Cantem tots amb AINA

El cant és el llenguatge de l’alegria. L’hem de parlar més. Jesús ho diu: “Canteu la joia i l’alegria perquè la vostra recompensa és gran en el cel”. El poeta Paul Claudel, de qui admiro el seu cant a Notre Dame de París, deia: “No tenim altre deure que el de ser persones alegres”.

He rellegit durant la Pasqua Jove 2023 l’encíclica del Papa Francesc Fratelli tutti. Diu: “El cant, expressió admirable de l’alegria, és la llavor de la germanor”. Els dos centenars de veus de casa, borda i campaments, cantant són una sola veu. L’escenari dels cantaires és la igualtat. El papa Francesc ens encoratja a fer del cançoner que teniu a les mans la columna vertebral de les activitats, un any més, del programa de l’estiu Una muntanya d’emocions.

Gràcies als cants hi ha un intercanvi de valors espirituals: “Vine amb mi, amic meu. Vull ser lliure. Pau, Senyor. El gran Carlemany. La muntanya venerada...”.

Gràcies als cants, els nens, els joves i els adults surten de l’aïllament interior. Ho canten en l’himne Estiu 2023: “... Alçant fulards, fent focs de camps / cantant cançons emplenem / la Riley d’emocions”.

Ho practiquen els ensenyants de les escoles d’Andorra. El dia 14 de març, Festa de la Constitució, tots els infants i els joves del país aprengueren l’himne andorrà i el cantaren agermanant les escoles. El taller de catequesi del divendres en fou una anella més.

La monitora gimnasta de l’Associació de la Gent Gran de Canillo, a Com a casa, fa cantar els veterans deixebles, una de les quals ve a AINA a buscar lletres de cançons. Diu la professora: “Cantar és un exercici tan important com flexionar cames i braços”. Hi afegeix: “El cant neteja les queixes, els desànims, els si no fos de les ànimes. Les cançons rejoveneixen”. No he oblidat la pel·lícula de la meva joventut: Cantando bajo la lluvia. El missatge era clar: quan sembla que ja no pots creure, segueix cantant. Quan ja no tens raons per seguir estimant, canta cançons com si tot seguís igual. Gràcies al cant, la fe i l’amor valen el seu pes en or. Canto encara Cielito Lindo, Paraules d’amor, Teníem quinze anys.

AINA obre als infants i als joves nous horitzons amb les cançons: Que la guerra no me sea indiferente. Els dona a conèixer el país: Muntanyes del Canigó. Pel cant els infants s’enamoren de la naturalesa: “Lloat sigueu per la nostra mare terra / que ens sosté i ens alimenta, / per les flors, els fruits i l’herba”. Gràcies al cant, s’aprèn i es gaudeix de la llengua catalana, com ho diu la cançó Mots: “Quan a l’escola o al carrer vaig aprendre a dir: / somni, joc, amic”. I sobretot ens regala la gràcia del Déu, que feu cantar en el cor de Maria: “Magnificat!” Ens fa cantar a tots, fills, pares i avis: “Tu has omplert la meva vida, estimant-me de debò – Ave Maria”.

AINA amb el cant vol deixar el món una mica millor del que l’hem trobat, com deia Baden Powell. Els estius de vicari a la paroisse de la Trinité de París m’electritzava el cantant Johnny. Vaig conèixer el seu pare. Johnny va ser abandonat pels seus pares quan tenia 7 anys. La depressió s’allargà fins a la seva joventut. No se’n sortia. Ens hi trobem amb alguns adolescents a AINA. Johnny va posar el seu carisma de cantant i la seva veu al servei de tots: els enamorats, els traïts per l’amor, els desesperats i els plens d’esperança, els presoners. Gràcies a les cançons, va oferir el seu amor al poble francès de totes les classes socials, de totes les religions, de tots els colors. Amb raó Guy Gilbert deia a l’église de la Madeleine, veïna de la Trinité, el dia del seu enterrament: “No és l’olor de la marihuana que puja amb l’encens devers Déu, sinó tot el que Johnny ha insuflat de bellesa i de bondat per reescalfar els nostres cors durant decennis. Que pugui cantar ara amb els àngels”.

Que cada una de les cançons sigui un raig de sol que il·lumina i escalfa les nostres emocions. El cant no té edat.