Andorra té un nom: Fidelitat (i 4)

Al darrer llibre del Nou Testament, l’Apocalipsi que admirem al retaule de Sant Joan de Caselles, canta Maria de Meritxell: “Aparegué en el cel una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corana de dotze estrelles”. (Ap: 12,1). Mossèn Cinto Verdaguer contempla pres per la bellesa de la corona de la Mare de Déu de Meritxell, i li canta : “Damunt son front llueixen / los dotze estanys Pessons, corona hermosa / que de brillants i gemmes li ofereixen / aqueixes cimes on lo cel reposa; / corona d’Ariana esplendorosa” (Verdaguer, setembre 1883). El Síndic Gresa convida el poble andorrà a la festa de la coronació de la Mare de Déu de Meritxell que tindrà lloc el dia 8 de setembre de 1921. La corona, relata el Síndic “és fabricada amb les almoynes, adresos i demés joies que són testimoni de nostre amor a la pàtria i de gratitud per la qu’és la glòria d’Andorra i la perla de Meritxell” (Sant Julià, 15 novembre de 1920).

Sense memòria, Meritxell no existeix. La corona de dotze llibres que s’han publicat en aquests darrers 40 anys, són les dotze estrelles que avui ens guien en les nits de crisis personals, familiars i nacionals en una societat en canvi. “En la política i en la societat falten valors. Cal tornar a l’ésser humà i al que porta a dins. El punt de canvi no és a fora, és dins de nosaltres”, ens aclareix el psicòleg Luca Mazzucchelli, autor del llibre El método 1%. El cim més alt a conquerir es troba dins de nosaltres. Els llibres que AINA ha publicat ajuden a trobar la felicitat en els moments foscos..., perquè amb ells encenem la llum.

La gavernera de la Mare de Déu de Meritxell apareix més florida que mai en ocasió del 150è aniversari de la proclamació com a Patrona i Protectora de les Valls d’Andorra (24.10.1873-24.10.2023). Les gavernes que més brillen en la festa d’aniversari són els dotze llibres publicats aquests darrers quaranta anys. L’evocació dels esdeveniments passats succeïts a Meritxell forma part de la memòria d’Andorra. Recordar-los dona més sentit a la data històrica meritxel·liana.

1. Cants a Nostra Senyora de Meritxell. Llibre de l’any 1987 que comença amb els goigs de la MD de Meritxell de l’any 1700, i comprèn un centenar de goigs i de cançons meritxel·lianes. Unió Pro Turisme escriu al pròleg: “Meritxell està retrobant el protagonisme internacional que antigament havia tingut a la vora d’altres santuaris pirinencs primer, dins del camí de Sant Jaume de Compostel·la després”.

2. Santa Maria de Meritxell, centre agrícol i ramader, escrit per Joan Riera i Simó l’any 1988. Les il·lustracions són de Bartomeu Rebés. Obro l’arxiu de Canillo a l’amic lingüista, historiador i biblista, senyor Riera, responsable de l’editorial Casal i Vall. En Riera, que mena una recerca primmirada en els llibres de comptes dels sagristans de Meritxell 1500-1653, escriu: “Les dates són els claus d’on penja el tapís de la història: el tapís de Meritxell –un dels més bells evocadors que hom pugui teixir de les Valls d’Andorra– és centrat entorn del Meritxell poble i del Meritxell església avui convertida en santuari nacional...”.

3. Imatges fotogràfiques de Nostra Senyora de Meritxell, presentat el 7 de setembre de 1988. Recull 128 fotos de la MD de Meritxell. El Comú de Canillo escriu al pròleg: “Una imatge val més que mil paraules. El llibre mostra com una Parròquia, un País, un Estat es troben identificats d’alguna manera amb Meritxell”.

4. Meritxell, màgia i paisatge. Text d’Esteve Albert. Fotos de Brigitte Schmieg. Any 1986. Escriu Esteve Albert: “Recorda’t de Meritxell / on el teu bordó s’aturi. / En l’alforja o el farcell / del teu cor, cal que hi maduri, / el record de Meritxell”.

