Noces d'or del grup sardanista Montserrat

Soc un privilegiat per partida doble. Durant 12 dies em torno sentir lleidatà de la Terra Ferma essent un més a la taula dels quatre cuiners de les colònies i camp de treball del GSM i de conversar amb la directora Anna Mateus i Alamon, que conec de quan era una nena colonista i he seguit el seus passos al camp de treball, de monitora i ara de Cap del GSM. Gràcies, Anna. Xerrem!

Mossèn Ramon. –La Sardana és la dansa més bella / de totes les danses que es fan i es desfan, va cantar el poeta Maragall. On està la bellesa de la sardana?

Anna Mateus. –En el fet d’agafar-nos de les mans, d’anar tots a l’una, a saltar ben amunt d’alegria i saber viure les coses des de la calma. En les mirades de complicitat entre dansaires, a aixecar el cap amb orgull, a començar i acabar tots alhora. A formar part d’un conjunt, d’una comunitat.

Mn. –Sou Grup Sardanista i feu colònies. Quina relació hi ha en la sardana i l’esplai, les colònies i els camps de treball?

Anna. –En el mateix ideari del Grup Sardanista Montserrat s’hi reconeixen els dos vessants: el de la difusió de la sardana i l’educació en el lleure. És bonic veure l’encreuament entre els dos mons, que d’una banda posa en el centre la dansa de la sardana i, de l’altra, ho fan en un entorn amable, autèntic i divertit com és el mon del lleure, que és un espai segur per a aquelles nenes, nens i joves que vulguin créixer i aprendre alhora que passar-s’ho bé.

Mn. –50 anys del GSM i 40 estius de colònies a la casa de colònies a AINA. Què us atreu d’Andorra? Com us trobeu de bé a AINA?

Anna. –Jo no m’imagino les activitats d’estiu en cap altre lloc del món. Suposo que, personalment, AINA m’és casa. Arribo i sento l’olor que la caracteritza i penso “que bé que hi estem, aquí”. L’entorn és immillorable –encara que hi ha anys com aquest que el temps no ens l’ha deixat gaudir del tot–, la casa és fantàstica i l’acollida que se’ns dona des de l’equip d’AINA és de família. No ho sabria definir millor: ens hi trobem com a casa de portes obertes i d’acollida on ningú surt mai igual que com hi ha entrat.

Mn. –A més de les colònies, organitzeu un camp de treball a la Borda de Meritxell. Quins són els objectius que el diferencien de l’esplai?

Anna. –Ja fa uns quants anys, uns bojos idealistes van veure l’oportunitat d’anar un pas més endavant. Cap endins, perquè el KMP de treball és un espai de descoberta d’un mateix, també cap enfora, perquè aquest aprenentatge i aquest creixement que començàvem de petits, pugui aflorar en tota la seva plenitud!

Mn. –I també unes minicolònies per a nens de 4 a 5 anys a la Borda del Bob d’AINA. Què aprenen en aquesta edat tan infantil?

Anna. –Nosaltres en diem les Petites Colònies. Per elles entren en mons màgics on comencen a viure amb una autonomia diferent de la que tenen a casa seua. I, sobretot, crec que és quan s’encén l’espurna que motiva a seguir vivint les colònies i a viure-les des d’aquest sentiment comunitari.

Mn. –50 anys del GSM i 40 anys de colònies a AINA es mereixen una gran festa. Com la teniu programada?

Anna. –Des de l’equip d’activitats d’estiu no volem perdre l’ocasió de celebrar-ho aquí dalt, així que enguany farem el dia de famílies l’últim dia, dinarem plegats i els podrem ensenyar aquest espai on vivim totes les aventures de colònies. I a Lleida entre els nombrosos actes celebrarem diferents trobades entre sòcies i socis, com el concurs sardanista de Lleida. També farem la ballada de la sardana més alta del món durant el mes d’agost al mont Ararat, al Kurdistan turc!

Mn. –Quins valors treballeu per reeixir en un món jove on impera la buidor espiritual?

Anna. –Penso que quan les coses es fan de cor, de veritat, quan les persones formem part dels equips, creiem de forma ferma que el lleure és un espai d’aprenentatge i creixement per a la transformació personal i social, els infants i els joves ho perceben i descobreixen maneres de veure i viure la vida. Que les persones que comencen a Petites Colònies, després a colònies i quan són més grans va a KMP, al final decideixen ser monitores i monitors –de forma voluntària!– per retornar allò que han rebut, és una mostra clara que plantem llavors que, amb amor i paciència, acaben donant flor i fruit.

Mn. –Després de vosaltres comencen les colònies d’AINA. Quins consells els doneu?

Anna. –El primer que mirin endins i que prenguin consciència de què implica ser referent. Que la canalla ens prenguin com a exemples és un gran honor però també una gran responsabilitat. En segon lloc, que aprofitin cada moment, que ja vindran temps de descans. La intensitat de les colònies és esgotadora a tots nivells, però gratificant com poques. El tercer, que tot allò que faci –a colònies i a la vida!– sigui des de l’amor des de l’estima perquè des d’aquest lloc, mai res surt malament. Ah! I gràcies al comú de Canillo, que ens acull com si fóssim canillencs i ens dona totes les facilitats al llarg i ample de la Parròquia.