Santa ignorància, 'ora pro nobis'

Reivindico que no es confongui l’aconfessionalitat amb la ignorància. Insisteixo un dia sí i un altre també davant els polítics, els professors, els mestres i els monitors en el lleure que podem fer professió de fe de l’agnosticisme, de la no creença, o com diu el papa Francesc, “podem passar de l’ateisme a la indiferència”, però el que no podem fer és confessió de la ignorància. El pecat de la ignorància causa un buit molt profund no sols en les nostres vides, sinó també, com diu el papa Francesc, “malversa la bellesa cultural que hem heretat de les padrines i dels avis protagonistes de la història del nostre poble”.

Em fa mal al cor quan la ignorància fereix la sensibilitat dels ciutadans andorrans de vuit segles. Ha estat el cas de l’article d’opinió que titlla la sagrada imatge andorrana de la Mare de Déu de Meritxell de lletja. Ho justifica el cronista dient que els artistes del segle XII no tenien les eines adients per fer una bona obra d’art. “Vet aquí –diu l’article d’opinió– el perquè la imatge de la MD de Meritxell té unes mans i uns ulls grans desproporcionats al cos. I pel mateix motiu raona el perquè va tan mal calçada”. “Vet aquí el perquè la Mare de Déu de Meritxell és lletja!”, rebla l’article d’opinió. I per a més inri, em dol que alguns mestres d’escoles del país acollides a AINA em diguin que no volen visitar el santuari de Meritxell “perquè som escoles laiques”.

Mai havia sentit un lleig tan feridor per als centenars de milers de pelegrins que al llarg de vuit segles s’han emmirallat en la bellesa de la Mare de Déu de Meritxell! Fa 150 anys que el síndic Nicolau Duedra de cal Passamané de Canillo i tots els Consellers de ca la Vall captivats per tanta bellesa de la Mare de Déu de Meritxell la declararen com a patrona i especial protectora del Principat d’Andorra el dia 24 d’octubre del 1873.

L’any 1958 se celebrava el centenari de les aparicions de la Mare de Déu a la Bernadette. Un dels actes més importants del centenari fou l’exposició de les talles romàniques de les marededeus dels Pirineus. Mossèn Ventura i el notari Matías Aleix portaren a Lourdes la Mare de Déu de Meritxell, on s’endugué el títol de més bonica entre la trentena d’imatges pirinenques preciosíssimes de l’extraordinària exposició.

Contemplo la majestat de Sant Joan de Caselles amb l’arquitecte deixeble del Gaudí de la Sagrada Família de Barcelona, Cèsar Martinell. El M. I. Consell General li havia confiat la cura de les 44 capelles romàniques d’Andorra. Em diu l’il·lustre professor i molt amic Martinell : “No se’n coneix cap més de pintura i d’escultura en estuc. En un sol quadre admirem el Divendres Sant i la Pasqua. Si els ulls són grans, no era per falta d’eines apropiades sinó la intenció de l’artista de “representar Nostramo de la Vida, com li deien els ancians canillencs”.

La senyora Carme Pons del passeig de Sant Joan de Barcelona m’escriu preguntant-me si l’artista medieval de la Mare de Déu de Meritxell s’ha equivocat en pintar-li tres ulls. Li envio la foto del tercer ull de la Meritxell que l’artista pintà a la corona com a missatge: “La Mare de Déu de Meritxell amb la seva mirada maternal ens fa present l’ull de Déu Pare que ens mira sempre. Déu ens mira. Déu ens estima. I si Déu ens estima, no tinguem por de res, passi el que ens passi.” Mossèn Cinto Verdaguer, en el seu pas del Pallars a Andorra, pensava morir atrapat per una forta tempesta. Quan el cel s’asserenà, brillà un estel. El poeta exclamà: “Déu em mira! Estic salvat!”.

El que per un ignorant podem semblar errades per manca d’eines, i per uns mestres una mescla inseparable de devoció i la cultura, per al devot mertixel·lià són paraules de la Mare de Déu. Ens parla de la senzillesa amb els esclops, “la Vierge des sabots” de les pageses canillenques. La seva mà gran, desproporcionada al cos, oberta sempre i estesa per a tots, compleix el que deia el papa Francesc a Lisboa: “Que l’Església sigui oberta a tots! Maria és Mare de l’Església”. Els ulls grans amb una mirada profunda fou el que captivà el Cardenal Pietro Parolin, secretari del papa. Presidí la missa major de la Festa de Meritxell. En el sermó ens feu compartir les seves emocions: “Acceptar Maria com a patrona significa mirar veritablement el món i a la història amb ulls nous, amb una mirada diferent. Una mirada oberta i penetrant a tot el que succeeix en la nostra pròpia terra i en el món. Una mirada capaç de veure el que la maldat en totes les seves tràgiques formes ens amaga. Una mirada que deixa espai a la novetat i al canvi.... Una mirada que va més enllà de la por i dels seus fantasmes. Una mirada, com diu el papa Francesc, que examina una persona de dalt a baix solament per ajudar-la a aixecar-se, i res més”. (Meritxell 8/9/ 2023). He plorat d’emoció. Dijous dia 14 de setembre, els ancians residents del Cedre pelegrinaren al Santuari “per complir amb Meritxell”. A l’ofertori de la missa, l’amic Carles Ventura feu ofrena a través d’un company de la Residència –ell no va poder pujar– d’un artístic quadre de la Mare de Déu de Meritxell. Tots admiraren l’obra d’art però lamentaven que ni la mare ni el nen de la falda tinguessin ulls. Meravellosa i prodigiosa imatge de la Mare de Déu de Meritxell que ens diu que els ulls del Nen són la mirada de tots els nens i de totes les nenes d’Andorra. I els ulls de la Mare són els nostres ulls. Prego que sàpiga mirar sempre amb aquests ulls! Gràcies, Carles! Gràcies, Cedre!

La dolça Mare de tots, la meva Confident, ens somriu: Santa ignorància. “Sols sé que no sé res!” deia el filòsof grec. I la meva padrina: “No siguis ignorant! No vagis a dormir sense haver aprés una cosa nova!” El cantautor Raimon de la meva joventut als seus 80 anys canta: “ Encara que tot el mon va a l’escola, la ignorància es cada dia més agosarada”.