Andorra té un nom, fidelitat (I)

Felicitats MD de Meritxell, pel 150è aniversari de Patrona d’Andorra.

Les coses importants són les que no ho semblen. Em fio de la imaginació, de la intuïció, del misteri i, sobretot als capvespres, de la meva Confident. Caminem per la història d’Andorra. Ens hi convida aquest 24 d’octubre, 150è aniversari, dia per dia, de la Mare de Déu de Meritxell com a Patrona d’Andorra.

La periodista i historiadora Joana Viusà escrivia al setmanari Informacions per la festa de 1980: “Meritxell, abans de Jesucrist, era un temple dedicat a la deessa de la maternitat. L’Ús i Costum immemorial de les mares de presentar l’infant nounat a la Verge de Meritxell, n’és una prova”. Nombroses famílies d’Andorra i algunes de més enllà de les fronteres pelegrinen als peus de la Mare de Déu de Meritxell per donar gràcies “pel seu amor esdevingut Vida en el nen o en la nena dels seus braços, el seu tresor”. El monument de la maternitat a la cruïllade la carretera nacional amb la del Santuari, aixecat pel Govern de l’Albert Pintat, dona fe de la joiosa tradició.

El bisbe i copríncep J. Benlloch i mossèn E. Marfany, autors de la lletra i de la música de l’Himne Andorrà, rememoren la llibertat dels andorrans recuperada per l’emperador Carlemany: “El gran Carlemany, mon pare”. L’artística creu de Meritxell-Carlemany plantada al camí ral a envistes del santuari homenatja els protagonistes de la croada. Els nostres veïns de l’Ariège bastiren el santuari de Sabart dedicat a la Mare de Déu de la Victòria –la victòria de Carlemany– i la proclamaren patrona de l’Ariège. El segle XXI ens ha regalat “le jumelage”, que agermana els dos santuaris Sabart i Meritxell, com en el temps de Carlemany. Les muntanyes deixen de ser murs de Berlín per ser braços de comunió de pelegrinatges i altres activitats pastorals, gràcies a la Mare de Déu.

1278. Andorra signa els Pariatges, la primera Constitució europea d’un Estat independent. Mossèn Cinto Verdaguer conta poèticament com “la Goja que té com a santuari les aigües cristal·lines i pacificadores de Garçan es veu empesa a emigrar al cor d’Andorra –al Midi, Migdia de les Valls- per ajudar els seus fills andorrans a bastir el nou Estat Andorrà: “ Desnie-se’n la fada a la bona hora, / millor reina i senyora / en Meritxell trobaren estes Valls”.Ala Fada Mare deJesús, quan sortí del niuGarçan ideixà les seves companyes goges, li costà algunes llàgrimes que transformaren el llac en una Fontargent, nom amb el qual és conegut el llac que besa el Port d’Incles, fronterer entre l’Andorra i la França.

La benvinguda als pelegrins i als visitants al Santuari de Meritxell la dona el Monument als Pariatges, de l’artista Mas d’Aixovall, aixecat per commemorar els 750 anys de la seva signatura. El monument es divideix en tres parts: 1. La part metàl·lica representa el copríncep francès que sobresurt pel seu poder temporal; 2. La part de pedra representa el copríncep episcopal i fa d’altaveu del desig de Jesús: “Sobre aquesta Pedra edificaré la meva Església”;i 3. Al mig, la part de fusta, la més feble, representa Andorra sostinguda pels “mos prínceps defensors”,al recer de “Meritxell, la gran mare”.Tot és un bell cant a l’Andorra de la Fidelitat.

Caminem pel Meritxell del segle XIII. Andorra no ha canviattant. El cor humà dels andorrans continua essent el mateix. Per a la gent d’ahir eren importants la senzillesa, el bon veïnatge, el respecte, el picar pedra, el cant... i continuen essent importants per als ciutadans d’Andorra del 2023. Abans del 24 d’octubre de 1873, Meritxell era anomenada només Protectora de Canillo. Els canillencs, orgullosos de ser la gavernera que acull la Mare de Déu, cantaven: “Quan a vostres plantes venen / a demanaros favor / de vostre infinit amor / alcanfan lo que pretenen / Canillo singularment / troba a tot malfa millora”.A partir del 24 d’octubre de 1873 –ens ho contarà fil per randa la historiadora Meritxell Mateu, convidada per l’Honorable Comú i l’Església de Canillo, el poble li canta: “Per Patrona us aclama / el Consell amb gran amor/ i amb entusiasme proclama / que sou d’Andorra el tresor. / Les comarques andorranes / digneu-vos, Reina, guardar”.L’any 1980 regalem a la Patrona d’Andorra la seva Ave : “Bella i clara Aurora / feu d’aquest cimal / dels pobles d’Andorra / la Casa Pairal. Ave Maria”.Els cants glossen la fidelitat.

Amic lector, continuarem caminant junts durant tres diumenges fins al dia del 150è aniversari de la proclamació de la Mare de Déu de Meritxell com a patrona d’Andorra. Gràcies de compartir el camí. Em fas feliç.