5. Història de Nostra Senyora de Meritxell, reeditat pel Diari d’Andorra i Banca Reig l’any 1995. Un novici jesuïta de Toulouse, enamorat de les muntanyes d’Andorra, celebra el nomenament de la MD de Meritxell com a Patrona d’Andorra amb el llibre publicat l’any següent de la proclamació 1874. Escriu el jove novici: “Lo cor en va sovint a eixes montanyas” que les mira com la millor trona per a la Patrona d’Andorra. Conclou: “Puig he escollit y santificat aquest lloch a fi de que lo meu nom persevere en ell per sempre. Beneïda sia la Reyna de las montanyas andorranes! Déu guarde los turons de Andorra! Déu los guarde y Nostra Senyora de Meritxell”.

L’arquitecte del nou Santuari de Meritxell, Ricard Bofill, em digué, assegut a l’esglaó de l’altar mirant al Casamanya i escoltant música de Bach: “Jo basteixo la casa de la mare; tu has de construir la casa del fill”. Admirava la seva sensibilitat social. Inaugurada AINA, hem escrit per al “fill de la falda de la Meritxell”, que són tots els ainistes:

6. Petita història de Meritxell. Text de mossèn Ramon i il·lustracions de Pilarin Bayés.

7. El gran secret de la vaca bruna. Text de Alexandra Grebennikova i il·lustracions de Ceci Santañes.

8. Contes de bona nit. Text de mossèn Ramon.

9. Cançoner Any Internacional de la Joventut. Andorra, 1995. Els monitors i els monitores garbellen 309 cançons amb el lema “ Tots a una i lluirà el sol meritxel·lià” que il·lumina el passat d’Andorra per viure el present i per bastir el demà dels infants ciutadans de les Valls.

10. Llavors de llum. invitació a la joia. Any 2002, autor: Mossèn Manuel Pal Casanovas. Hi escriu: “A Meritxell, Andorra hi té la llar, / una casa pairal a tots oberta / Maria com un far/ que orienta en la nit i el cor desperta”.

11. El meu Mossèn Cinto. Text mossèn Ramon. Il·lustracions del professor EFPEM i monitor d’esquí al SEC i de la Conxita Boncomte. Any 2002. Pere Cervós Cardona, Ministre d’Educació i Esports va dir a la presentació: “En Cinto i en Ramon són dos homes que sempre en els seus escrits analitzen el present, expressen la seva fe en el futur i aposten perquè tots nosaltres sapiguem assumir el nostre demà amb generositat i responsabilitat, il·lusió i joia”.

12. Nostra Senyora de Meritxell 1873-1998. Autor: Cebrià Baraut. És el llibre estrella. És el llibre de text per a la mainada i els joves per conèixer i estimar Andorra protegida per la Mare de Déu de Meritxell. Llibre de text per als historiadors que cerquen les fonts de l’aigua que fecunda la terra andorrana. No tenia salut per escriure’l. Ho feu amb la condició que la coberta fos obra del seu amic Sergi Mas i la contracoberta que ha quedat com el segell oficial de Meritxell, del pare Oriol Diví: 8 esteles de l’estrella, una per parròquia i la més llarga, la de la MR de Déu de Meritxell que il·luminen set muntanyes. Fou el testament del savi monjo de Montserrat establert a les Valls. La malaltia feu que la presentació a l’auditori del Palau de Gel la presidís l’escriptor Antoni Morell. En el moment de la sepultura, cada monjo posà un grapat de terra a la tomba com a homenatge. Un servidor va posar-hi el seu darrer llibre : Nostra Senyora de Meritxell 1873-1998.

La dolça Mare, la meva Confident, feliç com totes les mares quan els fills els escriuen, em diu somrient: “Cada dia que vivim és un grandíssim llibre!”.