Un somriure, una emoció

Des del sortós any 1976, enguany portem 47 estius de Colònies Populars de Canillo, avui AINA. Aquesta llarga ascensió de colònies i de campaments cap als cims andorrans ens regala un somriure que va d’orella a orella. Els somriures són els estoigs de les emocions. Les monitores i els monitors han triat com a centre d’interès vertebrador de les activitats dels 13 dies de cadascun dels tres torns de colònies les emocions. Riu, plora i viu una muntanya d’emocions és la divisa de l’estiu del 2023.

El centre d’interès és un mitjà educatiu per excel·lència. Hi ha un aspecte clau que diferencia el lleure de qualsevol altra forma d’educació: la part vivencial i l’impacte emocional que tenen les activitats en els infants i els joves. Estris, revista d’educació en el lleure, diu: “El centre d’interès té un valor incalculable i ens permet crear un vincle entre totes les activitats, fet que ens facilita el seguiment i ens ajuda a assolir tots aquells objectius que ens plantegem.”

AINA és la casa dels somriures i de les emocions. Els ainistes, gràcies a la convivència de 13 dies i 13 nits, omplen la motxilla de somriures per a tot l’any, per a tota la vida. Les emocions recollides pels camins, pels llacs i pels cims d’Andorra i gràcies al cançoner que dona color a la diversitat de tallers, gimcanes, focs de camp, serveis concrets a la colla. Les paràboles de bona nit del mossèn esdevenen llevat d’un creixement cap a una joventut sana, equilibrada i estimadora.

Entrem a AINA, la casa dels somriures, l’alberg de les emocions.

Ens captiva el somriure de la mirada dels infants. Els seus ulls reflecteixen “l’anhel de crear lligams d’amistat amb els nous companys”, com diu el Petit Príncep de Saint-Exupéry. El Papa Francesc esguarda de fit a fit els ulls dels ainistes durant la convivència de les colònies quan escriu la carta Fratelli tutti: “La germanor que ens fa sortir del nostre tancament personal per entrar en les relacions amb els nous companys des de la llibertat i la igualtat.” Contemplo amb els pares i les mares, als quals costa acomiadar-se, la mirada dels nens i de les nenes mentre canten: “Iu pi ià, a Canillo hi ha una casa per a tothom.” Una de les mares em confia: “El somriure de la meva filla que em diu fins d’aquí a 13 dies, m’ha convençut que l’existència d’una felicitat completa existeix per a una mare.”

“Bon dia, tortuguetes, bon dia al dematí” han cantat els ainistes a l’amfiteatre de la font del bon dia. Enfilen el camí ral de Sant Joan de Caselles a Meritxell a la caça de somriures. Ens fa de guia el llibret Museu itinerant. Les obres d’art són una font generosa d’emocions: l’esglesiola de Santa Creu, l’emoció de l’esforç en el camí; la creu dels 7 braços, l’emoció de la comunió; Sant Miquel de Prats, l’emoció d’obrir pas als companys; la Creu de Carlemany, l’emoció de les arrels andorranes; l’oratori de la gavernera, l’emoció de la bellesa i del perfum de la natura andorrana. Els ainistes amb un llantió regalen i canten l’Himne Estiu 2023 a la Mare de Déu de Meritxell: “Som tots aquí ja hem arribat / tornar a AINA ens emociona / però amb un problema ens hem trobat / cal veure qui el gestiona.” La dolça Mare de tots ens allarga la seva mà ben estesa i ens somriu: “Un dia sense somriures és un dia perdut.” Al bona nit del foc de camp, el mossèn diu que la Mare de Déu de Meritxell avui es calçaria unes xiruques i no uns esclops.

Cantem “Vella xiruca. Quantes hores passades / quantes alegries fas reviure al meu cor... Pujant les muntanyes...” . El muntanyisme és el plat fort de les emocions: el Camí del Canal, del pic de Maià al Siscaró caminant per la serralada, mirador a un costat de l’Ariège i a l’altre d’Andorra. En un dia clar veiem també Montserrat i l’Aneto. Des de l’acampada de dos dies a Mereig pujarem al Casamanya. Contemplar tanta bellesa fa que al cor de cada ainista hi ressoni la sardana andorrana: “És Andorra un paradís.”

La parròquia de Canillo, admirada per tothom pel seu esperit d’acollida, necessita dels somriures dels infants. Els ainistes volen compartir les emocions dels canillencs. Ens trobem a la casa de tots, a l’església de Sant Serni. El Papa Francesc ens hi convida en l’encíclica Amoris Laetitia. “Els infants tenen necessitat de les mirades que desvetllen l’esperit. Els pastors i la família tenen necessitat de la presència i de la joia dels infants i dels joves. La joia ens ve del Senyor.” Els monitors i les monitores en fan pregària: “Us demanem, amic Jesús, que els nostres somriures, i les nostres emocions siguin la porta del cor com ho feren les vostres per estimar sense mesura, per estimar sense retorn i per estimar gratuïtament lliurant-se als altres. Amic Jesús, que tots tinguem l’emoció de deixar el món una mica millor de com l’hem trobat.”

Dono les gràcies als pares i a les mares de confiar en AINA. Agraeixo als monitors i a les monitores haver fet realitat el somni dels infants i adolescents ainistes, el d’una muntanya d’emocions. Mil gràcies a la generositat de tantes persones i institucions de fer-nos possible el lema d’AINA des de l’estiu 1976: A l’estiu cap infant sense colònies!, també els nens i les nenes de famílies en dificultat. Gràcies a la meva Confident. Ella canta en el Magnificat: “L’agraïment és l’emoció que tots ens emportem de l’estiu cap a casa, com a porta oberta que ens ha de portar els somriures que donen color al dia a dia.” Ho cantem: “La llei que ens agermana / ens fa més forts i ens fa més grans, / si ens fa més bons minyons / també ens fa ser més andorrans.”