Maria la Castanyera Pacificadora

Els ciutadans d’Andorra estan tristos. No és sols per la crisi dels habitatges que ha fet sortir la gent, criatures incloses, al carrer: Tampoc és perquè no tinguin una llar on aixoplugar-se. Saben que, com tots els anys, tenen les portes d’AINA obertes de bat a bat. Els andorrans i les andorranes estan preocupats perquè una gavina mig perduda que busca el llac Gran de la Vall del Riu per fer-hi niu, els ha dit que Maria la Castanyera Pacificadora està deprimida i no vindrà a fer la castanyada a la plaça Carlemany de Canillo, ni visitarà els 19 infants de la Creu Roja que fan colònies de Tots Sants, ni compartirà la Festa de la Tardor dels ainistes. La Banda de la Parròquia de Canillo, que fa dies que prepara la seva vinguda, està decebuda.

El pardal és un dels amics de la gavina. El pardal vola de casa en casa i escolta les converses de la gent. El que no sap ell no ho sap ningú. Li pregunten: Què li passa a Maria la Castanyera Pacificadora? Què és allò que l’ha fet enfadar?

–Piu, piu, piu! –el dolç piu piu del pardal els tranquil·litza–. No és del tot culpa vostra. Maria la Castanyera Pacificadora va anar a Gaza a parlar de la pau, però els canons la van fer callar. Va anar a un camp de refugiats a Ucraïna per parlar de la pau, però la soledat i la fam, la desorientació dels infants perduts entre tendes de campanya, la van fer callar. Piu, piu! Maria la Castanyera pacificadora ha buscat llocs més tranquils com les associacions de la gent gran però la soledat i la marginació l’han fet callar. Decideix entrar en el món dels negocis per treure alguna cosa per ajudar els refugiats, però la llei del més fort l’ha fet callar. Comprendreu que Maria la Castanyera Pacificadora està tan cansada com decebuda.

La mainada de la Creu Roja, que fa colònies de Tots Sants a AINA, ha escoltat amb unes oïdes ben obertes el piu-piu del pardal. L’Ian convoca tots els seus companys colonistes a la sala Sant Jordi. Els conta el problema de Maria la Castanyera Pacificadora. Estan tristos perquè tots esperaven les seves castanyes tan especials. Decideixen escriure una carta perquè, malgrat tot, vingui a Canillo.

Estimada Maria la Castanyera Pacificadora. Et necessitem. Ens calen les teves castanyes perquè cada una d’elles porta el segell de NOSALTRES.

NOSALTRES... que gran, poderosa, bona i bonicaés aquesta paraula! La cantem amb la cançó que tu ens vares ensenyar: “Ningú no comprèn ningú / però nosaltres som nosaltres / i volem un món tot nou / amb un cel net d’amenaces...”. Nosaltres. Aquesta paraula que vol dir: estimació, respecte, ajuda. VIRTUS UNITA FORTIOR!!! I tots plegats, compartint i estimant-nos, hem de fer camí.

T’estimem. T’esperem, els colonistes de la Creu Roja.

Maria la Castanyera Pacificadora no ho llegeix dues vegades. Es posa el davantal, la manteleta i agafa les castanyes i es posa en camí. Al Torrent Pregó enfila pel camí Ral. Pins negres, avellaners, un roure i gaverneres li donen la benvinguda. Maria la Castanyera Pacificadora ofrena les castanyes a la Patrona d’Andorra i demana al mossèn que les beneeixi. El Pep i la Gemma fan de sagristans. Tots cantem a la Mare de Déu de Meritxell la pau dels absents i dels presents: “Els cors s’agermanen / al vostre caliu / cims i valls aclamen / la pau d’ aquest niu. / Ave Maria”. La dolça Mare de tots, la Confident del mossèn, els somriu amb aquest missatge: LA PAU AL COR ÉS EL COR DE LA PAU”.

Maria la Castanyera Pacificadora arriba quan la Gisela, la Fàtima i el Francesc acaben d’encendre les cinc fogones. Les flames que escalfen, les brases que torren les castanyes, la llar que cuina el jo i el tu per ser un plat únic: NOSALTRES, CONVIVÈNCIA, COMUNITAT, Parròquia. La banda canillenca ens fa moure a tots com mana el lema del curs 2023- 2024 “MOU-TE”.

Maria la Castanyera Pacificadora, feliç i agraïda, ens regala amb els colors de la tardor la neu a dalt del Casamanya i promet que el dia de l’Armisticevindrà de nou per compartir la Festa de la Tardor d’AINA. ”M’entusiasma descobrir els grocs de la tardor amb la mainada”. Els àngels pastissers no es volen perdre la festa i ens obsequien amb els panellets celestials.