El monitor líder

El MCECC, Moviment de Centres d’Esplais Catalans Cristians, ha donat un bon cop de mà al tretzè curs de titulacions d’educadors en el lleure a AINA. La Fundació Pere Tarrés del MCECC forma part del claustre compost per una vintena de professors. Cada un d’ells té el seu dia assenyalat per fer la classe de la matèria que l’Anna, la Sílvia i el Santi, directors i coordinadors, han planificat.

Goso resumir les classes impartides el dia 18 d’agost en una significativa afirmació: “El monitor ha de ser un bon líder”. El líder és la persona que és un referent per als altres. Camina al costat dels ainistes i dels companys d’equip amb el compromís de complir el que predica. La bondat envers l’equip de monitors és el tarannà del monitor. Somriu sempre. El bon Déu li parla a través dels ulls dels nens i de les nenes. Té tot el temps del món per escoltar. Quan està davant d’un infant no té rellotge. Lloa les coses bones de cada infant. Els felicita. Coneix bé el terreny on cada colonista pot ésser més creatiu i pot créixer més com a persona. El líder s’interessa per tot el que fan els altres. L’estratègia del bon monitor és la motivació i la col·laboració en el programa de les colònies. En el cas d’AINA, s’escolta totes les iniciatives dels monitors i de les monitores, dels ainistes i de les mares i dels pares per lligar-les a l’ ADN de la casa:

1) Conèixer i estimar Andorra; 2) Crear lligams d’amistat, com diu el Petit Príncep de Saint Exupéry; 3) Conrear la creativitat; 4) Fomentar l’esport més complet, el muntanyisme; 5) Sembrar els valors humans i els cristians (alegria, pau, respecte...) i 6) Treballar l’espiritualitat que l’infant i el jove duu de casa seva. Des d’enguany, hi sumem el valor de la inclusió.

El Papa Francesc deia als JMJ: “Hem de portar la Bona Notícia més amb el testimoniatge que amb les paraules: Hem de tenir un esperit ben obert a tots i a tot sense por dels grans reptes que tenim plantejats. Cal caminar cap als cims més alts amb la humilitat que consisteix a preocupar-se sobretot de les coses més senzilles”. El monitor líder descobreix els testimonis i els valors d’aquelles persones que acompanyen els nens i les nenes per contribuir que visquin com infants i creixin com a persones. L’educació no és monopoli de cap grup polític ni de cap institució religiosa ni de cap associació. Per aquesta raó el Papa Francesc a Lisboa insistia als més de trescents mil joves: “Obriu-vos a tots! A tots! A Tots!”.

Els professors Anna Grau, Aida Jiménez i Pau Pujol han tingut la gentilesa d’entrevistar-me per a la revista de la Fundació Pere Tarrés. Em plau compartir amb vosaltres, amics de la meva Agenda, de les nou preguntes, les dues on ratifico que “el monitor és un líder”.

ESTRIS: Quins són els vostres referents?

MOSSÈN: Com em deia Ricard Bofill, el reconegut arquitecte a qui Andorra va confiar el disseny del nou santuari de Meritxell que feu realitat Construccions Mariné –una abraçada al Carles que ens ha deixat avui–, “Tot ja ha estat inventat; cal conèixer-ho i triar el millor per adaptar-ho al món d’avui. Per això el santuari és una recreació de les 44 esglésies romàniques andorranes del segle XII. He tingut de mestres en el lleure Robert Baden Powell, Josep Maria Batista, i d’una manera especial, mossèn Antoni Batlle, mossèn Roc Salvia, Pere Canturri, Erik Petit dels Éclaireurs de France... La llista és llarga. Les lliçons apreses les hem de procurar adaptar a les necessitats dels infants i dels adolescents d’Andorra: “A casa, aprenem a obeir, a colònies a ser autònoms”. “Deixar les armes i la violència “, com Baden Powell, i ara fa cinc-cents anys Sant Ignasi de Loiola, i treballar per la pau al món des dels valors. Una de les millors maneres de créixer és donar i donar-se des del voluntariat. El millor estri pedagògic és la convivència, com diu el Petit Príncep, “crear lligams”, i estimar la terra on et toca viure, com em deia el meu pare. Per això signo “Mossèn Ramon de Canillo”.

ESTRIS: Quina és per a vostè l’essència d’educar en el lleure?

MOSSÈN: Educar en l’amor; veure que la felicitat no es troba en el plaer, en el sofà de casa, i menys en el tantsemenfotisme. El Papa a la JMJ lamentava que “avui els joves passin de l’ateisme a la indiferència”. La felicitat es troba a l’interior de cadascú, estimant-se a un mateix i estimant els altres. M’emociono a cada final de torn, quan cantem l’hora dels adeus. Tot són llàgrimes d’amistat! Ningú no vol marxar. Els pares ho veuen i no s’ho creuen.

El curs acaba amb una missa de colònies compartint la feta amb els pelegrins de la missa del diumenge: tots pregarem amb una paraula al cor: Gràcies, Marona, Patrona d’Andorra; gràcies, MCECC i professors de la FEMN i de la Verge Blanca per la bona sembrada de lliçons. La meva Confident ens ajudarà a viure-les.