Monitor en el lleure, 'Màsterxef'

Traduïm màster per cap, savi, educador, mestre. El diccionari defineix xef com a cuiner en cap. Em plau que els joves d’AINA juguin a màsterxef per aprendre a ser cuiners en cap en la cuina de l’educació en el lleure.

Un dels plats més embullats de cuinar en la societat d’avui és el de l’educació. Els monitors educadors novells d’AINA feren les primeres pràctiques en la Festa de la Tardor del cap de setmana 11 i 12 de novembre. Es presentaren com a màsterxefs en els tallers on amb la mainada elaboraren uns panellets que hi cantaven els àngels pastissers del cel.

Els nois i les noies dels campaments Tamarros i Caina celebren la convivència de tardor a AINA aquest cap de setmana. Han triat com a centre d’interès per als jocs i per a la reflexió “Com ser màsterxef”. Les paraules de benvinguda del mossèn han anat directes al gra: “Quins són els ingredients per cuinar una joventut sana, d’empenta, imaginativa, assenyada i estimadora?”

Celebrava fa dos anys al Santuari de Meritxell la missa d’una padrina amiga que ens havia deixat. En el silenci més intens de la missa, el de la postcomunió, demano a la neta exmonitora que ens parli de la padrina. La mare i el pare i la quarantena d’amics ploràrem d’emoció.

“La meva padrina no sabia com ajudar-me, però sempre que l’anava a visitar quan em trobava perduda, em donava la mà, m’escoltava i em feia unes torrades de Santa Teresa que m’omplien de felicitat. La seva oficina de treball era la cuina. Era una autèntica màsterxef. D’ella n’he après què és estimar. M’he trobat als campaments amb companyes de tenda que no es trobaven bé. Els he fet un suc de taronja, o un caldet, com els hauria fet la padrina. Això és estimar, em deia pensant en la padrina. El dia que tocava a la meva patrulla el servei de cuina, era el dia que més gaudia dels 14 dies del campament. Recordava els consells de la padrina”. Em deia: “L’alimentació no és només un acte de supervivència. Quan cuinis, no oblidis de posar-hi un pessic de tendresa, una cullerada de sacrifici i mig quilo de paciència amorosa. La padrina m’havia transmès algunes receptes de cuina de la seva padrina i de la seva mare. T’estimo, padrina”.

Cuinar és un fet cultural. La cuina en un campament és un dels espais relacionals més importants. La cuina ens duu a la taula de la família. La taula és el llumener de comunió de tota una família. El màsterxef aplega els amics a la taula on es gaudeix de l’amistat. Una taula ben parada aferma els lligams de l’amistat. Arriba el moment que és més gustosa la companyia que els plats suculents.

Jesús és el nostre model de màsterxefs. Asseguts a taula, diu als apòstols: “Em dieu Mestre i dieu bé perquè ho soc. Si soc el vostre Mestre, feu el que jo he fet: servir a taula. Conversar a taula”. Jesús, convidat una vegada més a la taula de casa de Llàtzer, amb Marta i Maria a Betània, recorda que la cuina que fa Marta és un bon art, però que la conversa de tu a tu amb Maria, és la millor part de la taula. Jesús accepta amb la seva Mare la invitació a les bodes de Canà on converteix l’aigua en vi. Jesús, quan predica el món que vol, el compara als convits de bodes perquè a la festa hi ha els amics i molta alegria. Jesús s’acomiada amb un Sant Sopar, el Dijous Sant, on deixa la taula parada per als humans fins que torni a la fi dels temps, taula de comunió, Virtus Unita Fortior.

Recullo els ingredients dels Tamarros i Caina màsterxefs per fer el menú que només de llegir-lo se’ns fa la boca aigua.

ENTRANTS: Estimar-se molt a un mateix. Valorar el que tenim. Somriure. Complir la paraula donada. Ser humil. Donar importància als detalls.

PLAT PRINCIPAL: Escolta activa. Respectar les diferències. Parlar amb el teu cor quinze minuts cada dia. Creure en tresors i somnis. Acceptar les errades pròpies i dels altres i positivar-les.

POSTRES: Donar gràcies als màsterxefs. Tenir sentit de l’humor i passar-s’ho bé amb una vida austera. Tenir cura de la terra.

SOBRETAULA: Viure cada dia estimant. Viure el present en plenitud, en tot moment. Conservar la pau al cor. Avituallar-se de tant en tant al Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, la dolça Mare de tots, la meva Confident.

PREU: No té preu!