Vivim la primavera a Aina

No em deixa dormir. Observo els infants i els joves que, obsessionats per córrer darrere una pilota de bàsquet o de futbol, s’obliden dels millors companys de l’espai verd i de la pista d’esports d’Aina: els arbres. Els pollancres, els bedolls, els desmais, els pins... i el majestuós cedre del Líban, al costat de la Font del Bon Dia. El fet em fa pensar en una escena d’Andrei Rublev, de Tarskovski. Conta que hi havia tres monjos que havien de marxar del convent. Els dol deixar el monestir. Caminen cap a la porta de sortida. Passen pel jardí, que té a banda i banda una filera de bedolls. Un dels monjos s’atura. Els contempla. Amb llàgrimes als ulls exclama: “ Quanta bellesa! He passat cada dia per aquí i no m’hi havia fixat mai. Ara, ves a saber quan els podré tornar a veure, o potser no els veuré mai més”.

Un amic psicòleg, tot compartint un tallat, confessa la seva enveja. Em diu: “ Estàs de sort, Ramon: passejant sota la majestuositat serena dels pins del camí del bosc de les Fonts, ja no tens necessitat de pastilles”. Li dono la raó tot afegint al seu comentari: “La presència preciosa de cada un dels arbres apunta al cel. Amb ells, i amb el dens i nodrit verd que embolcalla els prats, miro el cel”.

De petit, a Bellcaire seguia els caramellaires que, a la sortida de la Missa de Pasqua, cantaven a la plaça de l’Ajuntament: “Ja ha arribat la primavera / de goig plena i de content / ja ha florit la ginestera...”. A Canillo, canto”ja ha florit la gavernera”. Continuo cantant la popular caramella amb els ainistes amb qui celebro la Festa de la Primavera.

Aina convida el primer cap de setmana de maig, enguany els dies 6 i 7, a viure la primavera. I a pintar de “Color dins la foscor”, com convida el títol del llibre de la Cecília que vaig comprar la Diada de Sant Jordi. Aina fa que la mainada quedi captivada pels botons d’or, els pixallits, les gencianes i, per què no?, algunes carreroles i el verd primaveral canillenc, que és un cant a l’esperança. Com a pregària de bona nit repetim tots el mantra : “ Vull somiar la meva vida en color”.

Una cinquantena d’adolescents que rebran el sagrament de l’Esperit Sant durant el temps primaveral i pasqual feren una convivència a Aina amb el lema “Caminant”. Era la posobra de la Festa de Sant Jordi. La trobada clogué als peus de la Mare de Déu de Meritxell. Ofrenaren a la dolça Mare tots uns pòsters per compartir la seva joia amb els pelegrins. Transcric: “ Amb el sagrament de la Confirmació seguirem caminant pel camí de Jesús, on ni la violència ni la mort tenen la darrera paraula”. “Creiem que el Bé ha vençut el mal”. “Jesús, com fa la primavera, ens ofereix la Vida Nova”.

L’educació en el lleure és la raó de ser d’Aina. Amb la Festa de la Primavera desvetllem l’essencial de l’educació: la convivència. Sant Agustí escrivia al segle IV: “L’hospitalitat venç la incredulitat”. En la Festa de la Primavera, la convivència fruita l’esperança en un demà clarivident. Els torbs de l’individualisme del gelat hivern han cavat la tomba de l’orgull i de l’egoisme. Laura Freixas, periodista a El Punt Avui, comenta amb to pessimista: “No hi ha salvació; avui les esglésies també semblen oficines”. En reacció, l’auge de l’educació del lleure es troba en l’experiència de comunió que s’hi viu. Dins les regles de l’educació del lleure, uns necessiten dels altres, i els altres dels uns. El nen, la nena, a casa aprèn a ser obedient, a Aina practica l’autonomia. Dins la casa d’Aina tothom ajuda i fa alguna acció concreta al dia al servei de la comunitat. L’escolta té els seus espais per a tantes preguntes que es fan els joves: “Quin sentit té la meva vida? Com puc sortir de la merda on he caigut? On es troba la veritable alegria?” La vida espiritual és essencial en tot moment. El lleure ens deixa l’espai per beure en el rierol de l’espiritualitat. M’ho canta tots els anys el meu amic i company d’estudis al Seminari i monitor al campament del Pere Canturri, CAMIC, en el poema “Primavera 2023”... Em complau, llavors, llegir la primavera / i adonar-me que ella, tendra i lluminosa, ens renovella de fosca a llum, de pausa a vida.. / A cada línia imatge i signe s’acoblen / fins que la idea esdevé metàfora, / poema, gaudi, exaltació, lirisme. / Misteri ritual del retorn perpetu / que ens allibera de la realitat incòmoda / mentre agermana sentits, ànima i poesia”. (Sant Jordi 2023, Raül Torrent i Torrent de Menàrguens).

Felicito a la meva confident la festa del Dia de la Mare, i en Ella totes les mares del cel i de la Terra. Ella em somriu: “Fes el que Jesús, el meu Fill, et digui: Mireu com els ocells volen. Enciseu-vos pels colors dels vestits de les flors. Com ho fan els arbres, escolteu el silenci i mireu cap al cel... Siguem molt feliços”.