Benaurances del segle XXI

La castanyera de Canillo s’ha assegut a la taula del local de l’Associació de la Gent Gran. Ha estat generosa a l’hora de repartir les castanyes de la felicitat. N’hem guardat unes quantes per als amics lectors. Les castanyescompartides són més delectables a més a més d’esvair la porfòbia de nits de terrors.

Felices les persones que estimen a tothom, sense esperar que tothom els estimi.

Felicesles persones que han après a ser riques, no per tenir més, sinó per necessitar menys.

Felices les persones que han aprèsque per ferir una personaque estimes només costa uns segons, i que per tancar la ferida calen molts anys.

Felices les persones que aprenen a perdonar sabent que el primer pas és perdonar-se a si mateixes.

Felices les persones educadores que ajuden a créixer els infants i que, quan han crescut, no volen que tornin a ser nens, nenes.

Felices les persones que l’ànsia pel demà no els fa oblidar viure la vida del dia a dia en intensitat.

Felices les persones que contemplant l’ull de la corona de la Mare de Déu de Meritxell, veuen que Déu no es cansa d’estimar-nos tal com som, i passi el que passi en salut i en malaltia, en la joventut i en la vellesa, en l’alegria i en la pena, ens estén la mà ben oberta de la Mare de Déu de Meritxell.

Felices les persones que caminen amb els altres perquè deixaran de banda el malde la pressa i de l’èxit immediat i guanyaran en la joia de gaudir de les pedres i de les flors del camí.

Felices les persones que no contesten amb un sí o amb un no a seques per seguir el pla emocional del qui els pregunta.

Felices les persones grans que són referents per als adolescents i per als joves tocats per desequilibris mentals i tics depressius. La tendresa que porten a l’interior creixerà.

Felices les persones que no es deixen entabanar pel populisme i per les xarxes socials,a canvi de guardar el silenci interior tan necessari per a la pau del cor.

Felices les persones netes de cor perquè així veuremqui i què és important en la vida,i que massa vegades oblidem.

Felices les persones queconreen la vida llevant la cugula que els impedeix ser positius: estimadors, compassius, generosos i alegres.

Felices les persones que tenen cada dia un quart d’hora per concentrar-se i parlar amb el cor, perquè s’alliberaran de la malaltia de moda: la desconcentració. Lasocietat té massa mestres de la distracció!

Felices les persones que saben a quin cim de la vida volen ascendir i quin camí hi mena, perquè la seva vida tindrà un sentit. La gent és infeliç perquè no sap ben bé el que vol en la vida.

Felices les persones alegres perquè són llums en els camins foscos de la postmodernitat. L’alegria és la clau del lema dels escolars d’Andorra: “MOU-TE.” Estar content et fa persona activa.

Felices les persones creients en la vida que ens dona Déu. I més felices si la transmeten.

Felices les persones que tenen la virtut de l’esperança. I més felices si ajuden l’amic a trobar-la.

Felices les persones que s’obren a l’amor que només Déu pot donar. I més felices si ensenyen als altres com s’estima.

Soc feliç de pregar a la dolça Mare de tots, la meva Confident, que demani a Jesús que s’acabin les guerres. Només Ell pot convertir l’aigua en el millor vi de l’amor que fruita lapau. Ella em prega: “No et barallis amb la família, ni amb els veïns. Això només depèn de tu i la pau al móncomença per aquí”, em recorda.