Escola, colònies i campaments per educar

L’Antònia, directora de l’Escola Andorrana de Canillo, ha felicitat els escolars graduats amb una afirmació que ho diu tot: “Vosaltres heu fet l’escola andorrana de Canillo”. Les dues classes del sisè cicle, el grup dels Macarons i els dels Gelats, presumien de la cinta de graduats mostrant el diploma passaport cap als cursos de l’ESO de l’Escola Andorrana d’Encamp. La Directora ha posat la cirereta del pastís de la festa mentre els alumnes es feien la fotografia de família per a la història de l’Escola Andorrana de Canillo. Els ha dit: “Vosaltres sou l’Escola”. Els pares i les mares que omplien l’auditori del Palau de Gel, s’han encomanat de l’emoció dels seus fills i filles graduats i graduades com ho cantava Joan Baez: “L’espoir est contagieux com le rire”.

Tanquem les portes de l’escola i obrim les de les colònies i dels campaments per enfortir el fil conductor dels infants i dels joves que és el de l’educació. Tancar les portes de l’escola implica obrir les portes de les colònies i dels campaments. Les vacances no són dos mesos per a no fer res. L’estiu és l’espai privilegiat per créixer en els coneixements intel·lectuals apresos durant el curs escolar i, sobretot, viure’ls a l’aire lliure. Els entesos en diuen: “educació no reglamentada”. L’educació és una feina de cada dia i de tots els dies de l’any.

Un país no té futur si el sistema educatiu és guerxo i de regateigs curts. Un tamboret no s’aguanta amb una pota ni amb dues. Se sosté amb tres: l’educació familiar, l’educació formal de l’escola i l’educació del lleure. La formació de qualitat no es pot donar en línia. Els pares i les mares, les mestres i els mestres i els monitors i les monitores hem d’unir criteris educatius per ajudar els infants, els adolescents i els joves a afrontar els reptes educatius, laborals i intel·lectuals que troben per anar endavant per la vida.

Les colònies i els campaments són un espai màgic on els infants i joves es troben, comparteixen, debaten i reflexionen a cor obert sobre les seves inquietuds per ascendir els cims ideals més alts sense tallar amb la base. Durant catorze dies no hi ha ni tan sols l’ombra de l’ús i de l’abús de les pantalles. La manca de comprensió de la lectura dels escolars d’avui denunciada pel mateix ministeri d’Educació i el cultiu de la llengua catalana del programa de la ministra de Cultura és remeiada a les colònies amb el cant i amb la muntanya. Els monitors i les monitores d’AINA cada estiu editen un cançoner que té com a pal de paller el centre d’interès, enguany “Les emocions”. Es fa realitat la dita “Qui canta els seus mals espanta”, des del mal de la buidor espiritual fins al de la tristesa. Al taller de la cançó de colònies s’explica la història del país, els sinònims de les paraules, el missatge que es vol enviar pels aires. L’ainista ha gravat en la memòria les cançons per cantar-les durant l’any a les padrines, als companys de l’escola i al cotxe quan va amb els pares cap a esquiar.

1. Durant les meves vacances d’estiu en els anys de filosofia i de teologia participava en els cursets d’estiu de Rosa Sensat per als ensenyants educadors. Maria Aurèlia Capmany deia: “Per educar cal tenir un bon equip, res d’egos, equip, equip”. Les colònies i els campaments faciliten les actituds de proximitat i d’escolta fonamentals per guiar la mainada. Si a casa el fill i la filla aprenen a obeir, a les colònies es fan autònoms. Si a l’escola es treballa per una bona qualificació, en el lleure s’aprèn a picar pedra sense esperar èxits immediats. Recordo un dia i un altre també a l’equip d’AINA: “Eviteu l’obsessió pels resultats a curt termini”. El meu pare, com a bon pagès, m’ensenyà a sembrar. El Guillem, monitor, deia en una reunió telemàtica de l’any de la Covid: “Sembrem al desert en la canalla d’avui. Si plou, sortirà la planta. I si no plou, un dia o altre plourà i sortirà la planta”.

Demano a la dolça Mare de tots, la meva Confident, la seva protecció maternal per als 750 ainistes Estiu 2023. Ella em somriu amb paraules del Papa Francesc: “És imprescindible el temps de desenvolupament amb els joves. No es pot fer pastoral amb els joves sense fer camí amb ells. Quan treus temps al jove, l’estàs frenant. Quan es dona llibertat als joves, llavors tenen la capacitat per fer les tasques. El camí l’han de fer ells, i nosaltres els hem d’acompanyar sense ofegar-los. Amb rígidesa no s’obtindrà absolutament res; els joves s’allunyen”.

Gràcies, Marona, em recordes Sant Joan Bosco, que deia: “Per reunir els joves n’hi ha prou amb llançar una pilota al carrer”. És a dir, en el fons, tot plegat es basa en la gratuïtat. A un jove no li pots infondre ideologia, cal acompanyar-lo, a poc a poc, escoltar-lo. El Lluís que fa les pràctiques de Director Educador del Lleure, em diu: “Ho farem des de l’experiència de voluntariat”.