El regal de la primera comunió

Una de les festes més grans de la mainada cristiana és la de la Primera Comunió. El millor regal de la Primera Comunió és la Primera Comunió. Des de Pasqua fins a primers de juliol, els dissabtes i els diumenges celebrem al Santuari de Meritxell, a l’església parroquial de Sant Serni i a la de Sant Bartomeu de Soldeu la Primera Comunió dels infants que l’han demanada.

Els companys del Centre Social de la Gent Gran recorden amb nostàlgia les primeres comunions en grup. Avui, en una Andorra on nombrosos infants tenen els avis a Portugal, a Gaícia, a Andalusia o al País Valencià celebren la Primera Comunió sols amb la família presidits per ells. Em fa feliç veure en la mirada dels avis la joia més plena. S’ho mereixen. Les emocions són festa de comunió.

Algunes mares demanen per l’edat de celebrar la Primera Comunió. El papa Sant Pius X en el decret Quam singulari del 8 d’agost de 1910, diu: 7 anys, edat de discreció aconsellada per a la confessió i la comunió. El papa Sant Joan Pau II diu: “El Crist mostra sempre un extraordinari afecte envers els infants. Deia sovint als apòstols: “Deixeu que els infants vinguin a Mi. No els ho impediu.”

El bisbat d’Urgell exigeix dos cursos de catequesi. Una mama em fa saber que la seva filla celebrà la Primera Comunió als 9 anys perquè el mossèn del poble els digué que era l’edat aconsellada pel papa Benet XVI.

L’edat de la comunió és la del despertar espiritual de cada infant. Un desvetllament que depèn sobretot de l’entorn familiar i de la comunitat parroquial. Les raons que donen la mainada de catequesi no són gaire catòliques: els regals que rebrà en ocasió de la festa, el ser com la gent gran que rep la comunió cada diumenge, el bon gust del pa d’àngel... Patim una greu sequera espiritual.

Venim d’una cultura evangèlica que ha marcat la identitat d’Europa. Els avis i els pares se’n sentien molt orgullosos. Els valors del Déu de Jesús s’han perdut pel camí de la postmodernitat. Hi ha infants que fan assetjament al company de classe només perquè en sortir de l’escola va al taller de catequesi de l’església de Sant Serni. Hi ha companys que entren al taller de catequesi sigui per saludar el mossèn, sigui per xafarderia, sigui per jugar amb els llantions del peu de la Mare de Déu, però no es queden a la sessió catequètica. Un d’ells, el Marc, em pregunta: per què es fa la Primera Comunió?

És vital fer la Comunió. És un regal que han de tenir tots els infants del món. Le Pére Guy Gilbert dona el Cos de Crist als joves cristians, i el pa de l’amistat als joves musulmans o no creients de la Residènce Les Faucons. Damunt de l’altar hi té un pa que bateja amb el significatiu nom “amistat”. Diu el Père des Loubards: “Si perdem l’espiritualitat, perdrem una bon tros de nosaltres mateixos.” L’amistat s’ha de celebrar sempre si no volem que es mori. La comunió és la celebració més humana i més celestial per comprometre’s a favor de la fraternité i l’égalité des de la llibertat.

La vida és un camí. Quan fas la comunió celebres el final d’etapa de la infantesa per passar a ser adolescent. En la confirmació fas el pas d’adolescent a la joventut. AINA es comença a la casa, nens i nenes de set a onze anys. Es passa la borda, adolescents de dotze a catorze anys per acabar en els campaments CAINA i TAMARROS, joves de quinze a disset anys. Dels divuit als vint-i-cinc anys, ja adults, opten per ser educadors en el lleure per donar el que s’ha rebut. Joliu camí! Que per caminar-lo cal menjar molts plats de sopes.

Comença la festa de la Primera Comunió. Alegria! Cantem: “Vine amb mi, amic meu, farem junts el camí.” Qui té camí, qui camina acompanyat, qui coneix el cim a guanyar, té la felicitat. Em faig gran! Dono la cara. Llegeixo en públic: Menjo un pa millor que el mannà de Moisès allà al desert. El Pa que és Crist. Cantem: “Cos sagrat, menja i seràs fort.”

Soc gran! Dic sí a la vida i al baptisme que em donaren els pares en el naixement. Els dic gràcies. Vull aquesta vida, visc aquesta fe. Ho faig renovant les promeses del baptisme. Estimar és rebre i donar. Dono el meu ciri baptismal, un dibuix sobre la comunió i un euro solidari per a un infant feble per ajudar-lo a fer colònies.

Combregar en Jesús és combregar amb les persones estimades absents. Reso el Pare Nostre. Un nen francès ens diu: “Se rappeler des absents.” Combregar en Jesús és combregar amb les persones estimades presents. Els dono abraçades de pau. “No puc estimar Jesús si no estimo els avis, els pares, a tots”, diu Sant Joan. Combrego amb el Cos de Crist. Dic: Amén. Sí, ho és. Sí, el vull. I parlo dins el silenci del cor amb Ell.

Combrego en la Mare de Déu de Meritxell. Una flor és penyora d’estimació i d’agraïment. Gràcies, Marona, de voler-me a la teva falda al costat de Jesús.

Que la Festa continuï tots els dies de l’any de cada any fins al cim humà i diví més alt!