Votem l'avui d'Andorra

Els joves participants a la formació residencial d’AINA han treballat el centre d’interès de les colònies i campaments d’estiu 2023 Les emocions. Han posat damunt la taula de la trobada trimestral Gestionar les emocions. La monitora Anna ha escrit: “Desitgem de tot cor que un dia puguem deixar de reivindicar la llibertat, el respecte, la Terra casa de tots, la igualtat, la germanor.”

Si deixem d’exigir, voldrà dir que s’han acomplert les paraules del nostre mestre Baden Powell: “Deixem el món una mica més bo del que l’hem trobat”: una societat sense corrupció, sense abusos de poder, sense promeses, sense la cullera per poder-se-les menjar, sense cap persona tirada al marge del camí... i si n’hi ha alguna, poder tenir un bon samarità que se’n faci càrrec.

Continua escrivint l’Anna: “Hem de lluitar per aquesta Andorra que somiem. Ens cal treballar incansablement amb compromís, força, energia i sobretot passió per fer de la nostra Andorra, la Virtus Unita Fortior. Les nostres emocions volen molt amunt!”

Fa 47 anys que les colònies de Canillo, avui AINA, organitzen formacions mensuals per internet, trimestrals residencials a la casa, i les convivències de Nadal Jove, Pasqua Jove i Festa de Meritxell. Les formacions en el lleure esguarden l’Andorra que la gent del carrer anhela: els infants de les set parròquies tenen els seus drets educacionals dins la família, dins l’escola i en el temps de lleure. No podem deixar ningú enrere. AINA fa equip amb la FEMN d’Urgell, amb el MCECC dels Països Catalans, on la Clàudia d’AINA forma part de l’equip educatiu, l’UCPA de França, sense oblidar la Creu Roja d’Andorra que s’acull a l’alberg canillenc.

Caminem i trobem topalls que no ens deixen avançar. L’entorn fa creure als infants i als adolescents que la felicitat es troba en el plaer. El lama diu a la Contra de La Vanguardia: “Els que diuen que la felicitat es troba en el plaer són els imbècils.” Les imatges de pobresa extrema en les quals es complauen els mitjans de comunicació anestesien l’esperit dels joves i els fan caure en el tantsemenfotisme. La periodista Patrícia Simon i el director del festival MOT, Àlex Martin, parlen de quatre pors en el món d’avui: por als altres, por a la pobresa, por a la soledat i por als abusos. Els monitors i les monitores treballen les emocions perquè la por encastada en el més íntim, a casa, i encara més endins de nosaltres mateixos, bloqueja la vida. Amb raó el Marc ha escrit: “Els joves d’avui són el present i no han de perdre l’emoció –moció prové del verb moure– de capgirar l’avui d’Andorra.”

El Papa Francesc escriu: “10 anys de Papat i queda tant per fer.” I ens encoratja: “La distància entre una pastoral cada dia més oberta i una doctrina que no ha mogut un dit és sense cap dubte una de les pedreres més delicades a treballar pensant en el demà de l’Església.” Xavier Gali, historiador, fundador de Som Cristians, escriu: “Creiem en una Església de peu pla.” L’Església de la feixa de baix és la dels cristians que tenen una forma revolucionària d’estimar, de lluitar per la justícia, de refer les ferides del món amb el perdó i la reconciliació, d’integrar la diversitat i de buscar el benestar de tothom. Les monitores i els monitors d’AINA s’emmirallen per fer equip amb l’equip que es feu Jesús cridant cadascun dels apòstols pel seu nom per donar-los la missió: “Aneu a portar la bona notícia als pobles...”

La Irene, que ha estat monitora de casa i de borda i ara ho és dels campaments, escriu les cinc emocions que sent per fer equip: “L’emoció del voluntariat que fruita la felicitat; l’emoció de ser referent que floreix amb l’autoestima; l’emoció de la perseverança que genera llibertat; l’emoció de l’escolta als infants que floreix amb les flors sorpreses, i l’emoció de la generositat que et regala l’esperança en el camí de l’amor.” Gràcies, Irene, per l’artístic dibuix que acompanya la teva reflexió.

Votem l’avui d’Andorra que és la dels ponts tibetans entre els ateus, els activistes ecologistes, les diverses religions. L’Andorra d’avui que, com ho demana el Papa Francesc, crea hospitals de campanya, dels quals un dels més importants són els campaments per a joves; l’Andorra d’avui que camina pel llarg camí que tenim al davant guiats per la llum meritxel·liana que posa l’amor per sobre del dret canònic –rellegim l’Evangeli on Jesús lloa l’administrador espavilat o infidel– i el perdó sobre les ires, les calúmnies.

El Papa Francesc posa l’Església en relació amb els altres. Té la inquietud de fer un camí d’escolta, de col·laboració i d’obertura. La periodista Anne Lure Danet escriu: “François un homme passerelle entre deux mondes loin d’être opposés, finalment.”

Prego a la dolça Mare de tots, la meva Confident, que els vots diversos siguin un enriquiment, i no un partit de dividir, per a Andorra. Ella em somriu: “El canvi comença en cada persona per poder fer un país millor.” Li torno el somriure amb un cant: “Corazones partidos / yo no los quiero. / Si doy el mio / lo doy entero.”