Votem el candidat més savi

La llegenda és de l’any de la picor. Es presentaven per a la cadira de Cònsol Major de la Parròquia dues candidatures: la de la Quela i la del Ferradet, Fre per als amics. No era el cas de la Parròquia de Canillo, on la candidatura era d’un sol color. Des del matí del dia que començà la penjada de cartells, els socis de l’Associació de la Gent Gran discutien sobre qui podia servir millor la Parròquia, la Quela o el Fre. La presidenta, que posava ordre a la passió despertada per la diversitat d’opinions, es cuidava de donar el torn de paraula a qui primer aixecava la mà. Cansada d’alguns socis que només feien retrets, tirà pel dret. Digué: “Prou! Convoquem els dos candidats al nostre local social. Proposo oferir-los els fons de la caixa de l’Associació a canvi de renovar la sala del Consell de Comú, que bona falta li fa. Qui millor la guarneixi, serà qui votarem el proper diumenge dia 17 desembre”.

Aquell mateix vespre, el candidat Fre, que no té res a veure ambfrenar la innovació, es reuní amb tots els membres de l’equip. La Noèlia, que provenia del món de l’ensenyament, es posà a escriure la carta a Sant Nicolau, al Pere Noeli als Reis Mags. Els companys li dictaren: “Comprar uns nous seients per als vuit consellers de Comú i dues trones, una per a cada Cònsol; renovar els seients del públic de manera que se sentin convidats a escoltar les sessions de Consell que estan mancades de públic. Comprar un nou armari arxiu i restaurar el Santcrist del segle XVII que presideix la sala del Consell”. Queda algun racó buit però no hi cap res més, els avisà la Noèlia.

La Quela convocà, l’endemà de la proposta de la Gent Gran, els companys de la candidatura al Santuari de Meritxell. Demanà al mossèn poder fer la reunió en els bancs de l’església. “Cap problema”, digué el mossèn, que era soci de l’Associació. Els felicità de la iniciativa: “Que tot sigui per a bé de la Parròquia i per a tot el país”. La candidata a Cònsol explicà l’acord de la gent gran que discutien sobre a qui donar el vot. L’Alfons, que es presentava de conseller de cultura, havia servit com a ermità a la Mare de Déu de Meritxell. L’ermitatge del Santuari era un servei que es rellevava cada quatre anys entre les parròquies de les Valls. Quan acabava la missió escrivien el nom en el sostre de l’església. Un dels noms era el de l’Alfons. Digué: “Meritxell, que prové del llatí meridiem, sol de migdia, vol dir Llum. No creieu que aquest és el millor regal que podem fer a la sala del Consell de Comú, tan mancada de claror que no veus si el company riu o plora davant les proposicions que sorgeixen?”.

La candidata a Cònsol i tots els de l’equip aplaudiren la iniciativa de l’Alfons. “No en parlem més”, digué la candidata Noelia, i encarregà al company de la conselleria de treballs públics i al de comptabilitat la instal·lació d’una esplendorosa il·luminació de la Sala del Consell de Comú que no deixava ni un raconet a les fosques. Recordaven la llegenda del Rei que digué als seus dos fills: “Qui ompli tota la sala de visita del Palau serà el meu successor al tron. El fill petit, que amb una espelma l’omplí tota de llum, heretà el regne. El germà, que hi havia posattota mena d’objectes preciosos, es quedà amb un pam de nas.

La proposta de l’Associació de la Gent Gran interessà a totes les parròquies. Els mitjans de comunicació volgueren ser testimonis de les propostes de cada una de les candidatures: la del Fre, que proposava renovar amb un mobiliari luxós la sala del Consell de Comú, i la de la Noèlia, que prometia una llàntia que donés llum a tota la sala. El sorteig davant de notari donà primerament la paraula a la candidata Noèlia.

La Noelia comença sense pèls a llengua: “Si no volem un Comú residu, hem de reaccionar. L’equip ha comprat una majestuosa llàntia que dona una esplendorosa Llum a tota la sala sense deixar cap racó a la foscor. La Llum regala l’escalf familiar Virtus UnitaFortior.La Llum mostra que la vida no és un cul-de-sac, sinó un camí llarg a seguir i l’il·lumina. La Llum convida al compromís de caminar junts. Fan falta els polítics. I encara més els ciutadans que ajuden els polítics a donar vida als seus compromisos. Junts superarem tota mena de fanatisme per deixar de ser llops els uns per als altres i esdevenirautènticament germans. Amb la Llum faremun món capaç de donar a tothom la possibilitatd’obtenir el pa de taula, de l’habitatge, de la cultura i de la dignitat. Amb Família,Escola i Lleure educarem els infants sembrant els valors perquè creixin a la vida i siguin feliços: “Llibertat, respecte i germanor”, acceptant a cadascú tal com és. La Llum meritxel·liana ens convida a tenir sempre la mà estesa i ben oberta, com la Mare de Déu de Meritxell, a tothom i en especial a la gent gran. La Llum esbandirà la nit fosca de les crisis que viu la societat. Creiem en el sol encara que no brilli. Creiem en la Llum de l’amor malgrat que l’egoisme l’amagui. Creiem en la Mare de Déu de Meritxell encara que ens sembli que està callada.

Els aplaudiments tallaren el discurs de la candidata Noèlia. “Votarem diumenge 17 de desembreel candidat més savi”, digueren a una sola veu tots els padrins.

El mossèn aixeca la mà. La presidenta diu que és l’últimaparaula. El mossèn pregunta: “Quan tenim la Llum? I quan estem a les fosques? Si mirem el rostre de la persona que tenim al davant i hi veiem un germà, tenim la Llum. Si mirem el rostre de la persona que tenim al davant i no hi veiem un germà, estem a les fosques.