Vull ser com un llapis

AINA ha organitzat la trobada de tardor anyal dels nois i de les noies dels campaments Tamarros i de Caina. Els acompanyen set monitors que conreen amb il·lusió aquest planter de quaranta-nou futurs monitors. Abraçades de retrobament, jocs, tallers de tardor i molts cants. Em reserven gentilment la vetllada de després de sopar per a la reflexió.

Els conto des de la humilitat que AINA s’avançà fa deu anys a l’Assemblea de les Nacions Unides que el dia 20 de novembre de 1989 va aprovar la convenció sobre els Drets dels Infants, un tractat que obliga jurídicament tots els Estats. El novell planter de monitors han de saber d’on venim. Era l’any 1976. Ricard Bofill havia construït el nou Santuari de Meritxell. El reconegut mundialment arquitecte em deia: “ Jo faig la casa de la Mare; tu, Ramon, has de fer la casa dels fills.” Ho recordo amb agraïment. Els infants, en l’escala de l’amor de Jesús, són prioritaris: “Deixeu que els infants vinguin a mi. El qui dona un vas d’aigua fresca a una nena o a un nen, me’l dona a mi. Ai d’aquell que escandalitzaun infant! Val més que li lliguin una roda de molí al coll i el tirin al mar!

Les Colònies Populars de Canillo obriren les portes del Casal Sant Serni amb el lema “A l’estiu cap infant sense colònies” l’estiu de 1976. En tres anys l’alberg quedà petit. El 30 de setembre de 1979 posàrem la Primera Pedra d’AINA. Deu anys després les Nacions Unides van aplaudir la gosadia andorrana. Des del 20 de novembre de 1989 els monitors del taller de cants han imprès al cançoner com a contraportada els Drets del Nen amb il·lustració dels monitors.

Han passat més de quaranta anys. Els joves d’avui no entenen els pals a les rodes que nombrosos ciutadans posaven a l’obra dels infants. El Joan, que després dels tres anys de campament Tamarro s’estrenarà com a monitor l’estiu 2024, em demana què pretenia amb una casa tan gran.

AINA com CAMIC a l’esplanada d’Engolasters i les Colònies Populars de Canillo al Casal Sant Serni volia complir el Dret del Nen a una educació de qualitat en el lleure, que completés l’educació de la família i la formal de l’escola.

. Educar el nen i la nena perquè visquin com a nen, com a nena, i no com a persona gran.

. Educar des de la convivència amb l’eix vertebral del respecte –eren temps de polítiques de campanar–.

. L’espai per educar, la naturalesa paradisíaca d’Andorra que els infants ompliran de cants, que com va escriure El Petit Príncep, creen lligams d’amistat per a tota la vida. Fa goig de veure la dotzena de monitors que acompanyen amb la guitarra el cant de bon dia, el de la benedicció de la taula, els dels tallers de cants, el cant abraçats al voltant del cussol del cim... i el dels focs de camp. El cant conrea la llengua catalana i transmetels valors humans i cristians.

La Montserrat, que té una imaginació desbordant, hi posa cullerada: “AINA educa de manera que joves i mainada siguem com un llapis”.

Els companys somriuen. Creuen que la companya s’ha passat. La Montserrat va a buscar un llapis al Cau Mossèn. El mostra dient:

Mireu-lo bé! Un llapis té cinc qualitats que si nosaltres i els infants les tenim serem unes grans persones.

. Primera qualitat: Podem fer grans coses a la vida, però no oblidem mai que existeix una mà que guia els nostres passos. Aquesta mà és la dels pares, dels mestres, dels monitors, dels companys que Déu posaal camí perconduir-nosen la bona direcció. Deixem-nos guiar! En aquesta trobada som sis que ens hem tret el títol de guia de muntanya. Per alguna cosa deu ser. Es necessitenguies!

. Segona qualitat: De tant en tant hem de deixar d’escriure per fer punta al llapis amb la maquineta, una cosa gens agradable. El llapis sofreix una mica, però després amb la mina afilada escrivim millor. Per això mossèn Ramon ha construït una AINA tan bonica, perquè ha hagut de ser capaç de suportarels entrebancs que causen molt dolor. I el dolor ens ajuda a ser millors persones.

.Tercera qualitat: El llapis sempre permet utilitzar la goma per esborrar allò que no diu tota la veritat. Hem d’entendre que corregir cosesque hem fet malament ens ajudarà tambéa avançaren el camí de la felicitat sense mentida.

. Quarta qualitat: El que és important del llapis no ésni la fusta ni la seva forma exterior, sinó el grafitque hi ha dintre. Quan escrivim, tinguem com a cosa més important el que succeeix en el nostre interior: pensaments, anhels, inquietuds, tristeses, alegries. Mossèn Ramon, que escriu cada setmana, ens ha dit mil vegades que escriure és la seva millor teràpia.

. Finalment, la cinquena qualitat del llapis és que deixa sempre una marca, el que hem escrit o el que hem dibuixatamb ell. Quan escrivim, recordem que tot el que fem ala vida deixa empremta. Hem de ser conscients del que escrivim, de les nostres accions.

Els companys han aplaudit entusiàsticament la Montserrat quan ha dit vull ser com un llapis.

Cada vespre contemplo el Nen Jesús a la falda de la Mare de Déu de Meritxell amb un llibre a la mà que em diu: “ No vagis a dormir sense escriure alguna cosa, encara que sols sigui un WhatsApp”.