Sant Jordi amb xiruques

Ens hem d’espavilar! La postmodernitat crea un profund abisme entre el coneixement d’Andorra i l’espiritualitat, dues muntanyes que “durant onze segles” –com diu l’himne andorrà– han sostingut el país. Al llarg i ample camí de més de mil anys d’història andorrana, el cristianisme ha passat de ser la columna vertebral de les parròquies andorranes en nombrosos dels seus camps a tenir-hi un paper secundari, folklòric o nul. Urgeix bastir un pont tibetà per mirar i per contemplar amb perspectiva el protagonisme del cristianisme en la configuració laïcista de l’Andorra d’avui. Les 44 esglésies romàniques sembrades arreu de les Valls, els aplecs populars, els goigs dedicats als sants més venerables de les nostres àvies i avis, la Pasqua (encara que no podem dir la mateixa cosa del Dijous i del Divendres Sant) i, sobretot, l’obra anònima de les catequesis, Càritas... fan que admirem un paisatge d’una bellesa inefable. Els educadors, amb el suport dels polítics, hem de crear espais de convivència entre fe cristiana i cultura laïcista per eixugar la ignorància religiosa imperant, per sembrar els valors de l’Evangeli de Jesús i per vetllar gelosament per les arrels andorranes que una mena de cultura de la imatge oblida. La diada de Sant Jordi, que abilla de festa gran amb una rica diversitat de colors els carrers i places de les 7 parròquies, és penyora de com la rosa de l’amor agermana la fe i la cultura.

Fou un regal de la meva Confident. Aquell matí de Sant Jordi li havia regalat la rosa de l’estimació en nom de tots els ciutadans. Remenava papers vells de l’arxiu de la rectoria de Canillo. Em cau a les mans un paper mig ratat amb una signatura molt familiar: “Josep Maria de Sagarra”. És una pregària al Sant Jordi de l’altar major de l’església parroquial. Li faig un petó. El reconegut poeta català havia visitat l’església de Sant Serni als anys 30. Quedà bocabadat davant la bellesa de la talla de Sant Jordi del segle XVII amb trets renaixentistes. Després de resar La invocació a Sant Jordi, la regalà al rector, mossèn Ventura. La reso cada any per Sant Jordi davant la sagrada imatge:

INVOCACIÓ A SANT JORDI

I si et volem tenir al nostre costat, / Sant de la jovenesa, / sols te volem com t’hem imaginat, / sempre amb l’ànima encesa! / I perquè tens un rostre somrient, / i una cabellera perfumada / abandonada graciosament, / i perquè fas tant goig a la mirada, / per’xò Sant Jordi, et duem voluntat, / perquè ets el nostre, diferent dels altres, / i ets més valent i més agençat/ i et sentim com bategues amb nosaltres. /Josep Maria de Sagarra.

M’endinso dins el misteri de la sorpresa inaudita. Faig una foto del poema. L’envio a qui havia tingut de professor de català d’Òmnium Cultural, Albert Manent. La resposta no es fa esperar: “És un manuscrit inèdit de Josep Maria de Sagarra. Podries cedir-lo a Òmnium Cultural”.

Els Minyons de Muntanya tenen com a sant protector Sant Jordi. El moviment jordià ha esbrossat el camí a seguir per a les Colònies Populars de Canillo. Fem nostra la seva divisa: “Creure en Déu, Creure en el país i Creure en un mateix” per crear un teixit social inclusiu:

VIRTUS UNITA FORTIOR.

Sant Jordi és patró d’Angla- terra, bressol de l’escoltisme. Robert Baden Powell, l’any 1907, fundà els Boy Scouts per educar ciutadans i no súbdits. Amb el lema de la promesa Sempre a punt.

Sant Jordi és patró de Catalu-nya. Josep Maria Batista Roca, etnòleg, interessat en la formació nacional de la joventut, introduí l’escoltisme a les terres catalanes. Eren els anys 20 del segle passat. Batista Roca creava un moviment d’infants i de joves on poguessin aprendre, a l’aire lliure i a través de vivències, el compromís amb el grup i amb l’estima del país. Mossèn Josep Maria Batlle, l’any 1940, des de la semiclandestinitat, continuà obrint camí per portar el caliu de l’amistat, la llum i la joia de caminar dins el clima de la postguerra, que és més negre que la mateixa guerra. Maragall, Nadal, Benach, Costa..., que n’eren membres, repeteixen una de les lliçons apreses: “L’exigència comença per un mateix”. Marie Gabrielle, mare de família, durant 2 anys monitora chez les guides aines, em diu a Meritxell després d’escoltar el CD d’AINA, que l’escoltisme és avui “un pilier qui fonde ma vie adulte”. El meu lema continua essent: “Faire aimer l’amour”.

El poema Invocació a Sant Jordi i la foto del sant foren la primera pedra d’AINA. El comú de Canillo el regalà a cada casa pairal signat pel cònsol Antoni Casal per confirmar que AINA passaria de somni a una viva realitat.

Al taller de catequesi la mainada contempla Sant Jordi de Canillo. Recitem el poema. I després el dibuixen per fer un mural de la festa. Com una pluja d’idees van cantant els dracs que volen matar: la por, la ganduleria, les males paraules, l’egoisme..., i la falta de pregària, afegeix un servidor. L’eina per matar dracs no és ja cap espasa ni llança. Dibuixen Sant Jordi sense llança calçat amb xiruques. Les xiruques, motxilla a l’esquena, agermana, ens duu al cor de la naturalesa, nodreix l’esperit de colla, ens fan cantar:

VELLA XIRUCA, quantes hores passades / quantes alegries fas reviure al meu cor, /quantes cançons al teu pas / foren cantades / no en resta cap record. / Pujant les muntanyes blanques de neu / fent ruta vers el cel blau / m’has fet descobrir la joia del bon Déu / i assaborir la pau.

Ofreno a la meva Confident, calçada amb esclops com les pageses canillenques, un llantió d’acció de gràcies perquè el Parlament de Catalunya ha declarat: “L’educació en el lleure és una estructura d’Estat”.