Andorra té un nom, fidelitat (III)

La gavernera de Meritxell és ben florida tots els mesos de l’any. Els mesos del fred i de la neu, ho és una mica més! El perfum de les gavernes és l’encens més olorós que hom pot somiar. Elles perfumen el meravellós setial de la Verge de Meritxell, que és al bonic veïnat canillenc amb el seu captivador entorn. Una mare no es queda res per a Ella. Tot ho comparteix amb els fills i les filles. La fragància meritxel·liana amara tots els racons de la història d’Andorra. I amb les paraules del papa Francesc m’afermo en la meva fe. “Maria, Mare de Déu i mare nostra, nodreix les manifestacions de la pietat popular del poble de Déu, l’amistat social i la confraternitat universal”, diu el papa.

Soc un privilegiat. Durant cinquanta-set anys he regat cada dia la gavernera de Meritxell. La recompensa em fa plorar d’emoció. Des del 8 de setembre de 1980 editem en set llengües deu mil estampes de la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Meritxell. Quan estimes de veritat, el retorn és més gran que el que un ha donat. La sagrada imatge del segle XII amb les pregàries: “Meritxell del silenci, ensenyeu-nos a escoltar. Meritxell de la Muntanya, ensenyeu-nos a admirar. Meritxell de la gavernera, ensenyeu-nos la joia de donar i de donar-se... Meritxell dels andorrans, ensenyeu-nos la unitat: Meritxell, Mare de Déu, ensenyeu-nos a estimar”. Regalo l’estampa contemplant amb qui la rep la imatge de la Mare de Déu: tinguem, com Ella, sempre la mà estesa i oberta; com Ella, parlem primer amb la mirada i amb paraules; practiquem la humilitat com Ella, que calça els esclops de les pageses canillenques; Mirem l’ull que duu a la corona amb el qual ens diu “passi el que passi, no tinguis por, Déu Pare et mira, t’estima”.

El perfum de les gavernes és balsàmic. La Martina ens ha deixat als sis mesos. Ens serà un àngel de la guarda per als pares, per als avis, per a un servidor. L’hem acomiadat al cementiri de Mereig amb la pregària de la Mare de Déu de Meritxell. Hem posat al columbari les cendres i l’estampa de la sagrada imatge. Els pares, a Canillo, i els avis, a Mèxic, la resen cada vespre. Un pare de Madrid que té un fill malalt mental i violent vingué a Andorra a buscar una mica de pau. Prega plorant davant la Verge de Meritxell. Li pregunto tímidament en què el puc ajudar. Acabem la conversa resant la Visita espiritual. Ara la resa cada dia. M’escriu: “Reobro la serenor i amb ella, la pau. Vostè ha estat un enviat de Déu per a mi”. Una família puja a Meritxell a pregar perquè senten sorolls estranys a la casa. Els regalo una estampa a cadascun dels cinc membres de la casa i els prego que la resin cada dia al vespre reunits en família, com a bona nit. Llegim l’Agenda de l’entrada que hi ha a l’església del Santuari per descobrir; per saber de la generositat de la Mare de Déu de Meritxell envers la persona que li prega de cor, llegim l’Agenda que hi ha a l’entrada de l’església del Santuari. Hi llegeixo: “Me’n vaig en pau, perquè sé que, Mare de Déu de Meritxell, guardaràs la meva filla a la teva falda fins que la pugui abraçar de nou”.

Segueixo regant cada dia, faci fred faci calor, la gavernera de la meva Confident. I continuo furgant entre les gavernes. Em trobo amb dotze llibres que són un mirall de l’evolució de la història d’Andorra, de les seves preocupacions, de les seves tensions i també de les alegries i del progrés de la seva estimada Terra de la qual Ella fa un paradís. “És Andorra un paradís”, li cantava el Mestre Joan Roure, director de l’Orfeó Andorrà. I des de l’any 1980 li cantem l’Ave creada amb lletra del meu amic Josep Maria Ricart, rector de Camarasa, i amb la música del meu professor, mossèn Albert Vives: “Els cors s’agermanen al vostre caliu / cims i valls aclamen la pau d’aquest niu”.

Els dotze llibres sobre la Mare de Déu de Meritxell recullen els pals dels valors on se sosté el país i hi llegim el consegüent desenvolupament. Cada llibre és una passejada per una Andorra que pica pedra per ser lliure, per ser creient, pels drets humans, pels drets de les dones, pels drets dels infants, per una Andorra acollidora, diversa dins la unitat, inclusiva: Virtus unita fortior. Cada un dels llibres glossa l’Andorra de la divisa que defensa les arrels dels nostres padrins, treballa el present i s’obre amb la Comunitat Mundial devers l’horitzó “del futur d’un món millor del que hem trobat”, com diem a AINA, obra social, lúdica i educativa de la Mare de Déu de Meritxell. AINA no inventa res de nou. Copiem de Baden Powell, que deixà les armes per fundar l’escoltisme.

La historiadora i exmonitora d’AINA Meritxell Mateu, el dia 23 d’octubre, ens parlarà llargament d’“El fervor polític del consell general el 1873”. El 24 d’octubre de 1873 va ocórrer un fet inèdit. El poder polític andorrà representat pel Consell general proclamava la verge de Meritxell patrona de totes les Valls. Va ser totalment inaudit, no s’havia vist mai que el poder civil decidís un patronatge, ja que els patronatges els proclama l’Església i en cap cas un parlament: aquesta decisió presa, unànimement ara fa 150 anys, va posar els fonaments d’un relat identitari del nostre Principat, escriu Meritxell Mateu.

L’Honorable Comú i l’Església de Canillo us conviden a la conferència a Casa Comuna a les 20.00 h per saber-ne més. La commemoració de l’esdeveniment s’ho mereix. Gràcies, Meritxell Mateu.