Andorra té un nom, fidelitat (II)

Pregunto als companys de camí amb qui junts hem passat el pont dels 80 anys: Què us han explicat els vostres padrins de l’Andorra del 24 d’octubre de 1873?

Els seus avis –recorden– parlaven d’una Andorra corferida profundament en la seva economia existencial. Uns ho atribuïen a la mort de la indústria del ferro. El nom d’Andorra significa, segons el professor Corominas, terra del ferro. “El llac de la Mina, el coll de la Mina” que trobem quan ascendim al pic de la Serrera, donen la raó al filòleg. N’hi ha, però, que atribueixen la crisi al tancament de fronteres per al bestiar. Els ramaders andorrans no podien participar en les fires d’Organyà o de Salàs, entre d’altres. Organyà feia l’agost llogant els corrals i les quadres als firaires forasters!

Els andorrans de finals del segle XIX picaren pedra per aixecar de nou el país. Eren savis. Sabien molt bé que les muntanyes són i seran el bressol de l’economia i de l’espiritualitat d’una comunitat. Porto al cor els Monestirs de la Chartreuse més enllà de Grenoble, Montserrat al cor de Catalunya... i el nostre Meritxell. El Papa Sant Joan XXIII va escriure fa 60 anys allò que el Síndic General, Nicolau Duedra de cal Passamané, amb els seus Consellers practicaven: “L’éducation chrétienne doit être integrale. Elle doit s’etendre à tous les devoirs. Elle doit doncs faire naître et s’affirmer chez les chrétiens la conscience du devoir qui consistí à acomplir chrétiennement même les activités du nature économique et sociale”.

Fer el pas de la teoria a la pràctica no és fàcil. Pouaren l’energia en l’església de la Mare de Déu de Meritxell. L’ADN d’un santuari és ser un espai d’avituallament espiritual. Ara fa 150 anys que el Síndic Duedra amb tots els Consellers de ca La Vall signaren l’acta de nomenament de la Patrona de les Valls d’Andorra de data 24 octubre 1873 “Ad perpetuam rei memoriam” (per a perpètua memòria de tothom). El Molt Il·lustre Consell General de les Valls d’Andorra, fent-se eco dels sentiments i intèrpret dels desigs universals “A major glòria de Déu i de Nostra Senyora de Meritxell” de complet i unànime acord CONSIGNA EL FET QUE:

“Nostra Senyora de Meritxell és considerada per a les Valls d’Andorra com a Patrona i especial Protectora seva des de temps immemorials”. Casa de la Vall, a 24 d’octubre de 1873. Síndic Major: Nicolau Duedra. Síndic Menor Antoni Picart. De manament de l’Il·lustre Consell General Ignasi Picart i Orrit, Secretari. (Segell del Consell).

El referent document fou signat pels representants de totes les parròquies, que foren: Per CANILLO: Josep Areny, Calvó de Soldeu, Miquel Vidal de Canillo I Andreu Vidal. Per ENCAMP: Antoni Ria, Pere Moles, Gil Torres i Jaume Martisella. Per ORDINO: Agustí Pons, Jacint Coma, Joan Cabanes i Antoni Riba. Per LA MASSANA: Guillem Mora, Bonavenutra Font, Jacint Areny i Antoni Ros. Per ANDORRA: Antoni Marquilló, Francesc Duran, Bonaventura Riberaygua i Josep Vergés. I per SANT JULIÀ: Francesc Bonfill, Miquel Rossell, Francesc Cairat i Batista Canturri.

Els andorrans posaren fil a l’agulla. Recrearen el ministeri del sagristà del qual parla ja el llibre de Visites pastorals dels bisbes l’any 1576. Al sostre de l’església cremada hi havia escrit el nom dels diferents sagristans que havien servit la Mare de Déu. Es feu una capelleta “de la Verge Visitadora” que el sagristà duia a les cases pairals andorranes durant el mes de maig a la vegada que demanava almoines per a la cura del Santuari. El darrer sagristà fou Joan Cerqueda de casa Comet. L’església romànica quedà petita amb l’augment de pelegrins que des del patronatge es multiplicaren. Es bastí la nova església l’any 1768 que es cremà la nit del 8 de setembre de 1972. Les relíquies d’ambdues esglésies són l’absis del segle XII que espectacularment fa de mirall del campanar de 33 metres del Santuari Nacional de Ricard Bofill 8 de setembre de 1976.

La petició del bisbe Joan Benlloch a la Santa Congregació de Ritus, el 13 de maig de 1914, el Papa ratificava i confirmava l’acord pres pel Consell General, i nomenava així Nostra Senyora de Meritxell, patrona de les Valls d’Andorra. La coronació el 8 de setembre de 1921 pel cardenal Vidal i Barraquer, essent-ne testimonis el bisbe Guitart i el Síndic Gresa, representa la màxima expressió del nom d’Andorra, FIDELITAT.

L’educació és la llavor del progrés econòmic i espiritual del país. Conviure implica la unitat dins la diversitat. La llibertat és més important que la identitat. No hi ha llibertat sense educació. En aquesta convicció Joan Mora, ermità, natural de Sispony, creà la “Fundació Joan Mora amb la qual l’obtentor tenia l’obligació” de haver de ensenyar la Doctrina cristiana y de llegir y escriure als noys que si presenton”.

El mestre Pere Canturri, creador de CAMIC (Campaments del Molt Il·lustre Consell), els anys de la dècada del 1960, organitzava dins d’un torn de campament la visita al Santuari de Meritxell. Mossèn Ventura i el Pere feien una explicació exhaustiva des de de la llegenda fins al recorregut de cada predel·la dels altars per acabar amb un petó a la Mare de Déu. La recompensa és aprendre a fer carn a la llosa a la feixa del costat de l’església.

AINA ha seguit les petjades del mestre Pere Canturri. La primera excursió de cada torn és anar a Meritxell jugant amb una gimcana i descobrint el “museu itinerant que comença a Sant Joan de Caselles i acaba als peus de la Patrona d’Andorra”. És el millor llibre d’Institucions Andorranes per als nostres joves. Es diu FIDELITAT.