A Canòlich, pa per a tots

Mostro a la mainada del taller de catequesi de Canillo una làmina de la Mare de Déu de Canòlich, regal de l’artista amic Sergi Mas. Pregunto, amb la promesa del premi d’allò que més els agrada, un trosset de pa d’àngel. Només n’hi haurà per a qui doni la bona resposta:

-Per què Canòlich és tan alegre?

La Martin diu, decidida: “Perquè té un paisatge molt bonic!”

El Marc completa: “Perquè hi puja molta gent!”

Tots hi diuen la seva: “Perquè hi tiren coets, perquè hi fan curses de bicicletes...”.

Els tallo: Canòlich és tan alegre perquè hi ha la Mare de Déu, plena de “Gràcia”. La gràcia fruita sempre l’alegria. Som alegres en la mesura que tenim la gràcia. Maria, Mare de Jesús, la té tota, la gràcia. N’és plena, com li diu l’arcàngel Gabriel allà a Natzaret: “Alegra’t, Maria, plena de gràcia”. La Mare de Déu de Canòlich us vol graciosos, alegres. Un cristià trist és un trist cristià.

Enguany, Canòlich, si pot ser, és encara una mica més alegre, perquè el papa Francesc li ha concedit una setmana jubilar. Jubilar vol dir exultar d’alegria. Per guanyar el jubileu cal estar en gràcia de Déu.

L’Aplec de Canòlich se celebra el darrer dissabte de maig. L’endemà, l’últim diumenge de maig, és la Festa de la Mare de Déu de l’Alegria, patrona de la FEMN –Fundació d’Esplais de la Mare de Déu de Núria-, del MCECC –Moviment de Centres d’Esplai Cristians de Catalunya- i de tots els qui, durant l’estiu, fan colònies o campaments. Aquest dar-rer diumenge de maig, una colla de monitors del lleure, amics d’AINA, celebren, al recer de la Moreneta, la festa de la seva patrona, Mare de Déu de l’Alegria.

Maria, Mare de Jesús, és la plena de Gràcia. L’alegria, si es buida, es converteix en tristesa. Hem d’omplir el jubileu, l’alegria, la indulgència, llescant:

a) El pa del perdó. Diu Jesús: “Si sou a la taula de l’altar i us recordeu que esteu enfadats amb algú, deixeu-ho tot i aneu a fer les paus i torneu”.

b) El pa de la comunió. Diu Jesús: “Preneu-ne i mengeu-ne tots, que això és el meu Cos entregat per a vosaltres”.

c) El pa de la solidaritat. Diu Jesús: “Quan donàreu una llesca de pa a qui tenia gana, me la donàreu a MI”.

Per aquest motiu, cada any, a l’Aplec de Canòlich, després de la missa, el mossèn beneeix els pans, penyora d’agraïment i d’alegria. Les autoritats lauredianes en donen a tots els pelegrins presents. I també en fan arribar als pelegrins que, per raons de salut, són a la Festa de Canòlich espiritualment. Tinc la sort de tenir una família amiga d’Escaldes que cada any em porta a AINA un pa de Canòlich. Gràcies.

La família treballadora de la casa de colònies d’AINA pujàrem a Canòlich el dimecres 24 de maig, festa de Maria Auxiliadora, dins la setmana jubilar a Canòlich. Hem llescat el pa del perdó, el de l’eucaristia i el de la solidaritat oferint als 750 infants i joves inscrits a les colònies Estiu 2023 les millors vacances en valors. AINA acollirà una vuitantena d’infants de famílies amb problemes gràcies a les vendes de ciris i records a Meritxell i a Sant Joan de Caselles.

La taula de Canòlich no és de Canòlich si no la segueix una llarguíssima sobretaula plena de gràcia, de somriures i de records emocionants. Al jubileu de Canòlich, els d’AINA hem rememorat el jubileu de l’any 2000, que, en ser canvi de mil·lenni, el Papa concedí a tota l’Església universal.

Els sacerdots del SIC, Secretaria Interdiocesana de Catalunya que agrupa els capellans i donats responsables de Catalunya, les Illes Balears i Andorra, la primera setmana de març ens trobàvem al Santuari del Sant Crist de Balaguer. El nostre president, Monsenyor Camprodon, bisbe de Girona, ens animà a guanyar el jubileu i a fer-lo guanyar als feligresos. I ens advertí: “No aneu a visitar Roma, ni Terra Santa ni la vostra catedral per buscar la gràcia del jubileu; visiteu un infant feble, en ell hi trobareu Jesús. Després aneu al temple jubilar que més us plagui”.

Les paraules del bisbe Camprodon portaren AINA a posar un ascensor i a bastir les rampes perquè els nens febles amb cadira de rodes també puguin fer vacances. L’Eric d’Encamp les estrenà. La seva alegria fou la millor gràcia del jubileu del canvi de mil·lenni.

Hem entrat de nou a l’església de Canòlich per acomiadar-nos de la mare de Déu. Hem pregat novament a la Sobirana Laurediana que a cap taula hi falti el pa d’escoltar, el pa de la pregària, el pa del Magnificat, el pa del servei, el pa de les colònies i dels campaments, el pa de la visitació, el pa de l’acompanyament en el calvari dels germans, el pa de la Pentecosta de l’Esperit Sant. Que el pa de Canòlich sigui a totes les taules dels cinc continents de la Terra. Hem cantat: “Sortint de vostra ermita / un do us demanarem, / torneu-me la visita / l’instant que morirem. / L’estrella que al cel guia / guieu-me a mi si us plau / adeu-siau Maria, Maria adeu-siau”. (mossèn Cinto Verdaguer).