La cirereta a l'estiu d'AINA 2023

El dia de Sant Roc, festa votada pel poble de Canillo, AINA inaugura els cursos per titular els monitors com a educadors del lleure. És un sa orgull que sigui el tretzè estiu. Ho organitza la FEMN (Federació d’Esplais Mare de Déu de Núria), el bisbat d’Urgell, la Verge Blanca del bisbat de Lleida i el MCECC (Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans) de la Fundació Pere Tarrés. Les tres escoles estan concertades amb la Generalitat de Catalunya, que en convalida els títols. AINA acull des del dia 16 d’agost 25 alumnes en el curs de monitors i 13 alumnes en el curs de directors, provinents d’Andorra, dels bisbats d’Urgell i de Lleida. Els cursos són la més dolça cirereta de postres als tres torns de colònies i als dos campaments de l’estiu 2023, en què han participat 713 infants i adolescents de les set parròquies andorranes.

AINA compta, gràcies als cursos, amb més de cent monitors titulats. El diploma d’educador en el lleure obre moltes portes. Enriqueix notablement el currículum del jove que se l’ha tret. AINA ho agraeix al monitor voluntari fent-se càrrec de les despeses de la matrícula i de tot el material. És el regal que podem fer al seu altruisme generós. La gràcia dels cursos a AINA es troba en el fet de ser vivencials. La convivència és l’estri més pedagògic per a l’educació dels infants i dels joves.

Canillo celebra el dia 16 d’agost el vot de poble a Sant Roc. He posat a la missa de Sant Roc, presidida per les autoritats comunals i nacionals, sota la protecció de Sant Roc, el curs de titulacions 2023. El claustre de professors segueix el camí dels canillencs que l’any 1659 s’encomanaren amb l’ofrena d’una bella talla i els goigs “Canillo, religiosament / celebra la festa / lligant-s’hi amb vot fervent / al lliurar-lo de la pesta...” al sant votat, suplicant la salut en el cos i en l’esperit per a tothom.

Obrir el curs el dia de Sant Roc és la primera lliçó per als alumnes. Sant Roc és una icona de monitor de campament. Roc, fill del metge de Montpeller i de la mare de casa rica de missa diària que es feia acompanyar cada dia a la catedral per Roc. Roc era un fill superprotegit. La vida del jove era anar de casa a la universitat i de casa a la catedral. El seu lleure era tocar el piano quan actuava els diumenges a la tarda a les reunions dels burgesos de la ciutat organitzades pel seu pare. Un dia, després d’una llarga meditació, es plantà davant els pares i els digué: “Vull ser lliure!”. Agafà la motxilla i el bastó i començà a caminar des de la capital del Llenguadoc fins als peus del Papa de Roma. Era una mena de campament volant. Només que, en comptes d’anar amb companys de camí, faria de la gent del camí els seus companys. Fou un projecte avançat del campament CAINA. El camí és una oportunitat de fer silenci, de contemplar el cor, de viure la humilitat. El fet de no saber què passaria al llarg del dia, on dormiria a la nit i el mateix cansament del cos i l’ànima era el somni de l’Església que volia: una Església que sorprengui i que deixi intranquils als fidels i als infidels. El secret del camí de Roc era un camí d’amor, i per on passava deixava petjades d’amor.

La màgia de l’amor portà Roc a deixar el projecte d’arribar a la Roma del Papa per fer-se casa seva el poble italià d’Aquapendente, on recloïen els malalts empestats. Roc guarí llescant cada dia el pa de l’amor molts malalts per a cada un dels empestats. El pa de taula, el pa de l’amistat, el pa de la bellesa al·lèrgica a tots els virus, el pa de la justícia, el pa de la joia i de la pau, el pa de la tendresa, de la comprensió i del coratge. El pa sense el qual un ésser humà no pot viure.

Roc és una icona del monitor del lleure. Els alumnes treballen el creixement harmònic dels infants en la vida: 1) la formació, els coneixements; 2) les vivències de serveis assistencials diversos, el voluntariat; 3) la celebració que comprèn la reflexió, la lectura de l’Evangeli, la pregària. Les tres potes del tamboret estan estretament cohesionades. La instrucció sola es queda en una filosofia; les vivències, en un activisme i la celebració sola és caure en un espiritualisme. Escriu Enric Puig, jesuïta: “Educar és un procés que comença a la infantesa, es completarà en gran manera a la joventut, però que caldrà treballar tota la vida”.

Bona feina, professors i alumnes. Gràcies de cantar “A Canillo hi ha una casa per a tothom”, que és la que buscava Sant Roc. “Prevenir és més econòmic que curar!”. L’educació és la millor vacuna contra les addiccions que omplen les quartes plantes dels hospitals de malalts mentals.