La nit dels enamorats

L’amor s’ha de celebrar cada dia. Hi ha dies que una mica més. Ens ho ensenya la muntanya. Cada pas ascendint devers el cim és un somriure. Quan la pujada guanyada és notable, cal una aturada per gaudir del camí caminat i del paisatge que regala a l’esforç esmerçat. Aleshores el somriure de felicitat es fa ample d’orella a orella. El diumenge abans de la nit de Sant Joan, els matrimonis enamorats pugen al Santuari de Meritxell per emocionar-se com aquell dia del Sí matrimonial del qual enguany fa 25 anys o 50 anys. Els 18 matrimonis de Noces d’Or i els 28 de Noces de Plata s’agafen de les mans, es miren fixament i diuen Sí novament a l’amor. El mossèn beneeix les capelletes de la Mare de Déu de Meritxell: “Que per aquesta capelleta, penyora de les aliances matrimonials, la Mare de Déu us doni la salut en el cos, la salut en l’esperit i augmenti en vosaltres la fe que és llum en el camí d’amor; l’esperança que és fortalesa en el camí d’amor; i l’amor que es comunió dels dos cors en un sol cor”. Els nuvis la reben i li fan un petó matrimonial d’Or o de Plata. La coral Sant Antoni de la Massana el festeja amb un vibrant Al·leluia!

La nit de Sant Joan és la nit dels enamorats, de tots! La nit de la posobra s’il·lumina amb una gran foguera. Els joves d’AINA reben la Flama del Canigó dels germans catalans a la frontera del riu Runer. Enguany toca rebre-la als joves de la Parròquia d’Escaldes-Engordany, que han de fer-la arribar a ca La Vall. Els Síndics que l’han acollit la lliuren a la tarda als joves de les 7 parròquies i amb aquesta flama encendran la foguera de Sant Joan de la seva parròquia. Els ainistes canten a la flama: “Foc guspireja, el dia s’acaba, la flama puja, les veus s’eleven. Companys, cantem gaiament la joia de viure aquest bell moment” i l’ofrenen també a la Mare de Déu de Meritxell encenent 7 llantions, un per cada parròquia.

De petit a Bellcaire amb els amics anàvem per les cases a buscar els trastos que feien nosa dins les llars. N’arreplegàvem molts. Fèiem una gran foguera. Vaig trobar, en els anys 70 del segle passat, el mateix costum a Canillo. El foc de la nit dels enamorats crema tot allò que destorba l’amor. M’emociona contemplar la foguera en la Nit dels Enamorats. Prego a Sant Joan, profeta precursor de qui és la Llum que purifiquem en la nit dels enamorats, per l’amor per estimar-nos més avui que ahir i menys que demà; per les presses que ens impedeixen escoltar; per l’enveja que ens fa competidors fins i tot amb els amics; per la presumpció i l’orgull que ens fan fanfarrons, hipòcrites i ens fan negats al perdó; per la mala educació que fereix la persona que tenim al davant; per l’egoisme que ens priva d’enriquir-nos espiritualment i ens priva de comptar amb l’altre. Als homes i les dones d’avui no els salvarà ni el confort ni l’electrònica, sinó l’amor vivent com les flames de la foguera de Sant Joan, nit dels enamorats: l’amor que sempre dona una nova oportunitat i no tapa la boca de l’altre; l’amor alegre que gaudeix dels èxits dels companys; l’amor que aguanta en temps de tempesta i sap que després de la tempesta el sol brilla amb llum meritxel·liana; l’amor puixant de la Mare de Déu de Meritxell que amb la seva mà allargada i ben oberta em confia: “L’amor no passarà mai perquè és més que dir coses que agraden, més que sentir-se bé, més que portar-se bé, més que pregar. L’amor és el miracle de l’entrada de Déu en les nostres vides i l’estima de Déu a través nostre”.

Gràcies dolça Mare de tots, Confident, perquè Déu parla paraules nostres, Déu prega precs nostres, Déu fa el bé i és el nostre bé, Déu espera en la nostra esperança, Déu és l’Emmanuel, amb nosaltres, i ho és tot com ho fou per a Vós a Natzaret.

La foguera els ainistes la viuen en els focs de camps durant les colònies i els campaments. Amb tots els infants i els joves cantem els grans: visca la claror del foc, visca sa escalfor. Visca. El foc és un do de Déu, un do del bon Déu. Visca!