Fàtima i la pau

Justícia i Pau de Catalunya ha organitzat unes jornades sobre la pau. Del 4 al 14 de maig programa reflexions, activitats i pregàries en pro del que ens fa patir més avui: la manca de pau. La mainada de la Festa de Primavera ha resat cantant per la pau durant l’eucaristia a l’espai verd d’AINA: Pau, pau, pau i amor. Fes, Senyor, que retornin a terra / els coloms que han fugit, oh Senyor! / I la flama que abranda la guerra / sigui flama de pau i d’amor. Pau, pau, pau i amor.

La Mare de Jesús, Príncep de la Pau, com l’anomena el salmista, confià als pastorets del poblet portuguès de Fàtima, el 17 de maig de 1917, l’encàrrec de pregar per la pau. En la primera aparició, la Verge Maria digué als tres pastorets Llúcia, Francesc i Jacinta: “Reseu el Rosari per la fi de la Primera Guerra Mundial i la conversió de Rússia, per la pau al món, per fer penitència i conversió”. La Mare de Déu de Fàtima vol que on hi ha odi, hi regni l’amor, on hi ha ofensa, hi hagi el perdó, i on hi ha violència, hi hagi la no-violència”. El poble portuguès a Andorra, 116 anys després, compleix el desig de la Mare de Déu de Fàtima amb la processó de torxes i els cants d’Ave Maria. La Vetlla de Santa Maria de Fàtima, el 12 de maig, organitza la Marxa per la Pau des del monument de la Maternitat fins al Santuari de Meritxell per celebrar-hi l’eucaristia de comunió de les santes imatges Meritxell i Fàtima, Andorra i Portugal, pensant en tots els pobles de la Terra, en especial en els pobles de Rússia i d’Ucraïna.

Els joves d’AINA han acceptat la invitació de l’amic Joan Marcel·lí, de Justícia i Pau de Barcelona. El professor Marcel·lí ha organitzat estades a AINA per treballar la justícia que dona com a fruit la veritable pau. Les monitores i els monitors comencem amb pensaments del poema de Baltimore, EUA, la reflexió: “Entre el soroll i la pressa fes el teu camí, sense oblidar que el silenci és pau. Mentre puguis i sense abaixar el cap, sigues amic de tothom. Digues la teva veritat sense córrer i que tothom l’entengui. Escolta els altres encara que siguin pesats i una colla d’ignorants; ells també tenen quelcom a dir... Alegra’t dels teus èxits i no t’encaparris pels teus fracassos. Estima la feina senzilla que fas, per senzilla que sigui... Tingues pau amb Déu, sigui qui sigui per a tu, i fent la feina i esperant en el soroll i la confusió, no perdis mai la pau”.

Espigolo de la gavernera de pensaments sobre la pau que els joves han compartit en la formació del mes de maig:

La pau la trobo en l’esperança indispensable per lluitar per tot allò en què crec i que vull. Aquesta pau em dona la seguretat en mi mateixa, la confiança en els altres per vèncer les pors i la creença que amb estimació es pot caminar entre tarteres. (Claudia)

Tenir pau no és només valorar els moments feliços. És també analitzar les tristeses, treure lliçons dels fracassos. No és només passar-s’ho bé amb els aplaudiments dels companys monitors i dels nens..., sinó gaudir també en l’anonimat. (Lluc)

La pau no depèn dels altres. La clau de la pau del cor la té cadascú, i només s’obre des de dins. Si tu vols, ningú te la pot prendre. (Maria)

La pau és transformar-me en actor de la meva història i no presentar-me com a víctima dels meus problemes. La pau és una conquesta de cada dia. (Lluís)

El papa Francesc parla de la pau com a sinònim de la felicitat. Diu als joves: “Sigueu feliços. M’agradaria que recordéssiu que ser feliç no és tenir un cel sense tempestes, una feina sense esforç, o una relació sense decepcions.”

Mahatma Gandhi, profeta de la pau, deia: Agafa un somriure, regala’l a qui mai l’ha tingut. Agafa un raig de sol, fes-lo volar allà on regna la nit. Agafa una llàgrima i posa-la en el rostre de qui mai ha plorat

Prego amb sentiments pouats en Gandhi a la Mare de Déu de Fàtima com ho feren els tres pastorets Llúcia, Francesc i Jacinta: Que tots descobrim l’amor que dona la pau i el fem descobrir al món, i tot començarà a ser diferent.