 anys? Ajudà amb la seva pregària molts missioners del Tercer Món. L’Església la nomenà patrona de les missions. En aquest sentit, trobo de rabiosa actualitat el seu pensament: “La veritable riquesa es troba en l’ànima i no en els noms i en els títols. La meva vocació és l’amor”. El seu text preferit fou la primera carta de Sant Pau als Corintis.

Va passar una profunda crisi de fe. No creia en res. Però mai va deixar de cantar allò en què volia creure. Deia: “Amb el llibre dels Evangelis en tinc prou: Je ne trouve plus rien dans les livres, si ce n’est pas dans l’Evangeli”. Una tuberculosi li causà la mort. Es confessava: “Déu no em pot jutjar per les meves bones obres; no n’he fet cap. Em jutjarà per les obres que Ell ha fet per mi”. Abans de morir va escriure els records de la seva infància i joventut. Un dels llibres que tinc a la tauleta de nit és L’Histoire d’un âme, amb el qual es feu mereixedora de Doctora de l’Església. Fou el Papa Joan Pau II qui li concedí aquest títol, l’any 1997.

Admiro dues dones franceses que porten el mateix nom tret d’una lletra: Simone Weil i Simone Veil, per llur saviesa en el sentit bíblic. Ambdues de famílies jueves, de nacionalitat francesa, torturades a l’Holocaust d’Auschwitz, lluitadores per la llibertat encara que des de posicions polítiques molt diferents: Simone Weil des de la militància marxista no estalinista i Simone Veil des del centre dreta.

Encara no havien complert els 30 anys s’allistaren en nom de la pau a la guerra incivil espanyola, la Weil al costat de Durruti i la Veil a les files de la falange dels Països Catalans. Ambdues desertaren. No volien ser còmplices morals de tanta sang vessada a una banda i a l’altra. Weil feu un gir passant-se al pacifisme i al misticisme amb el suport de G. Bernanos. Veil va escriure: “No podem lluitar pel poder sinó per la felicitat del poble”.

El llibre La columna d’Adrien Bosch ens fa present la fortalesa de Weil, a partir de repassar la seva agenda diària fins al seu holocaust l’any 1943. La pel·lícula sobre Simone Veil La mujer del siglo dirigida per Olivier Dahan ens mostra la grandesa d’esperit que ha convertit l’advocada i primera dona presidenta de la Comunitat Europea en el símbol de la lluita pels drets de les dones. Veil presideix una assemblea europea de 481 homes i 9 dones. Fou titllada de nazi. Davant els insults masclistes entre els quals el títol de “la mujer del moño” responia amb la cara ben alta: “Soc la dona del monyo i la dona descabellada”.

Festejo el Dia Internacional de la Dona espigolant pensaments de les monitores d’AINA. Diu la Carla Flinch: “Ajudar m’omple molt, i fer-ho amb els infants encara més. La infantesa és una etapa clau pel desenvolupament de l’ésser humà, i dur a terme activitats com les que realitzem a AINA és crucial a l’hora d’establir les bases de les seves relacions socials. És un privilegi veure com nens i nenes es reuneixen i comparteixen inquietuds i pensament. Sense que se n’adonin estan treballant les seves capacitats socials i adquirint eines per desenvolupar-les en un futur. És per això que em fa feliç poder formar part d’aquest aprenentatge i de poder donar-los el cop de mà que em van donar a mi en el seu moment”.

La Carla reivindica per a tot l’equip: “Ser joves creatius i compromesos”. La Núria demana “viure la joventut d’una altra manera i ens ofrena el decàleg dels seus desafiaments... Aprendre a ser algú abans de ser amb algú (7)...”

Felicito en la meva Confident totes dones. Em somriu. Sigues testimoni del meu amor per a tots avui i cada dia. Amén.